?nimes bessones

Durant molts anys, la resposta que els qui formulaven cr¨ªtiques al nacionalisme catal¨¤ rebien dels al¡¤ludits era la que, en realitat, estaven fetes, per definici¨®, des d'un altre nacionalisme, l'espanyol, del qual els mateixos cr¨ªtics no arribaven a ser-ne conscients. En tot cas, la resposta descartava per complet la possibilitat que calgu¨¦s situar-se en un lloc al marge de l'ocupat pels nacionalistes d'alguna naci¨®. Quedi clar que, si es reconeix la possibilitat descartada (la que hi hagi ciutadans que se sostreuen a la disputa immanent entre nacionalismes), no tinc el menor inconvenient a acceptar la simetria entre nacionalistes. ?s m¨¦s, fins i tot estic disposat a assumir les conseq¨¹¨¨ncies que en segueixen: no hi hauria, d'acord amb la mateixa, difer¨¨ncies substantives entre Pujol i Aznar, o entre Mariano Rajoy i Artur Mas (la llista podria continuar, ¨¦s clar, i allargar-se gaireb¨¦ fins a l'infinit: Homs seria intercanviable amb Acebes, Rull amb Zaplana, i aix¨ª successivament).

A favor de la tesi de la intercanviabilitat entre nacionalismes de diferent signe jugaria tamb¨¦ el paral¡¤lelisme entre les estrat¨¨gies que tots dos han anat seguint des de fa un temps. Que els dos sectors es necessiten perqu¨¨ es retroalimenten constitueix una evid¨¨ncia gaireb¨¦ incontrovertible. El parell d'arguments, un de passat i un altre de futur, que, de ben segur, el PP utilitzar¨¤ contra el PSOE en la propera campanya electoral a les generals seran el desastre de l'her¨¨ncia rebuda i, sobretot, la covarda ambig¨¹itat socialista a l'hora de defensar la unitat d'Espanya. Per part nacionalista¨Cindependentista, ¨¦s clar que tota l'estrat¨¨gia del tenim pressa el que perseguia era no desaprofitar l'oportunitat d'or que li proporcionava la majoria absoluta del PP per poder reiterar fins a la sacietat que Espanya (els uns identifiquen el partit de Rajoy amb el pa¨ªs sencer, igual que els altres identifiquen tot Catalunya amb ells mateixos) ¨¦s un mur contra el qual s'havien estavellat les seves reiterades temptatives de di¨¤leg.

S'observar¨¤, continuant amb el paral¡¤lelisme, que aquest ¨²ltim argument tamb¨¦ es repeteix per les dues parts. El rebuig dels sectors m¨¦s refractaris a qualsevol reforma constitucional acostuma a venir justificat amb l'argument que no t¨¦ sentit intentar acontentar els independentistes. De la premissa segons la qual ¡°no hem fet cap altra cosa durant tota la democr¨¤cia que anar concedint-los coses i mai n'han tingut prou¡±, n'extreuen una conclusi¨® id¨¨ntica a la d'aquells: no hi ha di¨¤leg possible. Amb el que tornar¨ªem al punt de partida, que ara podr¨ªem puntualitzar.

Que els dos sectors es necessiten perqu¨¨ es retroalimenten constitueix una evid¨¨ncia gaireb¨¦ incontrovertible

El fet que puguin existir sectors de la ciutadania reticents a ser subsumits en aquest enfrontament no ha de ser llegit com una apologia de l'equidist¨¤ncia, ni en clau d'elogi del terme mig com a punt en el qual sempre i necess¨¤riament se situaria la virtut (¨¦s obvi que hi ha situacions a la vida en les quals les coses es plantegen en termes de disjuntiva). Es tracta m¨¦s aviat d'acceptar l'exist¨¨ncia d'una pluralitat de perspectives pol¨ªtiques, pluralitat que desborda l'amb tu o en contra meu al qual ¨¦s tan procliu el nacionalisme, particularment en aquests moments.

Aix¨ª, no deixa de ser curi¨®s constatar l'obstinaci¨® dels independentistes a denominar ¡°unionistes¡± a tots els que no comparteixen la seva posici¨® pol¨ªtica. Els avantatges que els reporta una simplificaci¨® d'aquesta envergadura s¨®n not¨°ries: l'altre dia, un ve¨ª de tert¨²lia radiof¨°nica intentava justificar el seu independentisme referint-se al ¡°patr¨® unionista¡±, i en aquest patr¨® hi inclo?a, sense el menor mat¨ªs, l'advertiment de suspensi¨® de l'autonomia, l'amena?a dels tancs, l'atemoriment de la ciutadania catalana amb l'expulsi¨® de la UE i l'empobriment generalitzat, etc¨¨tera. Perqu¨¨ s'adverteixi la magnitud de la simplificaci¨® cal dir que, segons el tertuli¨¤, no hi havia cap difer¨¨ncia sobre aquest tema entre Podem, PSC, Ciutadans o el PP. L'an¨¨cdota podria elevar-se, sense dificultat, a l'estatut de categoria: pr¨¤cticament el mateix llenguatge (¡°o Junts pel S¨ª o extrema dreta¡±) va ser utilitzat pel mateix Artur Mas la passada campanya electoral.

Per descomptat que podr¨ªem seguir perseverant en els paral¡¤lelismes i mostrar actituds i arguments molt semblats a l'altre costat (precisament d'aix¨° va el present article). Els optimistes deduiran d'aquesta simetria que els que s'assemblen tant estan condemnats a entendre's. Els menys optimistes (entre els quals haig de confessar que a estones m'hi compto) pensaran que no hi ha pitjor tasc¨® que el la de la mateixa fusta.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona