Barcelona, capital del m¨°bil (robat)

Al gal¡¤l¨¨s Osian Rhys Edwards, un professor de prim¨¤ria de Barmouth, li van robar el tel¨¨fon una nit que caminava una mica despistat pel centre de Barcelona. Una mala passada: els contactes, correus, l'aparell... Ho va donar per perdut, ho va anul¡¤lar i va tornar al seu pa¨ªs. Per¨° el disgust definitiu li va arribar a la b¨²stia de casa quan va tornar de les seves vacances: Vodafone li reclamava una factura de 20.000 euros en trucades associades al seu n¨²mero de tel¨¨fon. Alg¨² havia estat contactant aquella mateixa nit repetidament amb dos serveis premium dels quals no en tenia cap const¨¤ncia. En poques hores s'havien gastat ¨Ci havien cobrat per l'altra banda¨C el que ell guanyaria en un any.

Rhys, com donava fe The Guardian amb la hist¨°ria que va publicar i en un enfilall de noms, no va ser el primer brit¨¤nic ni l'¨²ltim a patir el robatori i el saqueig de la seva targeta SIM per part de bandes de pirates inform¨¤tics radicades a Barcelona. Els m¨°bils dels turistes (que triguen m¨¦s a cancel¡¤lar el seu n¨²mero) s¨®n un bot¨ª perfecte: pel terminal, que es rev¨¨n, i per la l¨ªnia, que utilitzen per trucar a n¨²meros de pagament i aconseguir veritables fortunes. El temps que transcorre entre el robatori i la cancel¡¤laci¨® de la l¨ªnia de l'usuari ¨¦s clau. ?s l'espai on fan de forma automatitzada les trucades a n¨²meros de tarifaci¨® especial a l'estranger que pertanyen a algun membre de l'organitzaci¨®. Per ampliar aquest marge d'operaci¨®, el millor s¨®n companyies sense seu a Espanya. I per augmentar el benefici, el millor ¨¦s fer-ho alhora amb desenes de n¨²meros diferents. Al final, a efectes pr¨¤ctics, ¨¦s com transferir diners del compte del turista a la dels delinq¨¹ents.

La Policia Nacional va desarticular una banda que havia defraudat uns dos milions d'euros a l'operadora dels EUA AT&T

L'empresa nord-americana AT&T va arribar a xifrar els danys causats per aquestes bandes organitzades al voltant de 50 milions d'euros ¨Cencara que nom¨¦s en tenien justificats dos milions¨C i 3.000 afectats. Farta de la situaci¨® a Barcelona, aquesta companyia va denunciar la situaci¨® a Europol i, conjuntament amb el Cos Nacional de Policia (CNP), va comen?ar una investigaci¨® el setembre de 2013 a la capital catalana ¨Cun any abans havien tingut un altre cas igual¨C?que va acabar l'estiu passat amb la desarticulaci¨® d'una de les bandes m¨¦s importants dedicades a aquest negoci.

Barcelona, la ciutat que durant una setmana brilla com a lloc de trobada i innovaci¨® de totes aquestes empreses amb el Mobile World?Congress , ¨¦s la resta de l'any un mal de queixal per a les operadores del sector. La Conselleria d¡¯Interior va xifrar fa un any el nombre de robatoris de m¨°bils al voltant de 100 terminals al dia, especialment al districte de Ciutat Vella. ?s tan com¨² i fet publicitat als pa?sos d'origen, que molts estrangers han comen?at a fingir robatoris a Barcelona dels seus m¨°bils nom¨¦s per cobrar de les asseguradores, assenyalen fonts d'una de les firmes afectades. Aquest fenomen s'expandeix a la resta d'Espanya, on segons la Secretaria d'Estat de Seguretat es van produir l'¨²ltim any 279.319 den¨²ncies per substracci¨® de m¨°bils (el que equival a 1 m¨°bil robat cada 2 minuts i un augment del 19% en un any).

