Companys vigilat i detingut

Els serveis secrets dels estats no s¡¯improvisen. Darrera les accions novel¡¤lesques de vigil¨¤ncia, persecuci¨® i transmissi¨® d¡¯informaci¨® o secrets hi ha macrobjectius, geoestrat¨¨gies i planejaments molt ben estudiats. La vigil¨¤ncia i seguiment de l¨ªders pol¨ªtics ¨¦s una pr¨¤ctica habitual. Tamb¨¦ ho era en la ¨¨poca d¡¯entreguerres i ja no cal citar l¡¯augment d¡¯ag¨¨ncies d¡¯espionatge i d¡¯informaci¨® a partir de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.

Aix¨ª doncs, LLu¨ªs Companys, pol¨ªtic important, President de la Generalitat de Catalunya, actor principal dins la guerra civil en una Europa envoltada de feixismes, no en fou pas una excepci¨®. Des de la proclamaci¨® de la Segona Rep¨²blica, Companys fou incl¨°s en la llista de pol¨ªtics que calia vigilar i espiar. En els seus viatges a l¡¯estranger, destacadament a Fran?a. En aquest sentit, i per les conseq¨¹¨¨ncies que s¡¯en derivaren, els serveis secrets francesos sempre el tingueren en un dels primers llocs de la llista d¡¯estrangers a tenir "controlats".

L¡¯eix "vigil¨¤ncia" sobre Companys ens permet establir tres categories en base a les intencions sobre les informacions susceptibles d¡¯aconseguir. No s¨®c donat a categoritzar personatges, per¨° el lector em permetr¨¤ que analitzi aqu¨ª dos Companys :

El Companys civil i pol¨ªtic, que aniria des del 1931 fins al 1939; (tamb¨¦ el Companys "militar" que seria el de la Guerra Civil); i el Companys exiliat, perseguit i executat.

Dels dos Companys se¡¯n pot treure centenars d¡¯estudis, en molts casos necessaris. Per¨° em limitar¨¦ a analitzar quin Companys correspon a cada informe policial franc¨¨s o franquista en base a la seva vigil¨¤ncia. Tamb¨¦ voldria desmitificar ¨Cja hi tornarem- el tema de delacions internes i pugnes i odis en el cas de la seva detenci¨®. L¡¯eix policial hispano-franc¨¨s sempre va saber on es trobava l¡¯expresident. Penso que pocs moviments se¡¯ls devien escapar si jutgem els documents originals de la policia.

Durant la Rep¨²blica i la guerra els documents policials de seguiment s¨®n detalls molts precisos sobre els seus moviments en sol franc¨¨s. Els agents informaven dels horaris de tren i de les arribades de Companys a la frontera i despr¨¦s a la Gare de Lyon de Paris o altres. Dels seus moviments privats, com anar a comprar, els restaurants on menjava, quins teatres o cinemes visitava i, ¨°bviament, amb quines persones s¡¯entrevistava. En aquest sentit el serveis secrets de la Prefecture de Paris i de la S?ret¨¦ Nationale son ben expl¨ªcits.

La documentaci¨® que m¨¦s ens apropa al seu per¨ªode convuls d¡¯exili i persecuci¨® t¨¦ a veure amb el anys convulsos dels canvis de r¨¨gim a Fran?a i a Espanya. A partir de 1939 es consolidaven les relacions entre ambd¨®s Estats ja a partir del reconeixement expl¨ªcit per part de Fran?a del nou Estat de Franco en els acords B¨¦rard-Jordana de febrer de 1939, un mes abans d¡¯acabar la guerra. En aquests acords ja reapareixia la idea d¡¯intercanvi d¡¯informaci¨® sobre els exiliats pol¨ªtics, el seu allunyament de la frontera pirinenca i els seu control sobre possibles activitats pol¨ªtiques en contra d¡¯Espanya i de Fran?a.

