Ja veurem si es pot

Comencem per descriure el que ha passat de la manera m¨¦s as¨¨ptica i convencional possible: en les eleccions catalanes del novembre del 2012, el t¨¤ndem Iniciativa-Esquerra Unida va obtenir 13 escons; en les del passat 27-S, ambdues forces van totalitzar quatre diputats (Joan Coscubiela, Joan Josep Nuet, Marta Ribas i Marc Vidal), perqu¨¨ els altres set que ha aconseguit Catalunya S¨ª que es Pot pertanyen a Podem o s¨®n independents. Aix¨ª doncs, l'eclipsi de la marca pr¨°pia i l'arraconament dels l¨ªders org¨¤nics han estat, m¨¦s que un sacrifici, una autoimmolaci¨®.

Pel que sembla, i a manera de consol, alguns quadres d'ICV sostenen que, si hagu¨¦s concorregut com Iniciativa igual que fa tres anys, el resultat podria haver estat pitjor. Pitjor que la caiguda de 13 a 4 escons? I en aquest cas, per qu¨¨? At¨¨s que els Herrera, Camats, etc¨¨tera van fer, durant la legislatura anterior, una tasca d'oposici¨® parlament¨¤ria impecable, nom¨¦s hi ha una resposta: a causa de la bipolaritzaci¨® al voltant de la independ¨¨ncia. Per¨° si aquesta q¨¹esti¨® podia ser devastadora per a l'electorat tradicional d'ICV, aix¨° significa que una gran part d'aquest electorat s'inclinava pel s¨ª, i s'ha allunyat d'una c¨²pula instal¡¤lada en la tergiversaci¨®, l'ambig¨¹itat i la retic¨¨ncia sobre aquest tema.

Naturalment, la coartada oficial per als mals resultats de Catalunya S¨ª que es Pot l'¨²ltim diumenge de setembre ¨¦s una altra: no han aconseguit trencar el marc conceptual ¨Cel fam¨®s frame¨C?plebiscitari imposat per Mas i per Junts pel S¨ª. Imposat per Mas, o dictat per la realitat? Quan un s'obstina a avan?ar en sentit contrari al d'una allau que mou un 80% llarg dels votants, des de Ripoll fins a Castelldefels, des d'Esquerra fins a Ciutadans, ¨¦s normal que t'atropellin.

Quan un s'obstina a avan?ar en sentit contrari al d'una allau que mou un 80% llarg dels votants ¨¦s normal que t'atropellin

Despr¨¦s hi ha els errors t¨¤ctics acumulats durant la campanya. Pot ser que un l¨ªder ve?nal barcelon¨ª com Llu¨ªs Rabell no en fos conscient, per¨° Catalunya no ¨¦s Barcelona, i la translaci¨® mec¨¤nica de l'¨¨xit primaveral d'Ada Colau a la contesa del 27-S constitu?a una hip¨°tesi il¡¤lus¨°ria. Tampoc hi va fer cap b¨¦ la borratxera de superioritat moral que va exhibir, per exemple, Joan Herrera el dia que, en un groller insult als votants de Junts pel S¨ª, li va etzibar al seu excompany Romeva: ¡°No es pot construir res de nou sobre la merda¡±.

La hist¨°ria, com b¨¦ sabem, ¨¦s una mat¨¨ria de maneig m¨¦s delicat que la nitroglicerina. Justament per aix¨° va grinyolar a moltes orelles que destacats candidats de Catalunya S¨ª que es Pot (Coscubiela, Rabell...) s'atribu?ssin el monopoli de la mem¨°ria del PSUC i fins i tot atorguessin a la seva coalici¨® el rang de ¡°PSUC del segle XXI¡±. El PSUC, igual que la veritat, ¨¦s un mirall trencat, els fragments del qual poden trobar-se avui a Junts pel S¨ª, a la CUP, al PSC i, per descomptat, a Catalunya S¨ª que es Pot. Per¨° resulta especialment problem¨¤tic pretendre ser els hereus ¨²nics del PSUC durant una campanya absolutament colonitzada pels Pablo Iglesias, ??igo Errej¨®n i altres salvadors procedents de Madrid. Perqu¨¨, si no m'equivoco, el PSUC va ser tamb¨¦ el partit de Joan Comorera, d'Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz, de Rafael Rib¨® i de molts altres que van lluitar de valent per preservar la sobirania de la gran sigla antifranquista i rebutjar les tuteles i inger¨¨ncies dels Santiago Carrillo o Julio Anguita de torn. L'aut¨¨ntic PSUC ni necessitava ni hauria adm¨¨s tantes crosses.

En tot cas, el resultat electoral de Catalunya S¨ª que es Pot ¨¦s una mica pervers, perqu¨¨ planteja una s¨¨rie de contradiccions dif¨ªcils de resoldre en les setmanes que queden fins a les generals. Des d'Iniciativa, una mica escamats per la punxada del globus violeta, volen mantenir la f¨®rmula de coalici¨® d'esquerres, per¨° fent m¨¦s visibles i forts el perfil nacional i la contribuci¨® d'ICV. Des de Podem, i ja amb un grapat de diputats al Parc de la Ciutadella, veuen a Catalunya el que han vist sempre el PSOE, el PP i ara tamb¨¦ Ciutadans: un suculent graner de vots amb els quals aconseguir La Moncloa. Per tant, pretenen conc¨®rrer a les eleccions del desembre amb el seu propi nom, els seus propis candidats al capdavant i el seu propi programa. Aquell que, pel que sembla, esbossar¨¤ un gir al centre i fugir¨¤ com de la pesta de refer¨¨ncies massa esquerranes.

Son conciliables aquests dos prop¨°sits? Funcionar¨¤ a les urnes una eventual s¨ªntesi? To be continued.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.