Els ibers, cada vegada m¨¦s homes de mar
Excavat un segon vaixell d'aquesta cultura al cap de Creus
A la part septentrional del cap de Creus, algunes milles davant del litoral del Port de la Selva (Alt Empord¨¤), les aig¨¹es amaguen les restes d'una embarcaci¨® de tot just 10 metres d'eslora d'entre els anys quaranta i trenta del segle I a. C. que transportava cent ¨¤mfores de vi procedent de la zona del Baix Llobregat en direcci¨® a Narbona. Els experts del Centre d'Arqueologia Subaqu¨¤tica de Catalunya (CASC), que han pogut datar l'embarcaci¨® gr¨¤cies, entre altres coses, als objectes de la marineria, han determinat aquest setembre que el?Cala Cativa I ¨¦s el segon derelicte estudiat ¨ªntegrament, despr¨¦s del del Cap de Vol, que t¨¦ ¡°un sistema constructiu propi de la costa ib¨¨rica¡±.
El Cala Cativa I va ser descobert fa 121 anys per Romualdo Alfaras, un erudit ve¨ª del Port de la Selva i un precursor de l'arqueologia subaq¨¹¨¤tica. A mitjan segle XX hi va haver un altre intent de baixar per estudiar-lo, per¨° la falta de finan?ament ho va impedir.
No ha estat fins a aquest mes de setembre que els arque¨°legs del CASC s'han capbussat fins al fons de sorra, a m¨¦s de 30 metres de profunditat, on hi ha les restes d'aquest derelicte. Han apartat els milers de fragments del centenar d'¨¤mfores que transportava (de 22 litres de vi cadascuna) i tot just han trobat el fons del vaixell. Aix¨° s¨ª, set metres del casc de fusta, la quilla i les quadernes, amb la mateixa tradici¨® constructiva pr¨°pia a la costa ib¨¨rica que el?Cap de Vol. Aquest sistema, descobert fa poc, respon ¡°a una necessitat n¨¤utica del moment¡±. La costa catalana d'aquella ¨¨poca no era com en l'actualitat, hi havia una s¨¨rie important de maresmes i llacunes interiors i amb un vaixell pla podien passar d'un estadi mar¨ªtim a un de lacunar.
El fet que sigui m¨¦s petit que el Cap de Vol ¡°tamb¨¦ refor?a la idea que aquests vaixells s¨®n d'aqu¨ª, perqu¨¨ un vaixell tan petit no seria d'un altre lloc i vindria a comerciar a aquesta costa. ?s l'evoluci¨® perfecta que necessit¨¤vem, com que ¨¦s m¨¦s petit i m¨¦s antic defensa la nostra teoria¡±, assegura el director del Museu Arqueol¨°gic de Catalunya-CASC, Gustau Vivar, i el seu equip. Els arque¨°legs creuen que la zona geogr¨¤fica de la drassana d'origen d'aquests dos derelictes se situaria al Conventus Tarraconensis (l'actual costa catalana i valenciana). Feien la ruta entre el Baix Llobregat i Narbona durant tres o quatre dies, depenent dels vents.
¡°La import¨¤ncia del Cala Cativa I?i del Cap del Vol rau en el fet que ser¨¤ un abans i un despr¨¦s per entendre la cultura ib¨¨rica relacionada amb el mar¡±, assegura Vivar. Es tracta, segons ell, ¡°del primer moment, s¨®n els inicis de la producci¨® d'aquest vi que procedeix de la zona del Baix Llobregat, de Badalona (Baetulo) i Matar¨® (Iluro) i va cap a Narbona; ¨¦s el principi del comer? d'aquest vi¡±. Els especialistes consideren que a partir d'ara cada vegada descobriran m¨¦s derelictes amb aquest sistema constructiu. "?s q¨¹esti¨® de probabilitat; d'una banda, perqu¨¨ eren els de construcci¨® local i, de l'altra, perqu¨¨ entenem millor aquesta t¨¨cnica¡±, testifica el director del CASC.