En aquest clima es va crear una comissi¨® policial al voltant de la nova ambaixada de Paris i est¨¨s en xarxa en els consolats franquistes en territori franc¨¨s. Una Comissi¨® de Recuperaci¨® de b¨¦ns (b¨¦ns militars, valors, or, diners, obres d¡¯art, etc.) que tamb¨¦ ho fou de documents pol¨ªtics i que acab¨¤ sent de persones. L¡¯intercanvi d¡¯informaci¨® policial, les col¡¤laboracions entre agents d¡¯un i altre pa¨ªs per perseguir exiliats republicans i la mena?a d¡¯esclat d¡¯una gran conflicte europeu ¨Co mundial- afavor¨ª de manera in¨¨dita el moviment d¡¯aquests agents i les seves pr¨¤ctiques repressives. Una comissi¨® en el s¨ª de l¡¯Ambaixada espanyola, representada pel pronazi Jos¨¦ F¨¦lix de Lequerica, establ¨ª que alguns agents funcionaris de policia havien de col¡¤laborar amb agents francesos per a la vigil¨¤ncia i seguiment dels exiliats pol¨ªtics dirigents, primer. A aquesta coalici¨® d¡¯agents de marcades idees i pr¨¤ctiques feixistes se¡¯ls hi afegiria, a partir de juny de 1940, una s¨¨rie d¡¯agents nazis i de la Gestapo alemanys que ja havien treballat a favor de Franco durant la guerra civil.

Els noms a retenir s¨®n tals com Antonio Barroso, Jos¨¦ Ansaldo, Victor Druillet, Pedro Urraca, Manuel Coronado, Gerardo Caballero, Aparicio Monz¨®n, Federeico Velilla, Ricardo Duque, De Saulnes i altres. En les operacions en sol franc¨¨s sempre hi hagu¨¦ agents espanyols acompanyant els francesos o els alemanys en zona ocupada. L¡¯estiu de 1940 fou l¡¯estiu de captures i extradicions. A partir del 22 d¡¯agost el govern mexic¨¤ va pactar amb el govern franc¨¨s de Vichy que les entregues i extradicions directes fossin aturades. Per¨° alguns dirigents com Llu¨ªs Companys, Juli¨¢n Zugazagoitia, Joan Peir¨®, Franciso Cruz Salido, Teodomiro Menendez, Cipriano Rivas Ch¨¦rif i altres, no es lliuraren de la detenci¨® i l¡¯extradici¨® cap a Espanya, on serien jutjats i executats o jutjats i condemnats a cadena perpetua i treballs for?ats. Els casos d¡¯exiliats que es pogueren salvar gr¨¤cies a la intervenci¨® mexicana foren molts, tot i que pesava sobre ells el seguiment i les restriccions de resid¨¨ncia i mobilitat en sol franc¨¨s. Alguns dels que pogueren salvar-se foren Eduard Ragasol, Manuel Aza?a, Ventura i Gasol, Portela Valladares, Alvarez del Vayo, Federica Montseny, Josep Maria Sbert, Nicolau d¡¯Olwer,... i un grup de catalans que estaven refugiats als voltants de Niza, contra els quals Urraca i Druillet llan?¨¤, el mateix estiu una gran operaci¨® de detencions, entre els quals Josep Tarradellas, Antoni Escofet, Mariano Anso i altres. Durant les mateixes operacions de seguiment, detenci¨® i interrogatori, a part de bloquejar tots els comptes bancaris dels detinguts, s¡¯anaven ampliant les llistes amb nous noms. Un enlla? important dels agents a la frontera fou un tal Macias que havia estat Inspector general de fronteres amb al Rep¨²blica i que es va pasar volunt¨¤riament a treballar per a la comissi¨® de recuperaci¨®.

L¡¯agent que destac¨¤ per la seva implicaci¨® en casos de detenci¨® i repressi¨® fou Pedro Urraca que ben aviat seria captat com agent triple i treball¨¤ per la Gestapo amb el nom l¡¯Unamuno incl¨°s com agent F101 i F7014 de la secci¨® L/3 dirigida pel Sondenfuhrer Nottermann. Els serveis alemanys el descrivien aix¨ª:

¡°Colaborador con los altos cargos de Falange y con Gerardo Caballero, de la DGS, fue instruido en el cargo de agregado policial para ocuparse de los asuntos de los ¡°rojos¡± en Francia por el general Ungr¨ªa desde principios de los 40. Despu¨¦s del armisticio franco alem¨¢n, Urraca entr¨® en contacto con los Services de Renseignements Allemands, estableciendo relaciones con altos cargos nazis como el coronel Knochen, jefe de la polic¨ªa de informaci¨®n alemana en Paris, Zuchristian, jefe de la polic¨ªa criminal alemana y los coroneles encargados de los ¡°asuntos espa?oles¡±, Alisch y Aellian, que ten¨ªan la oficina en la Avenue Foch, n¨²mero 98 en Paris. Por parte de la Gestapo, su contacto y colaborador era un tal Landsater¡±.

