Viatge als dos pols de Catalunya

Des de l'aire, Badia del Vall¨¨s (13.553 habitants) t¨¦ la forma exacta de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica. Tots els carrers reben noms de zones d'Espanya i Portugal com Ast¨²ries, Cant¨¤bria, Porto... i estan situades just on els tocaria al mapa del pa¨ªs. Als col¡¤legis els van posar noms de balls regionals espanyols i la seva alcaldessa, la socialista Eva Menor, va n¨¦ixer a Madrid. La majoria de la poblaci¨® procedeix d'Extremadura i Andalusia: aqu¨ª se celebra la verge del Rocio i per Setmana Santa hi ha process¨®. Un lloc aix¨ª, esclar, havia de ser el municipi catal¨¤ on les opcions no independentistes triomfessin m¨¦s (82,46%).

Com a l'oest lluny¨¤, aquest poble va ser fundat del no-res (en un descampat i un barranc, concretament) el 1975. El 100% dels seus pisos, edificats sobre un pol¨ªgon, eren habitatges protegits per als treballadors de Renfe i l'el¨¨ctrica Fecsa, la gran majoria procedents d'Extremadura i Andalusia. Tots els edificis s¨®n pr¨¤cticament iguals ¨Camb cert aire a Pyongyang¨C i hi ha uns 5.400 pisos i una sola casa: la del capell¨¤. No hi ha barris pobres ni rics (a la majoria hi entren pocs ingressos) i la taxa d'atur ronda el 23%, per¨° va arribar fa poc fins al 27%. Aquest poble, enganxat a Sabadell, va ser un dels m¨¦s castigats per la concessi¨® d'hipoteques porqueria. En aquesta zona la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha treballat a preu fet. La seva alcaldessa creu que per molts, el tema de la independ¨¨ncia ¨¦s sup¨¨rflua. ¡°Aqu¨ª el proc¨¦s de la gent ¨¦s molt personal i consisteix a arribar a final de mes o a trobar una feina¡±, assenyala Eva Menor al seu despatx.

Badia es va fundar el 1975 per acollir treballadors majorit¨¤riament d¡¯Extremadura i Andalusia

El municipi ¨Cels seus grans ambaixadors s¨®n el futbolista Sergio Busquets i el Mago Pop¨C t¨¦ tanta poca activitat econ¨°mica, que la Generalitat subvenciona el 30% del seu pressupost. Sense aix¨°, dif¨ªcilment subsistirien. La recaptaci¨® per IBI ¨¦s escassa i uniforme i no hi ha gaires bars que generin impostos. Puri Amaya, de 66 anys i nascuda a La Rioja, treballa en un. T¨¦ set fills (diversos a l'atur) i 11 n¨¦ts. ¡°Les passem magres per arribar a final de mes. Amb aquest panorama, no ens arriscarem a ficar-nos en un embolic com la independ¨¨ncia. S'ent¨¦n, no?". S'ent¨¦n i, malgrat que aquest va ser uns dels primers llocs a Catalunya on va comen?ar la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, aqu¨ª l'idioma majoritari ¨¦s el castell¨¤.?

Badia ¨¦s petit, tirant a min¨²scul. No arriba a un quil¨°metre quadrat. Per¨° els edificis de rusc que s'aixequen als carrers el converteixen en el municipi de m¨¦s densitat poblacional de Catalunya. De fet ni tan sols es pot utilitzar el quil¨°metre com a unitat de mesura real. Vistes les xifres (i l'estigma social moltes vegades injustificat que l'acompanya) podria dir-se que la vida a Badia no ¨¦s gens f¨¤cil. Per¨° ning¨² se'n vol anar. ¡°No me n'aniria ni que em toqu¨¦s la loteria. Aqu¨ª es viu molt b¨¦¡±, afirma Juan, un dels avis que juga a petanca a la tarda al casal de jubilats.

Hi ha diverses explicacions per a aquest amor compartit a un poble que no ha pogut donar-los gaire. Aquest lloc el van fundar ells, i ells s¨®n els qui encara hi viuen. Fins al 14 d'abril del 1994 els habitants de Badia van estar repartits administrativament entre Cerdanyola i Barber¨¤. Per¨° la cust¨°dia compartida no va funcionar i al final ning¨² se n'ocupava. Es van quedar sense serveis i amb les factures sense pagar. Aix¨ª que fa 20 anys van decidir independitzar-se ¨Catenci¨® al paral¡¤lelisme amb el proc¨¦s catal¨¤¨C per poder gestionar els seus propis recursos, recorda el Pedro, un jubilat extremeny: ¡°I encara que no ho sembli, no ens ha anat malament. L'hi asseguro¡±.

A LA ZONA ZERO DE L¡¯INDEPENDENTISME

El capell¨¤ Pol parla molt millor catal¨¤ que castell¨¤. De fet, el castell¨¤ nom¨¦s el xampurreja, confessa mentre es col¡¤loca l'al?acoll. I a m¨¦s de ser del Bar?a d'all¨° m¨¦s ¨Ct¨¦ la bandera penjada al balc¨®¨C, ¨¦s independentista. L'interessant ¨¦s que el capell¨¤ Pol Badibanga ¨¦s del Congo i nom¨¦s fa un parell d'anys que ¨¦s a l'Esquirol, el poble on la independ¨¨ncia ha tingut m¨¦s suport a Catalunya amb un 91,6% dels vots (CUP m¨¦s Junts pel S¨ª). Badibanga d¨®na suport i ent¨¦n perfectament aquesta postura, i per donar context a aquesta q¨¹esti¨® recorda quan el seu pa¨ªs es va independitzar de B¨¨lgica. ¡°Crec que reclamar la independ¨¨ncia ¨¦s un dret natural. Tothom va ser creat per D¨¦u per ser lliure i aut¨°nom¡±, afirma.

