El testimoni m¨¦s inc¨°mode

Juan Pedro Lozano avan?a decidit cap al micr¨°fon. Una antiga cicatriu divideix el seu cap despoblat. El jutge ordena que li treguin les manilles. Juanper comen?a a parlar. Denuncia la corrupci¨® dels comandaments de la Gu¨¤rdia Civil que s'asseuen darrere seu i assenyala els seus excompanys per haver estafat?un narcotraficant. Se senten murmuris a les seves esquenes. Els seus antics col¡¤legues, ara enemics, interrompen el relat. L'insulten i esbufeguen. Juan Pedro, desafiador, es gira cap a ells. Als seus ulls tamb¨¦ hi ha un odi que ve des de lluny: ¡°Us desitjo molta sort, la mateixa que he tingut jo¡±, els diu.

Lozano ¨¦s un delinq¨¹ent penedit del relat que va ser clau en la investigaci¨® de la banda del port, una presumpta trama de gu¨¤rdies civils i delinq¨¹ents comuns processada per haver robat un contenidor amb 200 quilos de coca?na al port de Barcelona. Els primers van ser absolts; els segons, condemnats. Aquests dies, gaireb¨¦ tots han tornat a judici per altres fets: vendre quatre quilos de coca?na despr¨¦s d'haver estafat un narcotraficant colombi¨¤ simulant una aprehensi¨® de droga.

La ¡®banda del port¡¯, una altra vegada a judici per haver estafat un narcotraficant colombi¨¤

En aquell judici, com en aquest, Juan Pedro ha estat el principal testimoni de c¨¤rrec. Per¨° no ¨¦s un testimoni qualsevol. Fa 13 anys que est¨¤ entre reixes per haver assassinat, el 2002, dos vigilants de seguretat de Prosegur que custodiaven un furg¨® blindat a Terrassa. Durant tot aquest temps nom¨¦s ha abandonat la pres¨® per declarar contra els que van ser els seus aliats. A m¨¦s de recordar els delictes compartits, els acusa d'haver-li parat un parany per fer-li pagar per un doble crim que, insisteix, no va cometre.

¡°Tota aquesta informaci¨®, per qu¨¨ la d¨®na?¡±, li pregunta un advocat. Juanper s'esplaia: ¡°No he rebut un euro. Ning¨² m'ha prom¨¨s res. Al principi vaig parlar perqu¨¨ em van encolomar el merder dels dos morts. Van posar el meu nom damunt de la taula dels investigadors, i ho estic pagant. Avui parlo per evitar que segueixin endossant problemes a la gent. Sento l'obligaci¨® de fer-ho, per¨° no en trec beneficis¡±.

Lozano est¨¤ complint la seva pena a pols. Malgrat que la condemna (a 40 anys) ¨¦s ferma, mant¨¦ la seva innoc¨¨ncia. Despr¨¦s d'escoltar-lo, la Fiscalia va arribar a obrir dilig¨¨ncies per esbrinar si una altra persona va poder cometre el doble crim. La Gu¨¤rdia Civil tamb¨¦ va buscar altres vies, inclosa la dels Grapo. Es va practicar, fins i tot, una reconstrucci¨® dels fets en la qual va quedar clar que l'¨²nic testimoni dels assassinats no tenia prou angle de visi¨® per identificar Lozano. En el proc¨¦s es van produir altres presumptes irregularitats, com la suposada declaraci¨® d'una caixera que es va perdre. Aquests elements, no obstant aix¨°, no han estat prou per reobrir la causa.

¡°No he rebut ni un euro. Ning¨² m¡¯ha prom¨¨s res¡±, diu Juan Pedro Lozano

¡°Jo sabia massa. I quan vaig intentar apartar-me d'ells, em van vendre. Volien guanyar punts amb la Policia¡±, prossegueix Lozano a la vista oral. D'aquell suposat parany, diu, nom¨¦s se'n va adonar tard, quan el Tribunal Suprem ja havia ratificat la sent¨¨ncia. Aix¨ª que, el 2008, va decidir cantar. I va proporcionar a la Fiscalia dades que van culminar amb l'operaci¨® contra la banda del port.

El seu testimoni al judici ¨¦s s¨°lid (aporta detalls, replica quan intenten posar en boca seva coses que no ha dit), per¨° genera suspic¨¤cies. Assegura que passava molt temps amb el l¨ªder, Javier Segura ¨Ccondemnat a set anys i mig pel robatori del contenidor¨C per¨° la veritat ¨¦s que no ocupava un lloc preeminent a la banda, motiu pel qual ignora detalls importants: per exemple, com es repartien els beneficis i quina part anava, presumptament, a les butxaques dels gu¨¤rdies civils.

Els acusats repliquen que Lozano menteix, i que ho fa per motius foscos. I li llancen dards carregats de ver¨ª. Segura, que nom¨¦s contesta al seu advocat, esgrimeix el curr¨ªculum delictiu de Lozano per presentar-se com a v¨ªctima. ¡°Aquest senyor t¨¦ una condemna per violador i assass¨ª. Qui t¨¦ por s¨®c jo! Tot aix¨° ¨¦s una mentida¡±. Daniel Ribelles tamb¨¦ provava de provocar-lo i assegura que actua per venjan?a personal: ¡°Ell t¨¦ una dona, la Soledad, amb la qual jo em ficava al llit. S¨¦ que est¨¤ malament entre amics, per¨° va passar¡­¡±. I Antonio Bals, que assegura que ¨¦s un confident policial, creu que Lozano l'acusa perqu¨¨ creu que ell el va vendre a la policia. Cosa que, per cert, nega.

Pel que fa als gu¨¤rdies civils, Antonio S¨¢enz, ¨¤lies el Tete, creu que Lozano podia tenir-li mania perqu¨¨ una vegada va investigar l'entorn familiar de la Soledad. I, juntament amb un altre dels gu¨¤rdies investigats, el sergent Roberto de Pr¨¢dena, assegura que nom¨¦s anava al bar Gema ¨Con, segons el testimoni, rebien els diners¨C a ¡°prendre un quinto¡±. En un altre moment de gran intensitat al judici, Lozano, testimoni inc¨°mode, tamb¨¦ t¨¦ un missatge per al Tete: ¡°A tu et tinc calat¡±.