El Cl¨ªnic ser¨¤ el centre de refer¨¨ncia per a reconstruccions de cl¨ªtoris

La Generalitat ha fet un pas endavant en la lluita contra l'ablaci¨® i, abans que s'acabi l'any, inclour¨¤ a la cartera de serveis del Departament de Salut les intervencions de reconstrucci¨® de cl¨ªtoris a dones mutilades residents a Catalunya. Fins ara, aquest tipus d'operacions nom¨¦s les duia a terme la cl¨ªnica privada Dexeus, que es feia c¨¤rrec de totes les despeses. L'hospital de refer¨¨ncia per a aquestes intervencions a la sanitat p¨²blica ser¨¤ a partir d'ara el Cl¨ªnic de Barcelona. Segons l'¨²ltim Mapa de la Mutilaci¨® Genital Femenina del 2012 de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i Wassu G¨¤mbia Kafo, a Catalunya hi ha 18.000 dones mutilades, el 39,5% m¨¦s que el 2008, i m¨¦s de 6.000 nenes en risc de ser sotmeses a aquesta pr¨¤ctiques.

Els experts consultats coincideixen que la reconstrucci¨® del cl¨ªtoris suposa ¡°una oportunitat¡± per a les dones mutilades i un aven? en la lluita contra aquesta pr¨¤ctica, encara que adverteixen que el perfil susceptible de sotmetre's a aquestes intervencions ¨¦s molt espec¨ªfic i poc nombr¨®s. La sotsdirectora general de promoci¨® de la salut, Carme Cabezas, reconeix que no esperen un nombre gaire alt de peticions. ¡°No sabem molt b¨¦ quina ¨¦s la quantitat per¨° espont¨¤niament, pel que ens diuen des d'atenci¨® prim¨¤ria, no t¨¦ gaire demanda¡±, apunta.

Les dones residents a Catalunya que hagin patit una MGF hauran de dirigir-se al seu centre d'atenci¨® prim¨¤ria (CAP). Els ambulatoris que disposin d'una unitat d'atenci¨® a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), atendran directament les dones que han patit l'MGF perqu¨¨ siguin derivades a l'hospital Cl¨ªnic de Barcelona. Si el CAP no t¨¦ una unitat ASSIR, se la derivar¨¤ al centre m¨¨dic m¨¦s proper que tingui aquest servei. ¡°Al Cl¨ªnic hi havia una conflu¨¨ncia de treball conjunt entre els serveis de ginecologia i cirurgia pl¨¤stica que feien m¨¦s senzill articular el dispositiu per fer aquestes intervencions¡±, assenyala Cabezas.

Fins ara, l'¨²nic hospital on es duien a terme aquest tipus d'intervencions era a l'Institut Dexeus de Barcelona, que assumia tots els costos, d'uns 1.500 euros per intervenci¨®. El doctor Pere Barri, pioner en aquesta operaci¨® a Espanya ha intervingut 70 dones i t¨¦ diverses pacients en llista d'espera.

Salut ha desplegat tamb¨¦ sessions de formaci¨® per a metges, infermers i llevadores en alguns CAP amb la pediatra Imma Sau, experta en MGF. ¡°Expliquem qu¨¨ ¨¦s l'MGF, els tipus, quins efectes produeix a curt i llarg termini i com abordar aquest tema¡±, explica. Ja s'han fet sis sessions i fins a cap d'any n'estan previstes tres m¨¦s. Els CAP triats es van seleccionar ¡°en funci¨® de la incid¨¨ncia de la poblaci¨® de risc¡±.

Cabezas ha revelat a m¨¦s que s'est¨¤ preparant una actualitzaci¨® del Protocol d'Actuaci¨® per prevenir l'MGF de qu¨¨ disposa la Generalitat, un document l'aplicaci¨® del qual ha estat controvertida. L'antrop¨°loga Adriana Kaplan, directora de la Fundaci¨® Wassu-UAB, ja va alertar en una ocasi¨® que aquest protocol s'havia ¡°pervertit¡± perqu¨¨ en lloc de comen?ar per la prevenci¨®, els professionals activaven el nivell IV, que implica la intervenci¨® dels Mossos.

¡°Els professionals no estan formats i ¨¦s probable el risc que, quan es trobin amb un cas d'una nena que ¨¦s a punt d'anar de viatge al seu pa¨ªs d'origen, per exemple, agafin el protocol i activin el nivell urgent, on intervenen els Mossos. I la missi¨® de la policia no ¨¦s fer una valoraci¨® del risc, sin¨® oficiar el cas¡±, apunta la investigadora Aina Mangas, que prepara una tesi doctoral sobre el protocol. ¡°Seria bo preguntar-se si aix¨° ¨¦s una necessitat nostra o d'aquestes dones. Remoure aquest tema sense tenir les eines per tractar-lo a fons pot ser contraproduent. Em preocupa com es desplegar¨¤ aquest proc¨¦s perqu¨¨ no ¨¦s una simple derivaci¨® a cirurgia, cal fer-hi un abordatge complet¡±, agrega.

Kaplan assegura que s'est¨¤ deixant de costat la prevenci¨®.¡°S'est¨¤ amagant la feina veritable, les bones pr¨¤ctiques que fan ajuntaments com Badalona o Santa Coloma de formar als sanitaris d'atenci¨® prim¨¤ria i les col¡¤laboracions de fundacions com La Caixa o l'Ag¨¨ncia Catalana de Cooperaci¨® que han ajudat a tractar el tema de forma transnacional¡±, conclou. Mangas afegeix que ¡°el gran repte" ¨¦s que l'Administraci¨® posi els mitjans per capacitar els professionals de la salut.