¡°Els directors de museu no som cabdills totpoderosos¡±

¡°Un museu s'ha de basar en un discurs s¨°lid i coherent, per¨° no necessita una clau mestra, ni una f¨®rmula per explicar-ho tot. Aix¨° ¨¦s el que vull aconseguir: un discurs prou s¨°lid per posicionar-se en el panorama local i global, capa? de metabolitzar les excepcions sense cap mena de dificultat¡±. Ho afirma Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968), el nou director del Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona (Macba), que arriba a Barcelona despr¨¦s de dirigir durant set anys, i des de la seva obertura, el Centre d¡¯Art Dos de Mayo (CA2M) de M¨®stoles (Madrid).

Argent¨ª de naixement i catal¨¤ per origen i formaci¨® ¨C¡°les nacionalitats es fan a poc a poc¡±, afirma amb un lleuger accent de Buenos Aires¨C, va aconseguir col¡¤locar un centre nou i perif¨¨ric com el CA2M en el circuit art¨ªstic, amb exposicions com la dedicada al punky i la seva empremta en l'art contemporani, oberta fins diumenge passat, i ara s'enfronta al repte de reconduir el rumb que el Macba va perdre els ¨²ltims anys de gesti¨® de Bartomeu Mar¨ª. ¡°El Macba ha de llegir la seva hist¨°ria i, a partir dels seus fonaments, que s¨®n extraordin¨¤riament s¨°lids, ha de ser capa? de seguir construint i creixent. D'aqu¨ª a uns anys els ¨¨xits de Mar¨ª brillaran m¨¦s que no pas l¡¯ensopegada vinculada a l'exposici¨® La b¨¨stia i el sobir¨¤¡±, indica Barenblit, fent refer¨¨ncia a la pol¨¨mica que va acabar amb la dimissi¨® del seu predecessor. En con¨¨ixer que la mostra inclouria una escultura del rei Joan Carles sodomitzat, Mar¨ª va decidir vetar-la, per¨° finalment va permetre que s¡¯expos¨¦s despr¨¦s de les acusacions de censura i les cr¨ªtiques que li van ploure. Al final, va ser una de les exposicions m¨¦s visitades dels ¨²ltims temps al Macba.

¡°El Macba ha de llegir la seva hist¨°ria i seguir creixent i construint¡±

Diplom¨¤tic amb totes les forces i acurat amb les seves paraules, Barenblit no vol valorar si hauria fet el mateix que Mar¨ª. ¡°?s molt f¨¤cil fer-ho a posteriori i amb les cartes marcades¡±. Bon coneixedor de l'estructura del museu i dels seus nous estatuts, afirma que no est¨¤ preocupat pel pes per decidir que t¨¦ el consorci format per l¡¯Ajuntament, la Generalitat, la Fundaci¨® Macba i el Ministeri de Cultura, ni pel protagonisme cada vegada m¨¦s important del gerent, Joan Abell¨¤.

¡°Els directors de museu no som cabdills totpoderosos; mai ¨¦s bo concentrar massa poder en una ¨²nica persona. Cal pensar en noves institucionalitats i des del museu impulsar una reflexi¨® sobre com es governen les institucions. El museu ¨¦s un espai de negociaci¨® cont¨ªnua i de visibilitat de conflictes tant externs com interns. S¨¦ que ¨¦s un moment de grans canvis. El paper del director ¨¦s important en aquesta conjuntura de canvi¡±, assegura Barenblit, que diu que cobrir¨¤ les places de responsable d'exposicions i programes p¨²blics buides despr¨¦s dels acomiadaments de Valent¨ªn Roma i Paul B. Preciado, tamb¨¦ arran de la mostra esmentada.

¡°?s f¨¤cil valorar ¡®a posteriori¡¯ el que jo hauria fet davant l¡¯obra sobre el Rei¡±

Es declara ¡°absolutament favorable¡± a introduir nous agents ¨Ccom artistes i galeristes¨C en ¨°rgans de govern del museu, com el consorci, una proposta de Barcelona en Com¨², la formaci¨® pol¨ªtica de l'alcaldessa Ada Colau, descartada a priori per la Fundaci¨® Macba, que s'encarrega de l'adquisici¨® de les obres per a la col¡¤lecci¨® permanent, mentre que la resta de les institucions financen el pressupost ordinari.

Barenblit nom¨¦s fa cinc dies que exerceix el c¨¤rrec, per¨° ja t¨¦ les idees clares pel que fa a a les directrius generals. ¡°?s el moment de consolidar i no de crear nous espais. A Barcelona necessitem m¨¦s software i menys hardware. Cal aprofitar al m¨¤xim el que tenim. El Macba ha d'acabar abra?ant la pla?a que el va veure n¨¦ixer el 1995, fa 20 anys, i aquest ¨¦s un dels seus grans reptes i oportunitats, ¡°per¨° no cal crear noves infraestructures¡±, afirma, cosa que descarta ¡°en un horitz¨® immediat¡±, un dels grans projectes que va presentar Mar¨ª el juliol del 2014, en qu¨¨ s'havia d¡¯acabar ocupant els 3.000 metres de la propera esgl¨¦sia de la Miseric¨°rdia per instal¡¤lar la col¡¤lecci¨® permanent del museu. ¡°De totes maneres no conec a fons aquests plans. M'han respectat bastant els terminis i fins al dia 30 vaig ser a Madrid¡±, remarca.

¡°S¨®c favorable al fet que artistes i galeristes entrin als ¨°rgans de govern¡±

Respecte a la programaci¨® per als propers mesos, que no donar¨¤ a con¨¨ixer fins al 2016, avan?a que donar¨¤ tanta import¨¤ncia a les exposicions com a la resta d'activitats, l'arxiu i les publicacions. Tamb¨¦ mantindr¨¤ la l¨ªnia m¨¦s experimental i avantguardista que l¡¯ha caracteritzat des de la seva etapa al Centre Santa M¨°nica, que va abandonar despr¨¦s d'un sonat enfrontament amb el conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras. Un altre dels seus reptes ser¨¤ harmonitzar l'obertura a Llatinoam¨¨rica que va plantejar Manuel Borja-Villel amb l'inter¨¨s de Mar¨ª pel nord d¡¯?frica. En definitiva, retenir el millor de cadascun dels seus quatre antecessors. ¡°El Macba ha d'establir les seves narratives i esgrimir un desenvolupament tem¨¤tic molt consistent, que passa per la revisi¨® de les cultures populars contempor¨¤nies i les narracions oficials. M'interessa transformar, no trencar i pensar l'art contemporani el 2015, des d'un museu a la costa del Mediterrani amb una visi¨® subalterna i una posici¨® antihegem¨°nica¡±, indica. No renuncia a la passi¨®, els somnis i els anhels que va plantejar la modernitat. I per aix¨° assegura: ¡°El futur no ha de ser captiu del present¡±.