L'Esquirol ¨¦s a la comarca d'Osona, probablement la zona zero de l'independentisme a Catalunya. Aqu¨ª gaireb¨¦ tothom pensa el mateix pel que fa a aquest tema. No feia falta persuadir-los de res. Durant la campanya nom¨¦s es va fer un m¨ªting i gaireb¨¦ no va caldre conv¨¨ncer ning¨², recorda ?lex Montany¨¤, l'alcalde.

Sobre les seves inclinacions m¨¦s espanyolistes, sabem que de 1.462 vots dipositats, 21 van ser per al PP, 21 m¨¦s per a Ciutadans i 24 per al PSC. Per¨° aquests votants, especialment els dos primers, no es prodiguen gaire amb les seves opinions. ¡°Alguna vegada els detectes veient el Madrid¡±, fa broma el tinent d'alcalde Joan Callej¨®n. "Ui, no en veur¨¤s pas cap. No ho diuen obertament", assenyala un altre ve¨ª. Johnny, l'amo del bar Rovi-Snack, ho confirma, malgrat que ell prefereix no tenir converses sobre pol¨ªtica amb els clients quan ¨¦s darrere de la barra. ¡°Per¨° s¨®n molt pocs¡±, afirma.

L'Esquirol t¨¦ 2.188 habitants i est¨¤ compost per quatre nuclis, entre els quals hi ha Cantonigr¨°s, un dels llocs tradicionals de l'estiueig de la burgesia catalana m¨¦s vinculada al nacionalisme. Aqu¨ª, Joan Triad¨², un dels grans prohoms de la llengua i la cultura catalanes, com recorda la historiadora Gl¨°ria Soler, s'hi va passar un any i mig recuperant-se d'una tuberculosi i hi va instaurar un concurs literari. Aquell activisme cultural va quedar instaurat i encara se'n percep el rastre en desenes d'entitats i associacions.

Situat a la vall de Sau Collsacabra, es tracta d'un dels termes m¨¦s grans de Catalunya (i probablement bonics). Dispers pel que fa a poblaci¨® (150 masies perdudes per la muntanya) i riquesa (nom¨¦s un 4% d'atur), el seu alcalde el defineix com una esp¨¨cie de ¡°petita rep¨²blica de Catalunya¡±. Les fotos dels Reis d'Espanya girades del rev¨¦s per assenyalar els serveis d'homes i els de dones (un a cada porta) de l'Ajuntament donen fe del seu esc¨¤s entusiasme mon¨¤rquic. De l'Esquirol, de fet, se'n podria dir que fa temps que van comen?ar la famosa desconnexi¨®.

A l¡¯Esquirol no va fer falta fer campanya ni conv¨¨ncer ning¨², recorda l¡¯alcalde: ¡°Fa temps que estem conven?uts, aqu¨ª¡±

Per¨° no es descarta que Espanya hagu¨¦s iniciat tamb¨¦ aquest proc¨¦s pel seu compte i al rev¨¦s. Avui ¨¦s impossible trobar l'Esquirol en un GPS i a la majoria de mapes. Correus tampoc associa cap codi postal a aquesta denominaci¨® i cada dia hi ha m¨¦s embolics amb els enviaments. Com si fos un poble fantasma. Per¨° l'origen d'aquest fenomen es remunta al segle XIX, quan als habitants del poble (llavors anomenat Santa Maria del Corc¨®) se'ls va comen?ar a con¨¨ixer com els esquirols, ja que a la fonda del poble hi tenien un esquirol engabiat. Temps despr¨¦s, alguns se'n van anar a Manlleu, un poble proper, a substituir els treballadors en vaga d'una f¨¤brica t¨¨xtil. Van rebentar l'aturada dels obrers. I d'aqu¨ª ve aix¨° de ser un esquirol, paraula que normalment va acompanyada d'algun altre adjectiu.

Per aix¨° sorpr¨¨n que fa dos anys es fes una consulta per canviar el nom de Santa Maria del Corc¨® i comen?ar a anomenar-se l'Esquirol. La votaci¨® es va guanyar amb un 90% d'aprovaci¨®. Interrogat sobre aquest tema, l'alcalde defensa que aquest nom no amaga res pejoratiu, al contrari. ¡°Jo ho veig com que som una gent atrevida, m¨¦s valenta. Abans aquests pobles [on s'hi va anar per substituir els treballadors en vaga] eren molt m¨¦s lluny¡±, reflexiona.

Aquest amor a la p¨¤tria t¨¦ vincles forts amb la terra que es trepitja, amb el paisatge, sost¨¦ el ve¨ª Joan Pons. Aqu¨ª no es posa en dubte l'idioma, es parla catal¨¤ sempre. ¡°Estem molt contents amb el proc¨¦s, per¨° de vegades ens agradaria que fos tot molt m¨¦s r¨¤pid. Fa molt que paguem el que no ens toca i no rebem res a canvi¡±, assenyala el Johnny. Un malestar que podria arribar a compartir-se si un s'embarca en l'odissea d'anar a visitar-los amb tren des de Barcelona. Una vella infraestructura amb una sola via per als trens que circulen en sentits oposats. Una cosa semblant a tot aquest proc¨¦s.