Artur Mas i el carrer

El suport al carrer de ciutadans, alcaldes i consellers a Artur Mas a l¡¯entrada del TSJC va ser, aquest dijous, una imatge ¨¤mpliament difosa fins i tot a la premsa internacional. Avui ¨¦s el dia dels editorials dels mitjans de Madrid i Barcelona.

El Punt Avui defensa que ¡°la mostra d'escalf popular que va rebre ahir el president Mas no es pot interpretar de cap manera com una voluntat de condicionar els jutges sin¨®, en primer lloc, una mostra absolutament respectuosa de llibertat d'expressi¨® i, de passada, una reivindicaci¨® de fons que precisament ¨¦s en favor de l'administraci¨® de just¨ªcia en el marc de la separaci¨® de poders¡±. A la mateixa p¨¤gina, Vicent Sanchis considera que hi ha algunes veus, impacients o tramposes, que han retret a Artur Mas que no s'hagi plantat davant del TSCJ. ¡°Al seu parer, el president s'hauria d'haver negat a acudir-hi per respondre de la querella que li han interposat la fiscalia i all¨° de les Manos Limpias. O hauria d'haver-se inculpat en la declaraci¨® de manera encara m¨¦s contundent: 'S¨ª, s¨®c jo qui va desobeir el Constitucional.' Aix¨° voldrien que hagu¨¦s passat. Els segons, els de la trampa, potser el que m¨¦s desitgen ¨¦s la inhabilitaci¨® d'un president que no han pogut derrotar a les urnes. Els primers, els impacients, poden tenir una certa ra¨®. ?s una q¨¹esti¨® d'estrat¨¨gies. Ells en tenen una i Mas en t¨¦ una altra¡±. L¡¯editorial de l¡¯Ara creu que el que alguns havien dissenyat com un acte de for?a de l¡¯Estat es va convertir en una demostraci¨® d¡¯unitat catalana al voltant del dret a decidir, personificat en la figura de Mas. ¡°Com es pot jutjar alg¨² per una mobilitzaci¨® en qu¨¨ van participar 2,3 milions de persones?¡±, es pregunta. I sost¨¦ que el proc¨¦s sobiranista ha tingut la virtut de fer aflorar les febleses de la democr¨¤cia espanyola, de fer visible com el poder pol¨ªtic interfereix constantment en el judicial i la inexistent cultura de di¨¤leg i negociaci¨®. Per Vicen? Villatoro, al mateix diari, la manifestaci¨® a la porta dels jutjats no ¨¦s contra la independ¨¨ncia del poder judicial, ¡°¨¦s contra la improced¨¨ncia de fer passar pel terreny de joc dels tribunals una q¨¹esti¨® que pertany al terreny de joc de la pol¨ªtica democr¨¤tica¡±.

La Vanguardia, al seu editorial, afirma que de la mateixa manera que el Govern central ha instrumentalitzat la just¨ªcia, ¡°la manera com es va dissenyar des de cercles sobiranistes la jornada d¡¯ahir erosiona el cr¨¨dit de la just¨ªcia. Una just¨ªcia que, ¡°com sap b¨¦ Converg¨¨ncia, admet quotes de partit a les seves altres magistratures¡±. I conclou que ¡°no ¨¦s habitual, als pa?sos amb tradici¨® democr¨¤tica, que els membres d¡¯un govern, integrat com a tal a les estructures de l¡¯Estat, es manifestin al carrer contra la just¨ªcia quan aquesta exerceix les seves funcions¡±. El Peri¨®dico descriu un Mas que va assumir tota la responsabilitat pol¨ªtica pel 9-N per¨° va evitar reivindicar, davant dels jutges, qualsevol gest de desobedi¨¨ncia. Per¨°, ¡°resulta preocupant¡± alguna de les seves declaracions posteriors, quan va deixar la porta oberta a l¡¯incompliment d¡¯una eventual pena d¡¯inhabilitaci¨®. ¡°El ¡°dep¨¨n del moment¡± envia una amena?a de desobedi¨¨ncia greu, que pot alegrar les orelles de la CUP [...] per¨° que no hauria de ser insinuada per un c¨¤rrec institucional¡±.

