Un habitatge digne millora la salut mental de nens pobres 30 punts

Els efectes de la crisi econ¨°mica i de l'austeritat sobre la salut de la poblaci¨®, especialment la m¨¦s vulnerable, ¨¦s un dels temes pendents en el m¨®n acad¨¨mic. El projecte europeu Sophie ¨¦s la iniciativa m¨¦s ambiciosa feta fins al moment en aquest camp. En aquest projecte, hi ha participat C¨¤ritas per intentar donar respostes a la pregunta de com el problema de l'acc¨¦s a l'habitatge incideix en l'estat de la salut. Entre els nens que han estat atesos de manera directa per l'entitat, la mala salut mental va passar del 53% al 20% en dos anys.

L'estudi titulat?Canvis en l'habitatge i salut en la poblaci¨® vulnerable va ser realitzat per C¨¤ritas i l¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona entre el 2012 i el 2014. Per fer-ho, es van entrevistar 320 fam¨ªlies i, dos anys despr¨¦s, es va fer el seguiment del 232. La idea era veure com els canvis en les seves condicions econ¨°miques i d'habitatge afectaven la seva salut.

Les fam¨ªlies venien de dos grups. En un hi havia els que arribaven a l'entitat a trav¨¦s dels equips d¡¯atenci¨® directa (EAD), a causa de les seves necessitats de reallotjament, ja que vivien, per exemple, en habitacions en pisos compartits. L¡¯altre corresponia als usuaris del Servei de Mediaci¨® en l¡¯Habitatge (SMH), que at¨¦n les fam¨ªlies no podien fer front a la hipoteca o el lloguer.

¡°Nom¨¦s la por de poder perdre la llar per falta de recursos o pel venciment d'un contracte sense possibilitats de renovaci¨® ja causa problemes d'ansietat o se somatitza amb dolors¡±, assegura Merc¨¨ Darnell, responsable de programes i serveis de C¨¤ritas. Els autors reconeixen que dos anys ¨¦s un per¨ªode de temps molt curt per mesurar els efectes que t¨¦ una millora en la situaci¨® habitacional en la salut, per¨° consideren que els resultats s¨®n significatius.

Menys ansietat

Entre el temps recorregut entre les dues entrevistes algunes persones van ser reallotjades en pisos tutelats o en habitatges socials d'altres tipus. ¡°Les persones que han millorat la situaci¨® d'assequibilitat de l'habitatge, ¨¦s a dir, aquella situaci¨® en qu¨¨ la relaci¨® cost-ingressos ha baixat del 50%, han experimentat amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia millores en la salut que les que no¡±, conclou l'estudi.

La pres¨¨ncia de molta ansietat i depressi¨®, per exemple, ha passat del 26% al 10% en el grup at¨¨s pels equips d¡¯atenci¨® directa. En el cas dels assessorats per l¡¯SMH, ha caigut 23 punts fins a situar-se en un 19,8%. Per¨° un dels indicadors m¨¦s importants, fa ressaltar Darnell, ¨¦s el de la millora en la salut mental dels menors. Mentre que el 53% dels nens de fam¨ªlies que van arribar a trav¨¦s de l¡¯EAD reportaven tenir mala salut mental, dos anys despr¨¦s nom¨¦s ho feia el 20%. La disminuci¨® tamb¨¦ es va experimentar en l'altre grup, on va passar del 34% al 13%.

El punt de partida, aclareix Darnell, era per si mateix cr¨ªtic. Un estudi de l¡¯Observatori Drets Econ¨°mics, Socials i Culturals (DESC), tamb¨¦ en el marc de Sophie, subratllava la difer¨¨ncia de la percepci¨® de mala salut entre la mitjana que mostra l¡¯Enquesta de Salut de Catalunya (57.4% en les dones) contra el de les ateses per la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca, PAH (18,8%).

¡°Una millora en la situaci¨® econ¨°mica i en l'acc¨¦s a habitatges adequats deriva en millores de la salut¡±, conclou Darnell. Per¨° afegeix que l'assequibilitat n¡¯¨¦s un pilar fonamental. ¡°Una fam¨ªlia no pot estar pensant si paga la casa o el menjar¡±, diu. I insisteix en la idea repetida fins al cansament per les entitats socials: la necessitat d'una renda que asseguri els m¨ªnims vitals.