Vatua l¡¯urna!

De votacions se n¡¯han fet sempre, no ¨¦s un invent del segle XIX, de quan es va encetar la lluita per aconseguir el sufragi universal; vull dir que al llarg dels segles hem votat molt, i no sempre davant l¡¯urna. En catal¨¤, hi ha testimonis escrits en qu¨¨ apareixia el terme vot i els seus derivats ja als segles XIV i XV, justament per expressar el parer de cadasc¨² perqu¨¨, de la suma d¡¯aquests parers, es pregu¨¦s una determinada decisi¨® tot emmotllant-se a l¡¯opini¨® majorit¨¤ria d¡¯un grup. Joan Coromines, al seu diccionari etimol¨°gic, n¡¯aporta un parell de bons exemples. Una carta d¡¯ordinaci¨® de Manresa ja diu al segle XIV: ¡°la forma de l¡¯elecci¨® sia que lo batlle de la ciutat, o son escriv¨¤, escriva lo vot de cadascun, singularment dels dits jurats¡±. Mentre que Jaume Roig, al seu misogin Spill, testimonia al segle XV una votaci¨® ben macabra. Un home acusa la dona d¡¯¨¦sser ad¨²ltera: ¡°Ella negava: ferro calent, vermell, ardent, li feren prendre; veren encendre de fet la m¨¤, tota es crema. No l¡¯escoltaren, de fet votaren: sentenciada, fou degollada per son marit¡±. Tremend, el segle XV.

L¡¯origen del terme vot, per¨°, s¡¯ha de buscar en l¡¯¨¤mbit religi¨®s; no ¨¦s pas l¡¯atzar el que fa que tinguem una fe tan intensa en la nostra decisi¨® com a ciutadans al davant d¡¯una urna. Si fem la cerca del terme al diccionari, veurem que al capdamunt destaca aquesta accepci¨® devota, i ¨¦s m¨¦s avall que trobem el sentit pol¨ªtic m¨¦s habitual avui dia. Diu aix¨ª el diccionari de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans a l¡¯entrada vot: ¡°1 Prometen?a que hom fa a D¨¦u, a la Verge, a un sant, de tal o tal cosa, si obt¨¦ el que demana. 2 Desig expressat que s¡¯acompleixi alguna cosa bona, plaent. 3 Obligaci¨® volunt¨¤ria que es contrau envers D¨¦u¡±. ?s a dir, un vot pot ser igualment una prometen?a, un desig o una obligaci¨®, com ara el vot de pobresa. L¡¯etimologia, com en tants altres casos, cal localitzar-la en la llengua llatina, tal com il¡¤lustra el mateix Coromines: ¡°pres del llat¨ª votum ¡®promesa feta als d¨¦us¡¯, ¡®prec ardent, desig¡¯, derivat de vovere ¡®prometre¡¯, ¡®formular preg¨¤ria a un d¨¦u¡¯, ¡®desitjar¡¯¡±. D¡¯aqu¨ª no ¨¦s gens estrany que parlem d¡¯alg¨² que ¨¦s molt devot si ¨¦s profundament creient, o que expressa molta devoci¨®, terme que actualment, sense haver abandonat el significat religi¨®s, pot al¡¤ludir tamb¨¦ a una forta admiraci¨® intel¡¤lectual o afectiva. Alg¨² pot tenir devoci¨® pels seus fills, per exemple.

No cal que ens posem m¨ªstics, perqu¨¨ no s¨®n pocs els renecs originats en els dominis de la fe. Del sentit religi¨®s prov¨¦ tamb¨¦ la interjecci¨® voto a D¨¦u!, ¨²til per expressar enuig, sorpresa o exclamaci¨® per¨° avui dia en franc des¨²s, per b¨¦ que fossilitzada en un terme ben nostrat com ¨¦s vatua!, deformaci¨® de l¡¯inicial voto a. (B¨¦, tamb¨¦ el pobre vatua est¨¤ en des¨²s, avui se¡¯l sent ben poc i nom¨¦s si a casa teniu algun c¨°mic de Tint¨ªn sentireu el capit¨¤ Haddock dient-ne algun.) A partir d¡¯aqu¨ª, la tradicional inspiraci¨® catalana a l¡¯hora de confegir improperis va trobar en el vatua una generosa font de possibilitats, comen?ant per un voto al Cristo! que la prud¨¨ncia de no blasfemar va mutar en els eufem¨ªstics voto al... isto, vatua listo i vatualisto. El vatua com a forma de cridar l¡¯atenci¨® sempre ha donat molt de joc: vatua dell, vatua nell, vatua l¡¯olla, vatua m¨®n, vatua Judes, vatua l¡¯ou, vatua la pell, ¡°vatua les plebiscit¨¤ries¡±, dir¨¤ alg¨² aquesta nit quan vegi els resultats.

Diuen que s¨®n unes eleccions hist¨°riques, s¨ª, i poc o molt tothom s¡¯ha rumiat el seu vot, sigui des de fa anys o tot just ahir al vespre. ?s un vot viscut intensament, tal vegada com una prometen?a, o com un desig, o com una obligaci¨®. Vatua l¡¯urna que l¡¯acull. Potser aquesta intensitat es podria mesurar en el nombre de paperetes rebregades que apareixen en el recompte, despr¨¦s d¡¯haver-la dut a la m¨¤ des de casa, d¡¯haver comprovat un cop i un altre que no ens hem equivocat de pilonet, d¡¯haver hagut de fer cua davant la mesa electoral com si es tract¨¦s d¡¯un altar. Potser mai hav¨ªem tractat un tros de paper amb tanta devoci¨®, tanta transcend¨¨ncia.