Primer tren a Katanga

Tement-me el pitjor, arribo precipitadament a l'estaci¨® de Sants per agafar l'AVE de les onze a Atocha, quan anuncien que la l¨ªnia s'ha restablert. L'ambient a la zona dels trens (avui ja no) d'alta velocitat ¨¦s de platja grega amb molts refugiats. Em fan formar en una fila on nom¨¦s ens falta el petate ¨Cjo vaig sortir d'aqu¨ª fa una bona colla d'anys per anar a la mili¨C i que aviat es bifurca i es torna a bifurcar fins que un nord-americ¨¤ i un xin¨¨s hi posen ordre. Un n¨²vol de fot¨°grafs ens retraten com si f¨®ssim els passatgers del Tit¨¤nic.

Quan penso que encara en sortir¨¦ sa i estalvi, gaireb¨¦ al mateix temps se sent una alarma estrident: ¨¦s l'actor Ferm¨ª Reixach, que camina perdut i mira de sortir per les portes d'emerg¨¨ncia. Llavors s'obren de bat a bat i hi accedeix des de fora de l'estaci¨® una muni¨® que s'esperava als autocars i que ara es precipita cap als taulells. Mentre arriben a les cues jo ja he aconseguit un paperet que m'acredita com a feli? posse?dor de la pla?a 11B al cotxe 15 (sic), encara que no hi diu si el trajecte ¨¦s a Atocha, a Gun Hill o a Katanga. Recordant els meus millors temps de jugador de rugbi i empenyent una mica, avan?o per cames una senyora gran i una mare amb cotxet i m'enfilo al vag¨®, que est¨¤ ja ple de gent amb cara d'haver trobat el tren de l'or nazi.

Sortim amb m¨¦s de mitja hora de retard, per¨° ¨¦s el primer AVE que ho fa en tot el mat¨ª. Quan ens pens¨¤vem que tot aniria b¨¦, el tren s'atura a Tarragona, on s'espera una multitud portada pr¨¨viament amb autocars. Molts hi pugen sense tenir un lloc reservat. Al bar, on he aconseguit un entrep¨¤ just abans que a la barra ja no hi c¨¤piga m¨¦s gent em trobo amb el llibreter Llu¨ªs Morral, que va a Liber a recollir el premi que li han donat a Laie. ?s dels que ha pujat a Tarragona i li canvia la cara quan li dic que jo vinc tan tranquil de Sants. Torno xiulant al meu seient i resulta que el trobo ocupat per un paio amb barba. Em queixo que m'ha pres el lloc ¨Cno perqu¨¨ porti barba; per mi, com si ¨¦s hipster¨C?i addueix que a ell li han pres el seu i que s'ha de ser solidari. Li dic que ja cal que s'aixequi, cosa que fa a contracor mentre tot el vag¨® ens mira amb expressi¨® de "no ens mouran d'aqu¨ª" i que se'n prepara una de bona, perqu¨¨ de pel¡¤l¨ªcula, res de res. M'assec i m'aferro al meu seient recuperat, de manera que quan arribem a Lleida se m'enrampen les cames. Ning¨² no s'aixeca ni per anar al lavabo.

Em dec haver quedat adormit perqu¨¨ s¨®n les tres i parem a Guadalajara. Al vag¨® hi ha un ambient de resignaci¨® trencat pel plor incessant d'un beb¨¨. Una ¨¤via amb tres n¨¦ts a bord rep un missatge al m¨°bil: l'han vista a Antena 3 i li envien ¨¤nims. La not¨ªcia va de boca en boca. Les maletes, amuntegades en plataformes i passadissos, confereixen un ambient de Far West al tren: en qualsevol moment atacaran els indis o la banda de Jesse James. En tot el trajecte no se'ns ofereix la m¨¦s m¨ªnima informaci¨® ni aigua, ni, com ha quedat dit, la pel¡¤l¨ªcula. Ja que viatjo per anar a una xerrada sobre el gali¨® de Manila tracto d'absorbir l'atmosfera per si em serveix de res. Em penso que si aix¨° dura una mica m¨¦s patirem escorbut. A les 15.25 arribem a Madrid-Atocha. L'arribada estava prevista a les 13.45. I som els afortunats. Mentre baixem, la pantalla electr¨°nica del vag¨® s'il¡¤lumina amb un missatge: ¡°Au revoir¡±.