Bofetades a l¡¯oficina

Les rialles que brollaven del Pleasance Courtyard semblaven ressonar per tot Edimburg. A l'escenari principal (Grand) d'aquest complex d'edificis universitaris que funcionen com a teatres durant el popular festival de la ciutat s'hi representava Blam!, un espectacle imaginatiu i absurdament divertit ¡ªfins a l'astracanada ¡ª que ha fet petar de riure mig m¨®n amb el seu humor f¨ªsic, de caigudes i bofetades, i el seu joc de refer¨¨ncies a les pel¡¤l¨ªcules d'acci¨® i de superherois. Blam!, subtitulat Hollywood es cola a l'oficina, es podr¨¤ veure del 7 al 25 d'octubre a la Sala Barts de Barcelona. La veritable hecatombe a l'oficina que la danesa Kristj¨¢n Ingimarsson Company (pel nom del seu director) escenifica ¨¦s la que tots els que treballem en una hem somiat muntar alguna vegada, especialment quan es penja l'ordinador, s'allarga la jornada, es posa xulo el director o es declara tossudament en estat d'error la impressora. Segurament no devem haver arribat tant amunt com Blam! per¨° m¨¦s d'un s'ha capbussat a la paperera com dins d'una piscina o ha pujat a la taula cridant ¡°Jo s¨®c Esp¨¤rtac!¡±.

En un Edimburg pres per les arts esc¨¨niques i amb uns carrers en qu¨¨ s'entremesclaven actuacions tan variades com el contorsionista punk que introdu?a tot el seu cos a trav¨¦s d'una raqueta de tennis sense cordes (desllorigant-se els bra?os) o el m¨¦s tradicional gaitero dels Gordon Highlanders, que tocava Scotland the Brave en una cantonada, Blam! era un dels espectacles m¨¦s sol¡¤licitats. La seva espaterrant combinaci¨® d'humor absurd, acrob¨¤cies, mim, clown, picades d'ullet al cinema i al c¨°mic i banda sonora (el muntatge ¨¦s mut a part dels espl¨¨ndids i sorprenentment precisos efectes de so, les onomatopeies i la m¨²sica), el fa ideal per a p¨²blics familiars i especialment per a nens i joves avesats coneixedors del m¨®n Marvel.

Blam!, hereu tant de Buster Keaton com d'El professor guillat de Jerry Lewis i dels Monty Python, no ¨¦s m¨¦s (ni menys) que una successi¨® de gags embastats en una oficina en qu¨¨ els seus tres empleats i el seu cap d¨¨spota s'avorreixen de cap a peus i es lliuren a imaginar i reproduir escenes de pel¡¤l¨ªcules d'acci¨® i el comportament dels personatges d'aquest tipus. L'espectacle arrenca amb els oficinistes als seus cubicles davant dels ordinadors duent a terme els seus quefers quotidians i a poc a poc s'endinsa en una espiral d'actes cada vegada m¨¦s embogits que acaben creant un caos total enmig d'una coreografia de mastegots.

En la nova l¨°gica de l'oficina, els calaixos d'un arxivador es converteixen en els bra?os d'Iron Man o Robocop, el penja-robes esdev¨¦ una metralladora en mans d'alg¨² que es creu Bruce Willis, Chuck Norris, o Rambo, i els llapis als dits d'un altre recreen les urpes de Lobezno.

L'hecatombe que munten els oficinistes ¨¦s el que tots hem somiat alguna vegada

En aquesta oficina demenciada, qualsevol element petit¨® ¡ªdes dels clips, les notes adhesives i la grapadora fins a la font d'aigua i la impressora¡ª es transforma en material de pel¡¤l¨ªcula en una sorprenent mostra d'enginy. Hi destaquen escenes com la dels oficinistes avan?ant en un arxivador com si es tract¨¦s de la llanxa d'Apocalypse now o la transformaci¨® d'un dels empleats a Hulk. L'ull avesat hi reconeixer¨¤ Magneto, Darth Vader, escenes de Pulp Fiction, La jungla de cristall, Alien i fins i tot El silenci dels anyells i E.T. Convertits en ninges, superherois, jedis, comandos o Rocky, els oficinistes avancen devastadorament pel despatx fins a un cl¨ªmax extralimitat al ritme de Highway to hell d'AC/DC. Al Pleasance Grand el p¨²blic es va mostrar encantat amb l'espectacle i el va acomiadar entre aplaudiments i brams.

¡°Almenys hi perdem quatre litres, per la suor¡±, deia entre bastidors un dels actors, Janus Elsig. Penquen de valent, per descomptat. I tot i que ¨¦s cert que se'ls escapa de les mans no ho ¨¦s menys que el g¨¨nere que practiquen s'alimenta de la barrabassada i la desmesura. Queda llan?at l'advertiment que aix¨° no ¨¦s Shakespeare ni Brecht, ni l'humor d'una com¨¨dia de Lubitsch.

¡°Qualsevol que treballi en una oficina ent¨¦n els sentiments de frustraci¨®, avorriment i desig d'escapar com sigui que manifesten els personatges¡±, reflexiona Anders Skat, un altre dels int¨¨rprets, que recalca que al seu xou utilitzen ¡°un mix d'humor i sorpresa¡±. Per Joen Hojerslev, el secret de la funci¨® est¨¤ en la seva exactitud, en el timing del gag i en la seva sincronitzaci¨® amb el so. Assenyala que el t¨ªtol ¨¦s un homenatge a Frank Miller i que malgrat que alguns gags s¨®n arriscats, en qu¨¨ literalment volen per l'aire, no han tingut cap accident tret d'alguna tor?ada.