¡°D¡¯alguna manera, tots estem atrapats per les drogues¡±

¡°No entenc com alg¨² pot tenir bona consci¨¨ncia i consumir coca?na per passar-s'ho b¨¦ sabent que ¨¦s produ?da i comerciada per violadors, assassins en massa i traficants de persones. Tots som El c¨¢rtel, esclar. Crec que la gent mira el llibre i creu que el terme es refereix nom¨¦s als c¨¤rtels en si mateixos, com Sinaloa¡­ S¨ª, ells s¨®n El c¨¢rtel, per¨° les ag¨¨ncies federals, les presons, els advocats, els ex¨¨rcits, la gent que es droga, els bancs que renten els diners que acaben en negocis legals, etc¨¨tera, tamb¨¦ ho s¨®n. ?s a dir, d'una manera o una altra tots estem atrapats per les drogues¡±.

Odio la novel¡¤la enigma, on al final ha estat el majordom i tothom ¨¦s tan net. He estat all¨¤ i no ¨¦s aix¨ª, ¨¦s brut, ¨¦s horrible

Don Winslow (Nova York, 1953) remou consci¨¨ncies amb les seves preguntes inc¨°modes contra el bonisme dels EUA i Europa en la lluita contra el narcotraficant. L'autor nord-americ¨¤ xerra amb EL PA?S poc despr¨¦s d'haver baixat de l'avi¨® que l'ha portat a Madrid per promocionar El c¨¢rtel, el seu monumental retrat del subm¨®n del narcotr¨¤fic amb el qual va guanyar el IX Premi RBA de Novel¡¤la Negra. ¡°No estem perdent la guerra contra les drogues, l'hem perdut i mai l'haur¨ªem d'haver iniciat. ?s nom¨¦s un negoci gegant¨ª, una ind¨²stria en la qual els narcotraficants i els que lluiten contra ells mantenen una relaci¨® simbi¨°tica¡±, respon sense pestanyejar quan se li pregunta pels esfor?os dels EUA o M¨¨xic. ¡°Fa 45 anys que dura aquesta lluita, la guerra m¨¦s llarga que mai han lliurat els EUA i per res¡±, remata amb un gest amable que poc t¨¦ a veure amb el panorama que descriu.

Don Winslow no podria anar tranquil pel m¨®n donant aquests titulars si no s'hagu¨¦s passat 16 anys de la seva vida immers al m¨®n criminal de les drogues, com a testigmoni, estenent acta. Sis anys, primer, per escriure El poder del perro, i 10 m¨¦s despr¨¦s per rematar aquest enorme fresc a mig cam¨ª entre el thriller, la novel¡¤la pol¨ªtica i el documental, en el qual l'agent de la DEA Art Keller i el cap del c¨¤rtel de Sinaloa, Ad¨¢n Barrera, protagonistes d'El poder del perro, es tornen a veure les cares com a moderns Ahab i Moby Dick, en ca?a perp¨¨tua, obsessionats fins a la mort.

No entenc com alg¨² pot consumir coca?na per passar-s¡¯ho b¨¦, sabent que ¨¦s produ?da per violadors i assassins en massa

Per¨° ara tot ¨¦s molt m¨¦s complex, violent i s¨¤dic. La realitat ¨¦s tan brutal i la documentaci¨® que hi ha darrere de la novel¡¤la tan exhaustiva que tot corria el risc de no ser cre?ble. ¡°?s el m¨¦s complicat¡±, explica. ¡°No vols glorificar aquella gent per¨° han de ser reals. De vegades llegia coses que no em podia creure. Altres vegades, vaig decidir no escriure sobre coses que sabia que eren certes perqu¨¨ no creia que el lector pogu¨¦s aguantar-les. Tampoc volia esterilitzar aquella viol¨¨ncia. Odio la novel¡¤la enigma, on al final ha estat el majordom i tothom ¨¦s tan net. He estat all¨¤ i no ¨¦s aix¨ª, ¨¦s brut, ¨¦s horrible¡±, explica.

El llibre descriu els pitjors anys de la guerra contra la droga, una lluita militaritzada i plena de crims, decapitacions, assassinats en massa i violacions publicitats pels narcotraficants fins al v¨°mit. ¡°Ells volien ser qui expliqu¨¦s la hist¨°ria i aix¨° ¨¦s una postura molt sofisticada, especialment per a un criminal. Primer van fer callar els mitjans tradicionals i despr¨¦s van aprofitar l'anarquia d'Internet i les xarxes socials i van posar gent a treballar-hi. Ara pots veure-ho en directe des de casa. ?s de bojos¡±.