¡°Com es pot jutjar alg¨² per una mobilitzaci¨® en qu¨¨ van participar 2,3 milions de persones?¡± (Ara)

Vicent Partal, a Vilaweb, t¨¦ ¡°la sensaci¨® que el pa¨ªs finalment est¨¤ preparat i disposat. Primer de tot, evidentment, perqu¨¨ ja ha practicat la rebel¡¤li¨® ¨Caix¨° va ser el 9-N!¨C. Per¨° despr¨¦s perqu¨¨ ¨¦s ben visible que, com m¨¦s va, m¨¦s gent ent¨¦n que no hi ha cap soluci¨® possible dins el marc legal espanyol¡±. Partal considera que la gent d¡¯ordre ha fet el pas i ha travessat la ratlla. ¡°Aquest ¨¦s, diguem-ho clar, el gran valor d¡¯Artur Mas, encara que alguns no el vulguin acceptar: ha acostat a la rebel¡¤li¨® les capes moderades de la nostra societat¡±. Salvador Cot, a El M¨®n, ja escrivia la vig¨ªlia que es viu ¡°la primera col¡¤lisi¨® frontal entre la legalitat de l'estat espanyol i la legitimitat que emana del Parlament de Catalunya [...]. Un president sorgit de les urnes ha estat interrogat, justament, per posar les urnes al carrer. Per a l'estat espanyol, Companys continua essent un delinq¨¹ent. Mas no est¨¤ gaire lluny de ser-ho. S¨®n dos episodis d'una llargu¨ªssima causa general contra Catalunya que va comen?ar fa tres segles. No hi haur¨¤ just¨ªcia abans de la llibertat¡±.

Jordi Mercader (El Peri¨®dico, 16 d¡¯octubre) teoritza que amb la concentraci¨® de suport a Mas, el moviment independentista podria entrar en una nova dimensi¨® per la intencionalitat de desqualificaci¨® i desobedi¨¨ncia del poder. ¡°Si es consolida aquesta l¨ªnia, algunes coses canviaran¡±. La mobilitzaci¨® de classes mitjanes donar¨¤ pas a les convocat¨°ries de militants. I la resposta del Govern central podria ser diferent ¡°ja que entraria potser en el cap¨ªtol de l¡¯ordre p¨²blic¡±. Per Mercader, el carrer ¡°t¨¦ altres regles, molt m¨¦s complexes i perilloses¡±

El fiscal general no hauria d¡¯ignorar l¡¯acci¨® intimidat¨°ria que va m¨¦s enll¨¤ dels l¨ªmits de la llibertat d¡¯expressi¨®¡± (La Raz¨®n)

L'Abc titula avui a portada: ¡°Artur Mas, nervi¨®s davant la just¨ªcia de la qual es burla al carrer¡±. I l¡¯editorial acaba dient que a Catalunya no hi ha una disputa entre pol¨ªtics, hi ha una lluita de la democr¨¤cia i la Constituci¨® per derrotar una campanya de deslegitimaci¨® impulsada pels nacionalistes i ¡°els beneits ¨²tils de sempre¡±. El diari inclou molts articles sobre el tema. Luis Ventoso defensa que un desacatament com el de Mas ¡°no s¡¯admet en cap pa¨ªs democr¨¤tic¡±. L¡¯articulista considera que a un pa¨ªs dels que es respecten a si mateixos, Mas ja estaria inhabilitat, ¡°per molts anys i amb l¡¯aplaudiment general¡±. Ignacio Camacho creu que el fet que alcaldes i alts c¨¤rrecs instrumentin un ¡°aldarull coactiu¡± contra els tribunals nom¨¦s s¡¯explica des d¡¯una profunda alienaci¨® on el nacionalisme ha confinat una significativa part de la societat catalana.

