¡®Slow TV¡¯

Quan tot s'accelera, poder anar sense presses gaireb¨¦ es converteix en un signe d'exquisidesa. La moda de l'slow invadeix moltes activitats i tamb¨¦ la televisi¨®. Els noruecs van tenir una sorpresa enorme quan un programa que es limitava a oferir un viatge amb tren, sense talls que l'abreugessin, va tenir un ¨¨xit inesperat. Va ser l'any 2009 i va durar set hores i 16 minuts. Ho van repetir, oferint, aquesta vegada en directe, la tranquil¡¤la navegaci¨® d'un transbordador pels fiords. El programa va durar 134 hores, 42 minuts i 45 segons. Va tenir una quota d'audi¨¨ncia del 36% i el fet que fos en directe va provocar tota una festa durant el recorregut. El darrer ha estat aquest any, una narraci¨® del que va passar a la II Guerra Mundial davant d'un petit auditori a c¨¤rrec d'un respectable professor. L'emissi¨® va durar m¨¦s de tres hores i mitja. Quan el professor sortia a fumar un cigar, un cor entretenia l'audi¨¨ncia.

La novetat no ¨¦s l'oferta. ?s l'¨¨xit que t¨¦. Abans que els noruecs, una emissora novaiorquesa va oferir per Nadal la imatge d'un foc de xemeneia. Col¡¤locada la pantalla al lloc m¨¦s indicat del menjador, se suposa que donava un aire familiar, nadalenc. Era la televisi¨® ambiental. Ho van fer des del 1966 fins al 1989. L'any seg¨¹ent, un cervellet de l'emissora va al¡¤legar que no podien estar tant de temps sense publicitat i va cancel¡¤lar el programa. Malgrat les protestes, l'emissora no va tornar a emetre el foc nadalenc fins l'any 2011. Fins i tot abans que tot aix¨° hi ha algunes pel¡¤l¨ªcules d'Andy Warhol. En blanc i negre. Sleep (1964), que mostra un amic del cineasta, John Giono, dormint durant cinc hores i l'¨²nica cosa esperable ¨¦s que canvi? de postura. M¨¦s llarga encara ¨¦s Empire, del mateix any. Warhol va col¡¤locar una c¨¤mera fixa gravant el gratacel novaiorqu¨¨s i, a m¨¦s, ho projectava a c¨¤mera lenta. Total, vuit hores. Recordo haver vist la primera (per ser exactes: un tros suficient), a la cinemateca francesa de Trocadero. No la van projectar a la sala habitual, ho van fer en un espai sense butaques ple de coixins perqu¨¨ els respectables espectadors poguessin seguir sent ambdues coses, espectadors i respectables. Segurament, a les casernes de Warhol, aquestes projeccions es convertien en un altre tipus d'esdeveniments m¨¦s divertits del que promet la mera contemplaci¨® de l'obra, clarament sopor¨ªfera.

La televisi¨®, que s'ha de barallar pel seu espectador m¨¦s durament que el cinema, quan en aquest el t¨¦ tancat en una sala i a les fosques, va inventar els canvis de pla cada vegada m¨¦s reiterats. Cada canvi sembla com si anunci¨¦s una novetat que, la majoria de les vegades, no arriba. El cinema es va contagiar de la televisi¨® entre altres raons perqu¨¨, cada vegada m¨¦s, el seu mercat principal era la petita pantalla i havia d'acomodar-se als seus ritmes. I van arribar aquelles pel¡¤l¨ªcules on un pla de 20 segons ¨¦s pecat. Curiosament, ara la modernitat torna a ser l'est¨¨tica reposada i fins i tot hi ha pel¡¤l¨ªcules d'una ¨²nica presa (real, El arca rusa, o trucada, Birdman). No obstant aix¨°, no confongueu la slow TV amb el Gran Hermano 24 horas. Aqu¨ª, a les quatre de la matinada, l'¨²nic que espera el televident ¨¦s sorprendre un edredoning.

Una emissora novaiorquesa va oferir per Nadal la imatge d¡¯un foc de xemeneia. Era la televisi¨® ambiental

Qui vulgui aquests dies tenir un tast de slow TV pot buscar-la a BTV. Aquesta ¨¦s l'emissora dom¨¨stica m¨¦s atrevida en assumpte de formats. De fet, la slow TV no hi ¨¦s in¨¨dita. En els temps fundacionals de Manuel Huerga, quan acabava l'emissi¨® oferien el visionat tranquil d'una peixera on sempre es podia jugar a detectar on comen?ava el bucle i es tornaven a veure els mateixos peixos nedant per les mateixes aig¨¹es. Ara, la slow TV es pot veure a la tarda, una mitja hora, i de matinada en sessions m¨¦s llargues.

Una oferta t¨ªmida comparada amb els metratges noruecs, per¨° que permet assaborir una altra manera de mirar, i no mirar, la televisi¨®.

Ara la modernitat torna a ser l¡¯est¨¨tica reposada i fins i tot hi ha pel¡¤l¨ªcules d¡¯una sola presa

La c¨¤mera pot estar en un lloc determinat com un rac¨® de l'aquari o en una instal¡¤laci¨® per a escalades. O sobre un vehicle. I aix¨ª fas una passejada pel Poble Nou o Gr¨¤cia o viatges pels t¨²nels de la l¨ªnia 9 del metro. No s'admet cap tipus de tall o muntatge.

¡°No ens hem d'assemblar a les televisions generalistes¡±, comenta Sergi Vicente, el director de BTV, ¡°i tenim una vocaci¨® experimental¡±. Per minorar riscos, la seva slow TV se situa en horaris amb poca audi¨¨ncia i t¨¦ l'avantatge de ser barata i flexible si es necessiten ajustos de graella. Per¨° aquest format humil, aquesta televisi¨® sense presses, t¨¦ quelcom d'inexplicablement hipn¨°tic.