La mem¨°ria

Dijous, a Girona, Rafael Nadal va parlar de ¡°La lit¨²rgia de la mem¨°ria¡±. La Guerra Civil espanyola va operar sobre les generacions dels nostres pares com un poder¨®s mecanisme de bloqueig de la mem¨°ria. ?s dif¨ªcil desxifrar qu¨¨ va ser primer: la necessitat d'oblidar per sobreviure o un cert pudor de transmetre aquells mals records que va acabar censurant-los. L'oblit ha estat una ter¨¤pia espont¨¤nia dels humans. Jorge Sempr¨²n ho va explicar molt b¨¦, van passar quinze anys fins que una imatge ¨Cun dia de neu a Madrid que el va remetre a la neu de Buchenwald¨C li va permetre tornar a l'experi¨¨ncia de la deportaci¨® que s'havia autocensurat per poder seguir vivint. Altres escriptors que no es van donar treva, com Primo Levi o Jean Am¨¦ry, no van poder suportar-ho i se'n van anar.

Va ser la negaci¨® de la mem¨°ria, tan pr¨°pia de la llarga postguerra, la que va acabar despertant la curiositat de Rafael Nadal i el va portar a furgar en papers familiars i a recuperar els relats perduts. Gaireb¨¦ sempre el despertar de la mem¨°ria passa per una imatge, instant¨¤nia d'un moment que, pels rars mecanismes selectius de la nostra consci¨¨ncia, va quedar clavat en algun rac¨® del nostre cervell i en quedar al descobert inesperadament desplega darrere seu una cadena d'emocions i records. La mem¨°ria es pot plasmar de moltes maneres, tot i que la literatura i l'art siguin territoris naturals de la seva expressi¨®. La mem¨°ria ¨¦s una forma de coneixement, com ho ¨¦s la hist¨°ria o com ho ¨¦s la cr¨°nica. Quan parlem de coneixement, tendim a pensar cada vegada m¨¦s en la veritat del pensament racional i cr¨ªtic. Per¨° les formes de coneixement, ¨¦s a dir, de percepci¨® i de representaci¨® de la realitat, s¨®n molt diverses. No totes les veritats s¨®n iguals. I l'important ¨¦s no confondre-les: no presentar com una veritat objectiva una veritat subjectiva. Desconfiar del relativisme i creure, com ¨¦s el meu cas, en la senda kantiana, que existeixen veritats universals, no significa negar l'exist¨¨ncia d'altres formes de representaci¨® i de coneixement. El que cal evitar ¨¦s confondre com a veritat susceptible de ser sotmesa a l'experi¨¨ncia i a la falsaci¨® el que ¨¦s una veritat subjectiva, que transmet formes sensibles de coneixement.

La mem¨°ria individual ¨¦s per definici¨® subjectiva. I aix¨ª cal entendre-la i atendre-la. No expressa lleis universals, ni la veritat concreta d'uns fets. ?s el relat que cadasc¨² construeix per donar sentit a la vida. Per recon¨¨ixer-se enmig de les discontinu?tats de l'experi¨¨ncia acumulada. La mem¨°ria, com l'escriptura, ¨¦s una manera de pintar-nos a nosaltres mateixos, com va explicar Montaigne. Pertany a l'univers de les inquietants veritats singulars que desafien el principi que el coneixement nom¨¦s pot ser d'universals. Al ve?nat de la mem¨°ria hi ha la cr¨°nica, que ¨¦s un relat d'un esdeveniment concret, en el qual la veritat ¨¦s el comprom¨ªs de l'autor d'explicar el que ha vist, sense cap altra pretensi¨® que ser fidel a la seva mirada. En un altre nivell hi ha la hist¨°ria, compromesa amb la veritat de les ci¨¨ncies socials, per¨° que xoca sempre amb la c¨¤rrega de la ideologia i amb la dif¨ªcil reducci¨® a lleis universals de l'experi¨¨ncia humana que el nombre de variables ¨¦s molt superior al d'invariables.

La mem¨°ria es converteix en problema quan passa d'individual a col¡¤lectiva. Quin ¨¦s el subjecte? Una comunitat determinada? I qui estableix les imatges compartides, els mecanismes que desencadenen la mem¨°ria? En el pas de la mem¨°ria a la lit¨²rgia es perd alguna cosa important: la mem¨°ria ja no ¨¦s construcci¨® d'un subjecte sin¨® d'un col¡¤lectiu. Qui t¨¦ el poder de decidir el que hem de recordar? Entrem als territoris procel¡¤losos de la demarcaci¨®, l'exclusi¨®, la reducci¨®. Rafael Nadal posa un exemple: la negaci¨® de la mem¨°ria a l'enemic. Les v¨ªctimes d'un costat s¨®n dignes de mem¨°ria; les de l'altre, no. La batalla per la mem¨°ria forma part essencial de la batalla pol¨ªtica. I serveix per conformar el m¨®n del nosaltres enfront del m¨®n dels altres. Es pot compartir, no hi ha comunitat sense relat. Per¨° no creure. I, sobretot, saber q¨¹estionar.