Catalunya dependr¨¤ d¡¯Espanya per mantenir-se a la UE

Catalunya quedaria en mans d'Espanya en cas que s'independitz¨¦s tant per aconseguir la seva perman¨¨ncia o ingr¨¦s a la Uni¨® Europea com perqu¨¨ els seus ciutadans mantinguessin la nacionalitat espanyola, segons afirmen a EL PA?S experts en Dret comunitari de prestigioses universitats europees. Qualsevol acord requerir¨¤ una reforma dels Tractats de la UE, que exigeix unanimitat. ¡°Si el Govern espanyol no mostra cap flexibilitat, Catalunya acabar¨¤ fora de la Uni¨®", assenyalen.

Els experts en Dret de la UE coincideixen que el futur a la Uni¨® d'un hipot¨¨tic Estat catal¨¤ dependr¨¤, en ¨²ltima inst¨¤ncia, que convenci Espanya perqu¨¨ li doni suport en les seves pretensions. EL PA?S ha plantejat a aquests juristes les preguntes sobre les quals ha pivotat la campanya catalana i sobre les quals es van enfangar en el seu debat el ministre d'Exteriors, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo, i el candidat de Junts Pel S¨ª Oriol Junqueras.

1. En cas d'una independ¨¨ncia unilateral, Catalunya sortiria autom¨¤ticament de la Uni¨® Europea?

¡°Com a nou Estat, Catalunya no ser¨¤ un Estat membre de la UE¡±, contesta sense dubtar Jean-Paul Jacqu¨¦, professor em¨¨rit de la Universitat d'Estrasburg i exdirector dels serveis jur¨ªdics del Consell Europeu. "Si els catalans voten deixar Espanya, estan votant tamb¨¦ deixar la UE, subjecta a una sol¡¤licitud d'adhesi¨®", adverteix Catherine Barnard, de la Universitat de Cambridge. La professora matisa que no creu que la sortida fos "autom¨¤tica" en el temps perqu¨¨ dependria de les negociacions amb Espanya i la resta de la UE. S¨ª que la veu immediata la catedr¨¤tica de Dret Internacional P¨²blic de la Universitat Complutense Araceli Mangas. "Els Tractats constitutius d'organitzacions internacionals no es transmeten autom¨¤ticament a un nou Estat. Els de la UE, amb tot el seu dret derivat, deixaran d'aplicar-se al territori que deixa d'estar sota la sobirania de l'Estat membre, ¨¦s autom¨¤tic", apunta.

Els juristes coincideixen en el perqu¨¨ d'aquesta afirmaci¨®?¡ªCatalunya quedaria fora de la UE¡ª que han reiterat els responsables comunitaris i que neguen les candidatures independentistes. L'argument ¨¦s, a priori, senzill: l'article 52 del Tractat de la Uni¨® Europea enumera els Estats membres de la Uni¨®. En aquesta llista hi figura Espanya i, evidentment, no hi apareix Catalunya.

¡°Nosaltres serem un Estat membre perqu¨¨ ja som un Estat membre¡±, va assegurar Junqueras al debat. Un argument similar al que el Govern escoc¨¨s va plantejar durant el seu proc¨¦s secessionista. ¡°No es pot sostenir que perqu¨¨ Espanya apareix a la llista Catalunya estigui impl¨ªcitament inclosa despr¨¦s de la seva independ¨¨ncia, perqu¨¨ un proc¨¦s d'independ¨¨ncia t¨¦ per objecte precisament convertir-se en un Estat separat. Despr¨¦s d'un divorci, ets solter¡±, arg¨¹eix Steve Peers, professor de Dret Europeu de la Universitat d'Essex i autor del blog sobre dret comunitari EU Law Analysis.