El Chapo Guzm¨¢n i la Pax narc¨°tica

L'assumpte ens porta a un dels grans protagonistes de la novel¡¤la, Pablo Mora, un periodista que estima Ju¨¢rez i el seu treball i pateix perqu¨¨ veu com tots dos moren. ¡°S¨®n els veritables herois¡±, assegura Winslow, que ha dedicat la novel¡¤la a desenes de periodistes assassinats durant els ¨²ltims anys a M¨¨xic. ¡°?s gaireb¨¦ impossible ser un periodista honest a M¨¨xic. El que no ent¨¦n la gent a Europa i els EUA ¨¦s que la corrupci¨® no ¨¦s una elecci¨® per a molts¡±.

Cervantes i ¡®El Lazarillo de Tormes¡¯ van ser els primers a parlar de lladres, putes, proxenetes i tot aquest subm¨®n

Winslow somriu quan es pregunta per un dels seus temes preferits, Joaqu¨ªn el Chapo Guzm¨¢n, del qual Barrera ¨¦s un transsumpte literari. ¡°No es va escapar per aquell t¨²nel. Per favor! ?s rid¨ªcul! La viol¨¨ncia estava pujant i el Govern va decidir que sort¨ªs perqu¨¨ ¨¦s l'¨²nic que t¨¦ el poder i el prestigi per controlar la situaci¨®, per ser el Padr¨ª¡±, assegura mentre deixa anar una de les seves teories preferides: la Pax narc¨°tica de Sinaloa. Important: el Govern mexic¨¤ ha col¡¤laborat passivament, quan no activament, amb aquest c¨¤rtel per ajudar-lo a controlar la situaci¨®. ¡°Un t¨²nel i dos guardes que estaven jugant a cartes en comptes de vigilar? Va, i qu¨¨ m¨¦s?¡±, afirma divertit, mentre explica an¨¨cdotes sobre el gran cap narcotraficant.

L¡¯allargada ombra del que ha vist

Fill d'una fam¨ªlia humil de mare bibliotec¨¤ria i pare mariner, Winslow estima els llibres i viure d'ells. De vocaci¨® primerenca i ¨¨xit tard¨¤, l'autor de Salvajes va treballar de guia tur¨ªstic i detectiu privat abans de poder dedicar-se de ple a l'escriptura, en la qual es va iniciar amb la s¨¨rie del detectiu Neal Carey. ¡°Saps qu¨¨? No s¨¦ ni com va sortir, jo nom¨¦s intentava fer alguna cosa divertida i homenatjar Elmore Leonard o Lawrence Block, als quals llegia per matar el temps mentre feia torns de vigil¨¤ncia com a detectiu¡±. Parlar de literatura li retorna la lluentor als ulls: ¡°Influ¨¨ncies? James Ellroy i Roberto Bola?o, per exemple. James Crumley i molts m¨¦s del g¨¨nere. M'agrada tamb¨¦ referir-me Cervantes i El Lazarillo de Tormes, la primera vegada en la literatura occidental que alg¨² va parlar de lladres, putes, proxenetes i aquell subm¨®n en el qual s'est¨¤ millor que en el de les princeses i els somnis¡±, explica torrencialment, sense rastre de jet lag, feli?.

Per¨° el m¨®n del narcotraficant t¨¦ massa poder i la seva ombra torna. En els finals tristos de Winslow nom¨¦s hi ha mort, exili o redempci¨®. Descartades les dues primeres, l'autor busca sortida. ¡°Ara vull escriure una altra novel¡¤la de Neal Carey per¨° no s¨¦ com. No he oblidat el que he vist aquests 10 anys. No he pogut. Aquesta vegada ¨¦s molt pitjor que amb El poder del perro i he vist coses que no puc ignorar. Feia grans esfor?os al final de cada jornada, sortia a c¨®rrer, a fer surf, cuinava per a la meva dona, per¨° no he tingut ¨¨xit, no ho he pogut deixar enrere. M'agradaria dir una altra cosa, seria genial, per¨° no, no puc¡±, conclou, conscient que, en efecte, tots estem atrapats per El c¨¢rtel.