Per¨° per a les operadores, Barcelona segueix sent el focus principal de fraus. ¡°Sens dubte ¨¦s l'epicentre, per¨° es deu b¨¤sicament a l'aflu¨¨ncia de turistes que rep¡±, explica un portaveu de Vodafone. ¡°Quan hi ha un cas d'aquest tipus, nosaltres ens fem responsables de tots els c¨¤rrecs realitzats despr¨¦s de la petici¨® de la desactivaci¨®. Tamb¨¦ aqu¨ª poden passar minuts que corren a compte nostre. Per¨° els anteriors, s¨®n a c¨¤rrec del client¡±, insisteix. No obstant aix¨°, despr¨¦s de mesos pledejant, Vodafone es va veure obligada a pagar els 20.000 euros de Rhys i moltes altres companyies han hagut de passar pel mateix despr¨¦s d'una llarga campanya informativa que va realitzar The Guardian al Regne Unit.

A Barcelona es roben uns 85 m¨°bils al dia, segons les xifres facilitades per Interior el 2014

L'estructura d'aquestes organitzacions delictives t¨¦ diversos nivells: lladregots al carrer robant, amos de bars de la zona centre que emmagatzemen els terminals que els lladres sostreuen en una mateixa nit (al Paral¡¤lel n'hi ha varis i no ¨¦s complicat veure com ho fan qualsevol nit) i alguns locutoris i botigues de reparaci¨® que es dediquen a desmuntar-los i extreure'n les targetes l'endem¨¤. Alguns tel¨¨fons simplement s'alliberen per revendre'ls i el seu propietari els reempla?a per un nou. Uns altres donen molt m¨¦s joc i les seves targetes acaben en una SIM box [aparell per fer trucades autom¨¤tiques des de moltes targetes alhora] generant ingressos en algun n¨²mero?premium de qualsevol pa¨ªs lluny¨¤. I aqu¨ª comen?a el maldecap per a l'usuari, la policia i l'empresa. Ca?ar els pirates ¨¦s complicat. A la part de l'organitzaci¨® radicada a l'estranger, impossible.

A?l'operaci¨® Phantom, feta aquest estiu, la Policia Nacional va trobar 83 tel¨¨fons m¨°bils, 81 targetes SIM, 6 ordinadors port¨¤tils, 18 dispositius de mem¨°ria, 16 targetes de cr¨¨dit i 6.200 euros. Pedro Morales, inspector en cap del Grup de Delictes Tecnol¨°gics especialitzat en fraus, recorda que es tractava d'una banda de pakistanesos que utilitzava programari disponible a Internet per fer trucades amb les targetes robades. ¡°Sab¨ªem per les escoltes i les antenes que operaven de matinada. Quan vam entrar els vam trobar connectats a les p¨¤gines i tarificant¡±, recorda.

Molts turistes s¨®n v¨ªctimes de robatoris i en arribar al seu pa¨ªs troben factures de tel¨¨fon per valor de desenes de milers d'euros

El problema, assenyalen tots els consultats, ¨¦s la destinaci¨® dels diners, molt dif¨ªcil de rastrejar i que en alguns casos pot servir per finan?ar organitzacions terroristes. No ¨¦s el cas de les operacions resoltes a Barcelona, on no suposa una l¨ªnia d'investigaci¨®. Per¨° va passar a l'atemptat de Mumbai de 2008, on els terroristes es van finan?ar amb un m¨¨tode similar. En aquest cas van aconseguir defraudar 2 milions de d¨°lars a AT&T mitjan?ant el pirateig?d'unes centraletes telef¨°niques que van posar a trucar a un n¨²mero premium. Els diners van anar a parar directament a la log¨ªstica de l'atemptat. ¡°No em consta en aquest cas. Per¨° hi ha hagut detencions internacionals d'altres delinq¨¹ents que han fet gaireb¨¦ el mateix amb aquestes finalitats¡±, assenyala ?lvaro del Hoyo, analista de l'empresa S21sec.