La Raz¨®n editorialitza que el fiscal general ¡°no hauria d¡¯ignorar l¡¯acci¨® intimidat¨°ria¡± que va m¨¦s enll¨¤ dels l¨ªmits de la llibertat d¡¯expressi¨® i que implica representants municipals en una marxa ¡°que pot ser qualificada de colpista¡±. El Mundo sost¨¦ que Artur Mas, amb la seva displic¨¨ncia ¡°xulesca i altiva¡± va donar un espectacle infame burlant-se de la Just¨ªcia. Jorge Bustos, al mateix diari, escriu que el m¨¦s pat¨¨tic no va ser el seguici dels Junts per la Impunitat, va ser ¡°la covardia del m¨¤rtir protagonista. Home, Artur. Si vol guanyar-se fama d¡¯insubm¨ªs n¡¯hi ha prou de no anar a declarar¡±. El Mundo publica avui un article de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar defensant el pacte del Majestic, del 1966, que va firmar amb Pujol. Aznar argumenta que no es va fer cap cessi¨® tribut¨¤ria singular a Catalunya i que, despr¨¦s d¡¯aquell acord, es va produir un retroc¨¦s del nacionalisme.

De la mateixa manera que no s¡¯ha de judicialitzar la pol¨ªtica, ¨¦s igualment perill¨®s polititzar la just¨ªcia¡± (El Peri¨®dico)

Dies abans. La citaci¨® judicial de Rigau i Ortega dimarts, amb el suport al carrer, entre d¡¯altres, del conseller de Just¨ªcia, Germ¨¤ Gord¨®, i les notes del TSJC i del Consell General del Poder Judicial considerant aquestes manifestacions ¡°un atac directe i sense pal¡¤liatius a la independ¨¨ncia judicial¡± que posa ¡°en dubte un dels fonaments essencials de l¡¯Estat Constitucional¡± van centrar l¡¯atenci¨® els mitjans dimecres.

Alex Salmond, a El Mundo, qualificava ¡°d¡¯estramb¨°tic¡± veure el Govern catal¨¤ manifestant-se davant del Palau de Just¨ªcia. A aquest diari (15 d¡¯octubre) Andrea Levy recordava quan, l¡¯any 1998, Felipe Gonz¨¢lez va acompanyar Barrionuevo i Vera a la porta de la pres¨® on ingressaven pel segrest de Segundo Marey i quan, l¡¯any 2005, el PNB va organitzar un acte de desgreuge davant del Tribunal Superior on compareixia Juan Mar¨ªa Atutxa acusat de desobedi¨¨ncia. La dirigent del PP hi suma els fets d¡¯aquesta setmana per lamentar que els representants p¨²blics que m¨¦s critiquen la polititzaci¨® de la just¨ªcia s¨®n ¡°els que m¨¦s hi contribueixen amb les seves escenificacions per mostrar-se v¨ªctimes¡±. El diari ressenyava que Roser Bach, vocal del CGPJ i dona del conseller Gord¨®, va ser un dels tres membres del consell que van evitar firmar la nota de condemna contra els que es van manifestar aquell mateix dia.

L'Abc escrivia al seu editorial que ¡°els nacionalistes han covertit Catalunya en un territori on es fa excepci¨® a l¡¯Estat de dret¡± i on la impunitat ¨¦s un privilegi dels nacionalistes que incompleixen lleis i sent¨¨ncies. La Raz¨®n donava suport a la nota del TSJC. ¡°Quan el TSJC va acceptar la querella de la Fiscalia, es va posar en marxa el mecanisme de victimisme que tan b¨¦ maneja el nacionalisme¡±.