Peers sost¨¦, malgrat aix¨°, que podria donar-se el cas que Catalunya no arribaria a sortir de la UE: ¡°Com que ja est¨¤ aplicant les lleis europees, podria ser possible una negociaci¨® molt curta per a l'adhesi¨®¡±. ¡°Podria haver-hi negociacions informals mentre estigui duent a terme el proc¨¦s d'independ¨¨ncia, i que el Tractat d'adhesi¨® es firmi el dia de la independ¨¨ncia¡±, argumenta. Per a aquest sup¨°sit seria necessari, en tot cas, que Espanya permet¨¦s aquestes negociacions. ¡°Qualsevol dels Estats membres pot vetar el comen?ament d'aquestes discussions t¨¨cniques amb Catalunya¡±, adverteix Laurent Pech, de la Universitat de Middlesex (Londres).

¡°Les condicions que els Estats han de complir per convertir-se en membres no serien un problema per a Catalunya, havent estat pr¨¨viament part d'Espanya¡±, reflexiona Mich¨¨le Finck, de la London School of Economics i la Universitat d'Oxford. ¡°El principal ¨¦s que tots els Estats hi han d'estar un¨¤nimemente d'acord. Aix¨° significa que Espanya hauria de votar a favor que Catalunya es converteixi en un Estat membre¡±, subratlla Finck.

¡°Qualsevol tractat d'adhesi¨® de Catalunya a la UE ha de ser aprovat per tots els Estats membres, incloent Espanya¡±, incideix el seu col¡¤lega Laurent Pech. L'expert de Middlesex reconeix, tot i aix¨°, que a fi d'evitar la ¡°inestabilitat¡± a la UE i at¨¨s que ¡°no hi ha precedents que una regi¨® d'un Estat membre declari unilateralment la seva independ¨¨ncia¡±, no descarta ¡°acrob¨¤cies legals de les institucions comunit¨¤ries¡±. Per¨°, de nou, hi ha un l¨ªmit per a qualsevol soluci¨® imaginativa: ¡°Si el Govern espanyol no mostra cap flexibilitat, Catalunya acaba fora de la UE¡±, conclou.

L'exdirector dels serveis jur¨ªdics del Consell Europeu Jean-Paul Jacqu¨¦ apunta, a m¨¦s, que altres Estats com Xipre o el Regne Unit tamb¨¦ hi podrien mostrar retic¨¨ncies. ¡°Poden veure-ho un precedent perill¨®s¡±, adverteix.

La catedr¨¤tica de la Universitat Complutense Araceli Mangas explica que, en el Dret Internacional, tot Estat t¨¦ ¡°compet¨¨ncia discrecional ampl¨ªssima per determinar qui s¨®n els seus nacionals i els criteris per adquirir o perdre [la nacionalitat]¡°. Davant una secessi¨®, si no hi ha acord entre Espanya i l'hipot¨¨tic Estat catal¨¤, ¡°l'Estat que pateix la p¨¨rdua territorial (Espanya) t¨¦ dret a retirar, i es fa aix¨ª pr¨¤cticament sempre, la seva nacionalitat a les persones que adquireixin la nacionalitat de l'Estat nou¡±. Per a aix¨°, explica, ¡°ha de modificar la Constituci¨®¡±, en concret l'article 11.2, en el qual s'estableix que no es pot privar ning¨² de la seva nacionalitat contra la seva voluntat, per¨° que estava ¡°concebut en un context de normalitat constitucional¡±, explica. ¡°Quan hi ha una modificaci¨® territorial cal posar a zero el comptador constitucional de la nacionalitat i aplicar regles noves¡±, assenyala la catedr¨¤tica. L'Estat espanyol tamb¨¦ tindr¨¤ dret a regular "lliurement en quins casos i condicions admet o no admet la doble nacionalitat amb el nou Estat escindit".

4. I la ciutadania europea?

Aquest punt ¨¦s el que m¨¦s controv¨¨rsia suscita entre els analistes. La ciutadania europea est¨¤ lligada a la possessi¨® de la nacionalitat d'un Estat membre, i com a tal alguns entenen que els catalans la perdrien quan perdessin l'espanyola fins que no es produ¨ªs una nova adhesi¨®. La professora Finck recorda que aquest cas especial no est¨¤ previst en els Tractats, i que la Cort de Just¨ªcia de la UE ha assegurat que els ciutadans europeus ¡°no poden ser privats de l'ess¨¨ncia dels drets concedits en virtut de la seva condici¨® com a ciutadans de la Uni¨®¡±.