Una altra humanitat ¨¦s possible

Uncanny valley, la vall inquietant, ¨¦s la definici¨® de la sensaci¨® de malestar que experimenten els humans quan la tecnologia assumeix aparences antropom¨°rfiques, massa semblants a la realitat. Aquesta sensaci¨® ¨¦s la que busca crear la paret d'ulls rob¨°tics incorporis de Louis-Philippe Demers, que segueixen els visitants, apuntant a la import¨¤ncia del moviment ocular en el di¨¤leg no verbal entre humans i m¨¤quines. L'obra forma part de +Humans. El futur de la nostra esp¨¨cie, una exposici¨® produ?da per la Science Gallery de Dubl¨ªn que desplega al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) una panor¨¤mica de les principals investigacions contempor¨¤nies en el camp de la rob¨°tica, la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, la biotecnologia i pr¨°tesi, tots recursos que augmenten les possibilitats de l'¨¦sser hum¨¤.

¡°El futur no ¨¦s un lloc, ¨¦s un viatge i hi ha molts camins que es poden rec¨®rrer¡±, afirma la comiss¨¤ria del projecte, l'artista i investigadora Cathrine Kramer, coneguda pel Center for Genomic Gastronomy, un projecte que investiga l'¨²s de les biotecnologies en el camp de l'alimentaci¨®. Per?+Humans, Kramer ha triat mig centenar de projectes que sembla que segueixen el fil conductor de l'uncanny valley, per la inquietud que la majoria d'obres provoquen i els interrogants que plantegen. Un exemple ¨¦s la M¨¤quina orgasm¨¤tica, de Julijonas Urbonas, que exposa els amants a una gran for?a gravitat¨°ria, de manera que la sobtada p¨¨rdua d'oxigen al cervell potencia el plaer. El m¨¦s inquietant ¨¦s que Urbonas fa servir la mateixa tecnologia a?Muntanya russa eutan¨¤sica, dissenyada, segons l'artista, ¡°per treure la vida amb humanitat i una ¨²ltima alegria¡±.

No tots els treballs s¨®n angoixants. Tamb¨¦ hi ha projectes m¨¦s amables, com el Casc?desaccelerador, de Lorenz Potthast, que permet als usuaris percebre el m¨®n a c¨¤mera lenta o la M¨¤quina avatar, de Marc Owens, un dispositiu port¨¤til que converteix la realitat en un simulacre de videojoc amb l'objectiu de canviar els codis que regeixen les relacions entre els espais f¨ªsics i virtuals. Repartida en quatre seccions, la mostra arrenca amb un ¨¤mbit dedicat a les capacitats augmentades, que abasta des d'un exemple de pr¨°tesi del segle XIX fins a un laboratori DIY (do it yourself, fes-ho tu mateix) per fabricar a casa els nostres propis recanvis corporals amb impressores 3D, passant per les cames de guepard que van permetre a Aimee Mullins participar tant als Jocs Ol¨ªmpics d'Atlanta com en les desfilades del dissenyador Alexander McQueen. ¡°No es tracta de discapacitats, sin¨® de capacitats diferents. Els valors canvien. Si al segle XX el paradigma era m¨¦s fort, m¨¦s r¨¤pid i millor, pot ser que al segle XXI sigui m¨¦s feli? i m¨¦s saludable¡±, apunta Kramer.

Amb robots desobedients i retrats realitzats sota l'efecte de diferents drogues, no podia faltar l'¨²nic c¨ªborg legalment considerat com a tal, Neil Harbisson, que ha convertit la seva incapacitat de veure els colors en un projecte art¨ªstic, fent-se empeltar quir¨²rgicament un sensor que transforma els colors en m¨²sica. Tamb¨¦ hi ha projectes de tipus m¨¦s pol¨ªtic com els de Matt Kenyon, que presenta el Tardigotchi, un tamagotchi amb un microorganisme viu a l'interior, que obre el debat sobre el nostre ¨²s de les altres esp¨¨cies vives i un dispositiu port¨¤til vinculat a les fonts de not¨ªcies que genera dolor f¨ªsic a l'usuari cada vegada que hi ha una baixa a l'Orient Mitj¨¤. Ll¨¤stima que, com a molts dels projectes, no es poden experimentar. La mostra, oberta fins al 10 d'abril, es completa amb un intens programa d'activitats, que potser activaran algunes de les obres paradoxalment tancades en vitrines.