El maig de 1940, abans i tot de la desfeta de Fran?a, Urraca avisa Madrid que Companys ser¨¤ conduit a La Baule (Bretanya) i explicita: ¡°...y as¨ª al ex-Presidente Companys, le obligaran, dentro de unos d¨ªas, a abandonar Paris, donde se encuentra actualment, para residenciarlo en La Baule, playa bien conocida, de donde no le permitiran moverse...¡±

Proba m¨¦s del ¨¤mpli coneixement que tenia aquest ¨Ci altres- agents dels moviments dels l¨ªders republicans.

Una de les accions m¨¦s destacades d¡¯Urraca fou la detenci¨®, interrogatori i conducci¨® de Llu¨ªs Companys fins a la frontera d¡¯Irun. De fet, quan Companys fou detingut a La Baule el 13 d¡¯agost i conduit a la pres¨® de la Sant¨¦ sis dies despr¨¦s ¨Cel 19-, l¡¯¨²nic que va interrogar-lo fou l¡¯agent Urraca l¡¯endem¨¤, el dia 20. Aqu¨ª podem reproduir part de l¡¯informe que el mateix Urraca entregar als serveis centrals de Madrid:

¡°...Cuando llego a la Prisi¨®n, para entrevistarme con ¨¦l, al d¨ªa siguiente de su llegada, lo encuentro sumamente avejentado, mucho m¨¢s que la ¨²ltima vez que le vi en Paris hace tres meses aproximadamente. Representa m¨¢s de 60 y solo tiene 57 a?os.

Antes de declarar nada, me dice que pasa por una crises moral muy grande a causa de su hijo, que se llama Luis, con ¨¦l, que estaba recluido en una Casa de Salud ¨Cpor estar loco- cercana a Paris y que hacia el 10 de junio sali¨®, en compa?¨ªa de los dem¨¢s asilados y, al llegar a La Chapelle, durante un bombardeo de la aviaci¨®n alemana, desapareci¨® sin que haya vuelto a saber nada m¨¢s de ¨¦l. La Casa de Salud donde se encontraba recluido se llamaba Labadie es Chatillon. Y padec¨ªa de man¨ªa persecutoria. [...]

Bajo el punto de vista pol¨ªtico declara que abandon¨® Espa?a por no estar de acuerdo con el General Franco, al que ha combatido te¨®ricamente, especialmente por medio de la propaganda. Que al llegar a Francia recibi¨® algunos subsidios, escasos, por parte del SERE que al ver la actuaci¨®n de NEGR?N, que para nada quer¨ªa ayudar a los refugiados catalanes, rompi¨® con ¨¦l, despu¨¦s de enviarle diversas cartas, que conten¨ªan conceptos muy duros, y pas¨® al JARE de PRIETO, que no cas¨® hasta ¨²ltima hora de dar el subsidio a la Generalitat de Catalu?a, como podr¨¢ vesre en los documentos que hayan podido encontrarse en los registros verificados en el JARE (efectivamente obran en poder del informador). [¡­]

Al llegar a este punto se ve que no quiere ser muy expl¨ªcito, sin duda por el mal comportamiento que ¨²ltimamente tuvieron los refugiados catalanes contra ¨¦l. [¡­] Por ¨²ltimo, que no sabe en absoluto d¨®nde puede tener distribuido el dinero NEGRIN, el cual siempre a sido un hombre misterioso y desconfiado y que ya en la misma Espa?a, cuando era Presidente del Gobierno, no dec¨ªa a nadie el lugar donde colocaba los fondos p¨²blicos. Que por ese y otros motivos, tuvo varias violentas conferencias con ¨¦l, a las que pon¨ªa siempre t¨¦rmino Negr¨ªn, dici¨¦ndole que si no estaba satisfecho, nombrar¨ªa un Gobernador General de Catalu?a¡­[¡­]¡±.

En aquesta declaraci¨® ja podem veure moltes de les accions de vigil¨¤ncia i repressi¨®, aix¨ª com la incautaci¨® de la documentaci¨® del mateix Companys per part d¡¯Urraca. Suposadament tota la documentaci¨® es va enviar al Consolat espanyol de Paris i des d¡¯all¨¤ a Madrid. Al Ministeri d¡¯afers estrangers on encara no han localitzat ¨Co inventariat- tot el fons del consolat espanyol, d¡¯una import¨¤ncia primordial per poder estudiar aquest i altres assumptes (llan?o una expl¨ªcita den¨²ncia a la situaci¨® antidemocr¨¤tica de l¡¯acc¨¦s a documents d¡¯aquest tipus en arxius p¨²blics).