La dificultat d'aquesta campanya de setembre al Cala Cativa I, a causa de la gran profunditat en qu¨¨ han de treballar els arque¨°legs, amb 20 minuts de descompressi¨® per cada mitja hora d'immersi¨®, s'ha vist redu?da per la col¡¤laboraci¨® amb el Departament d'Antropologia de la Universitat del Sud de Calif¨°rnia. Gr¨¤cies a aquesta col¡¤laboraci¨®, els arque¨°legs del CASC estan utilitzant de forma pionera al m¨®n diversos iPads adequats amb caixes estanques per poder treballar al fons del mar. La universitat americana, de la qual un dels professors ha fet el curs d'arqueologia amb el CASC, ha aportat aquest material per poder dibuixar a temps real les caracter¨ªstiques del derelicte. A banda de la comoditat, aix¨° els permet economitzar temps. S'estalvien dibuixar amb llapis al fons del mar i haver de passar les dades a l'ordinador una vegada a terra.
Una productora audiovisual est¨¤ fent un documental sobre el Cala Cativa I?i el Cap de Vol?i el Museu de Badalona per demostrar que al segle I a. C. ja hi havia a Catalunya una primera exportaci¨® important¨ªssima.
Un pioner de l¡¯arqueologia subaqu¨¤tica
Romualdo Alfaras era un erudit fill del Port de la Selva. Se'l pot considerar, segons el director del CASC, Gustau Vivar, "un precursor de l'actual arqueologia subaqu¨¤tica". Amb el que sabien i amb els mitjans de qu¨¨ disposaven, van fer segurament una de les primeres actuacions amb cara i ulls d'Europa; tot i que en altres llocs tamb¨¦ es feia, "va ser un pioner", mant¨¦ Vivar. Despr¨¦s de recuperar unes seixanta ¨¤mfores del fons del mar, l'agost del 1894 va escriure un article relatant-ho amb tota mena de detalls al?Butllet¨ª de l'Associaci¨® artisticoarqueol¨°gica barcelonina.
Alfaras va seguir un record d'inf¨¤ncia de com un pescador de palangre del poble, despr¨¦s de comprovar que no contenia cap tresor, li va regalar al seu avi una ¨¤mfora que havia quedat enganxada a l'ham prop de la punta Cativa, i es va deixar portar per una mica m¨¦s que curiositat. Va parlar amb bussos pescadors de coral i en va contractar tres i va convidar a l'expedici¨® dos artistes amics seus que estiuejaven a la localitat. Un d'ells, Frederic Mar¨¦s, va finan?ar parcialment l'expedici¨® a canvi de quedar-se part de la pesca.?
El 22 d'agost del 1894 van sortir del port tres lla¨¹ts i durant dos dies, amb escafandres, cordes d'espart i c¨¤nem, van estar traient ¨¤mfores de diferents maneres, en total 62, de les quals unes 40 estaven gaireb¨¦ en perfecte estat. Estan exposades al Museu Arqueol¨°gic de Catalunya i a la Fundaci¨® Mar¨¦s.
Despr¨¦s de l'estudi de les ¨¤mfores, el 30 d'agost del 1894 va escriure l'article en el qual explica el comer? de l'¨¨poca i descriu tota l'aventura de recuperaci¨® de les ¨¤mfores i com s'imagina que va ser la ¡°furiosa tempestat¡± que va fer desapar¨¨ixer el vaixell al fons del mar. El seu coneixement i les seves paraules demostren que es tractava d'¡°un lletrat¡± que no nom¨¦s pretenia treure ¨¤mfores, sin¨® ¡°fer hist¨°ria mar¨ªtima¡±, assegura Vivar. El 1895 va voler tornar al vaixell, per¨° des de Comand¨¤ncia Mar¨ªtima es van assabentar de la troballa i li van dir que havien de vendre-les i repartir-se el benefici entre el descobridor i el propietari del terreny, l'Estat. Ell es va negar a vendre patrimoni, i va oblidar per sempre aquell derelicte. Per Vivar, ¡°el m¨¦s destacable del personatge ¨¦s que no t¨¦ una fi econ¨°mica, ja est¨¤ conscienciat que vol fer hist¨°ria¡±.
Fa 121 anys, quan a Emp¨²ries ni tan sols havien comen?at les excavacions i l'arqueologia estava en els seus primers estadis, Alfaras ja va signar el seu article com a ¡°corresponsal de l'arqueologia¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
