Una pugna barri a barri

La gran polaritzaci¨® que el pols independentista ha provocat en l'electorat t¨¦ la seva projecci¨® sobre el mapa de Catalunya, amb unes zones ben definides en les quals l'independentisme creix amb for?a i d'altres on els que augmenten el seu suport s¨®n els partidaris de mantenir els lla?os amb la resta d'Espanya. Aix¨° far¨¤ dels avan?os de participaci¨® de les eleccions d'aquest diumenge, que permeten saber en quines zones es mobilitzen m¨¦s els votants, un indicador "molt ¨²til per predir abans del tancament de les urnes si les candidatures independentistes aconseguiran la majoria a la qual aspiren", vaticina Francesc Amat, investigador de l'Institute For Political Economy and Governance (IPEG) de Barcelona.

L'an¨¤lisi de les dades agregades de les anteriors eleccions catalanes del 2012 i 2010 mostra com la q¨¹esti¨® independentista ha emp¨¨s cap als extrems la distribuci¨® territorial del vot a Catalunya. El suport a l'anomenat bloc del s¨ª va cr¨¦ixer el 2012 de forma notable a les places on el nacionalisme ja era fort, mentre que el contrari va passar en aquelles zones menys propenses a posicions sobiranistes. M¨¦s enll¨¤ de l'habitual comparaci¨® entre l'¨¤rea metropolitana de Barcelona i la Catalunya interior, les difer¨¨ncies territorials de vot es repeteixen amb xifres gaireb¨¦ id¨¨ntiques en comparar ciutats com Girona i Tarragona, comarques com Osona i el Baix Llobregat, i districtes de Barcelona ciutat com Gr¨¤cia i Nou Barris. La pla?a m¨¦s favorable a l'independentisme ¨¦s en els tres casos la primera.

El fenomen ofereix exemples cridaners, com els dels barris de Dalt la Vila i Bufal¨¤ de Badalona. Separats nom¨¦s per un carrer, el primer va donar suport el 2012 en una proporci¨® de 2 a 1 als partits a favor de la independ¨¨ncia, mentre que en el segon el resultat va ser just a l'inrev¨¦s.

Francesc Amat, en un cap¨ªtol del llibre Catalu?a en la encrucijada ¡ªcoordinat per Toni Rod¨®n i Llu¨ªs Orriols¡ª, analitza el comportament electoral tan dispar que entre el 2010 i el 2012 van tenir barris propers en ciutats de tot Catalunya. Amat destaca els casos de Reus, Matar¨® i Sabadell, tot i que sost¨¦ que el fenomen "es produeix a la majoria de ciutats". "El suport als partits independentistes va cr¨¦ixer al centre i els eixamples, mentre als barris m¨¦s perif¨¨rics CiU va perdre molt suport i van cr¨¦ixer forces com Ciutadans", afegeix. Aquest fet est¨¤ relacionat amb factors socioecon¨°mics, com la renda i la immigraci¨® dels anys 50 i 60, tot i que Amat tamb¨¦ destaca que "la polaritzaci¨® geogr¨¤fica observada amb l'independentisme ¨¦s m¨¦s intensa" que la tradicional de l'eix esquerra-dreta.

El 2012 la participaci¨® va cr¨¦ixer de forma important a tot Catalunya. Va aconseguir el 67,8%, nou punts m¨¦s que el 2010, cosa que va fer que per primera vegada votessin m¨¦s catalans en unes eleccions auton¨°miques que en unes generals (les del 2011). Malgrat aquesta pujada, i al fet que la participaci¨® va cr¨¦ixer amb m¨¦s intensitat a les zones no independentistes, es van mantenir les difer¨¨ncies de participaci¨® ¡ªprop de 10 punts¡ª registrada hist¨°ricament entre les zones m¨¦s i menys nacionalistes.

El m¨¦s destacable, tot i aix¨°, ¨¦s a qui va beneficiar la pujada en les dues zones. A les places independentistes, els nous vots van anar a parar gaireb¨¦ ¨ªntegrament als partits que avui formen el bloc del s¨ª ¡ªCiU, ERC i CUP¡ª, que van arribar a sumar m¨¦s del 80% dels sufragis en comarques com el Pla de l'Estany mentre que la suma de la resta de formacions va perdre pes.

CiU, en canvi, es va enfonsar all¨¤ on l'independentisme ¨¦s minoritari (prop de 10 punts), p¨¨rdua que no van poder esmorteir ERC i la CUP que es van quedar amb nom¨¦s dos de cada 10 nous vots. La resta de paperetes, de forma aclaparant, van donar suport a les formacions que avui rebutgen la independ¨¨ncia unilateral i per la via r¨¤pida que proposen Junts pel S¨ª i la CUP.

Els avan?os de participaci¨® seran ¨²tils per prendre el pols a la jornada electoral, per¨° com tots els indicadors tenen les seves limitacions. No permetran saber a quines candidatures, especialment entre les contr¨¤ries a la independ¨¨ncia, beneficiar¨¤ una hipot¨¨tica pujada de la participaci¨®. Tampoc reflectiran el possible transvasament de vots de l'antiga CiU a Uni¨®. I donaran poques pistes sobre els que el 2012 van votar ICV ¡ªavui a Catalunya S¨ª que es Pot¡ª, ja que aquesta formaci¨® va ser la que va tenir el seu suport ¡ªencara que minoritari¡ª, repartit de forma m¨¦s homog¨¨nia per tot el territori.

Per¨° si, com s'ha plantejat, els resultats d'aquest diumenge nom¨¦s han de servir per saber l'abast del suport independentista, cal parar esment als avan?os que es faran p¨²blics a les 13.30 i a les 18.30 amb les dades de mitja hora abans. Amb una ¨²ltima precauci¨®: el ritme amb qu¨¨ els votants acudeixen a les urnes, tot i que bastant homogeni, no ¨¦s igual a tot arreu. Malgrat que les dades varien d'una zona a una altra, en general s¨®n els votants de les zones independentistes els m¨¦s matiners a acudir a les urnes.