Sobre la detenci¨® que ha estat publicada en diverses obres, a destacar el text de Josep Benet, el que ¨¦s interessant ¨¦s per¨° que els serveis secrets francesos ja van emetre autom¨¤ticament un informe ¨Cdipositat als arxius de la Policia de Paris- sobre la detenci¨® i la situaci¨® de l¡¯expresident, detallant la situaci¨® sobre el seu fill Camil Companys que tant turment¨¤ al President els darrers dies de la seva vida, la detenci¨® del seu nebot tamb¨¦ Francesc Ballester, el seu metge Anguera de Sojo i la seva conducci¨® a Paris. Com ¨¦s sabut, entre el 26 i 27 d¡¯agost fou counduit fins a la frontera pel mateix Urraca el qual li feu la famosa foto in¨¨dita, ¨²ltima que tenim sobre Companys.

L¡¯objectiu pol¨ªtic d¡¯afusellar l¡¯expresident ja havia estat planejat feia temps per la c¨²pula de Franco, per¨° les negociacions definitives tingueren lloc en aquells quinze dies d¡¯agost, on hi intervinegueren el Jos¨¦ Finat i Escrib¨¤ de Roman¨ª ¨CConde de Mayalde-, F¨¦lix de Lequerica, Cristobal del Castillo i el coronel Rudolph per part alemanya. La decisi¨® final fou presa imperativament per Serrano Su?er que va manar a Mayalde y Cristobal del Castillo que sign¨¦s l¡¯ordre de trasllat en mans d¡¯Urraca i del seu hom¨°nim franc¨¨s, Victor Druillet.

En aquest sentit i sobre el cas Companys el teixit de col¡¤laboraci¨® entre les policies franquista, alemanya i francesa fou flagrant i contundent. No calgueren delacions, ni especulacions sobre conflictes interns. Companys estava en una situaci¨® administrativa de ¡°Resid¨¨ncia fixa obligat¨°ria¡± i com hem vist feian anys que estava vigilat. La m¨¤xima responsabilitat fou doncs de l¡¯Estat espanyol i del seu ojectiu m¨¤xim, doblegar i destruir els seus enemicas pol¨ªtics m¨¦s enll¨¤, fins i tot, de les seves fronteres. Un detallat estudi dels agents que exerciren repressi¨® durant aquest per¨ªode i m¨¦s enll¨¤ ¨Cfins els anys 80 en el cas d¡¯Urraca- ens permet de dibiuxar un univers on Espanya jug¨¤ una guerra bruta camuflada de neutralisme. Alguns, com Urraca i Velilla, foren perseguits pels serveis secrets aliats, per¨° mai afectats. Urraca fou condemnat a mort per un tribunal de Paris el 1948. Per¨° l¡¯Espanya de Franco el salv¨¤ i el destin¨¤ a noves missions secretes, aquest cop i durant trenta anys a B¨¨lgica. Occident obr¨ª r¨¤pidament els bra?os a una dictaduran anticomunista, cat¨°lica i geoestrat¨¨gica que segu¨ª matant fins al final.

Tan sols recordar que la repressi¨® contra Companys no acab¨¤ amb la seva mort. La set¨¨ncia de mort instru?a tamb¨¦ un expedient de responsabilitats pol¨ªtiques que condemn¨¤ ¡°als seus hereus i representants leg¨ªtims, aix¨ª com els b¨¦ns mobles, met¨¤l¡¤lics i efectes personals¡± a ser incautats i embargats. Indult que no arrib¨¤ als hereus, dona i filla, fins el 1966.

La hist¨°ria de l¡¯expresident i de l¡¯entorn de la repressi¨® a la que fou sotm¨¨s t¨¦ una projecci¨® sobre la nostra mem¨°ria col¡¤lectiva per¨° tamb¨¦ sobre el drama de la nostra d¨¨bil democr¨¤cia, tant c¨ªnica a l¡¯hora de condemnar els crims del franquisme, quan com hem vist, alguns pa?sos ja fa 70 anys que van actuar contra els seus directes repressors.