Per El Punt Avui, les concentracions de dimarts i la nota del tribunal ¡°tan sols confirma l¡¯afebliment d¡¯un dret essencial com ¨¦s el de la llibertat d¡¯expressi¨®¡±. Carles Capdevila escrivia (14 d¡¯octubre) que tant la citaci¨® com la nota del tribunal li provoquen una indigesti¨® ¡°de tanta barra, tanta provocaci¨®, d¡¯aquest surrealisme que faria riure si no fes plorar per antidemocr¨¤tic¡±. A l¡¯editorial considerava paradoxal la queixa d¡¯un tribunal que tira endavant el procediment judicial ¡°en contra del criteri dels fiscals catalans i per iniciativa de la Fiscalia General de l¡¯Estat ¨Cun ¨°rgan que dep¨¨n org¨¤nicament del Ministeri de Just¨ªcia¡±.

El Peri¨®dico defensava que ¡°de la mateixa manera que no s¡¯ha de judicialitzar la pol¨ªtica, ¨¦s igualment perill¨®s polititzar la just¨ªcia¡± i considera lamentable que tot un Govern sigui renyat per intentar q¨¹estionar la legitimitat dels jutges i pretendre influir en la seva presa de decisions, com deia el TSJC. La Vanguardia, al seu editorial, escrivia que costa entendre que alguns vulguin endossar a la Just¨ªcia un assumpte pol¨ªtic i que ¡°determinats pol¨ªtics semblin disposats a desafiar la just¨ªcia¡±. En aquest diari i el mateix dia, Antoni Puigverd considerava que el TSJC es queixava amb tota la ra¨® del m¨®n. L¡¯articulista criticava, per¨°, tant el Govern catal¨¤ pressionant els jutges a les portes del seu palau com un Rajoy negant-se a tractar una realitat que les manifestacions del 11-S i els resultats electorals han posat sobre la taula.

La situaci¨® judicial. A El espa?ol, Pedro Mu?oz recordava el 13 d¡¯octubre que el magistrat instructor del cas va ser nomenat a proposta de CiU gr¨¤cies a una llei que d¨®na als parlaments auton¨°mics la designaci¨® de la meitat dels magistrats del TSJ. L¡¯articulista anava a l¡¯arxiu dels refranys per esmentar-ne dos: ¡°no es pot ser part i jutge¡± i ¡°no posis la guineu a guardar les gallines¡±.

A Directa.cat, Jes¨²s Rodr¨ªguez estudia l¡¯evoluci¨® judicial que pot tenir el cas. Si ¡°el jutge considera que no hi ha fets delictius i opta per arxivar el cas, el fiscal S¨¢nchez Ulled pot presentar un recurs davant la sala de recursos del TSJC. Per sorteig ¨Cliteralment amb un dau¨C es decidir¨¤ els tres jutges catalans que resoldran aquest recurs. Partint de la hip¨°tesi que hi hagu¨¦s unanimitat en el criteri de mantenir l'arxivament de la causa, la Fiscalia General de l'Estat podria interposar un recurs davant del Tribunal Suprem i seria la sala penal d'aquesta instituci¨® amb seu Madrid i 16 magistrats al capdavant la que decidiria si Mas s'asseu al banc dels acusats. [...] El mateix recorregut judicial es viuria en cas que el TSJC acord¨¦s asseure Artur Mas al banc dels acusats, se celebr¨¦s el judici, per¨° es dict¨¦s una sent¨¨ncia absolut¨°ria. El Tribunal Suprem tamb¨¦ tindria l'¨²ltima paraula. [...] Tamb¨¦ s'haur¨¤ d'estar pendent de les maniobres iniciades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El m¨¤xim ¨°rgan de control del poder judicial espanyol obrir¨¤ al llarg de la tardor una nova pla?a per dirigir el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, amb l'objectiu de rellevar l'actual president Miguel ?ngel Gimeno, i posar-hi un jutge m¨¦s obedient a les consignes que arriben des de Madrid. [...] En el pitjor dels escenaris, i en cas que Artur Mas fos assegut al banc dels acusats i condemnat, una sent¨¨ncia ferma del Tribunal Suprem no arribaria fins a finals de l'any 2017¡±.