Creixen les fam¨ªlies de classe mitjana que no poden pagar els seus deutes

El matrimoni del Jos¨¦ i l'Ana vivia el somni de l'ascens social i la classe mitjana. Habitatge familiar a Llefi¨¤ (Badalona), ella repartia mercaderies i ell pintava cases. Va arribar la crisi i tot es va enfondrar. L'Ana, a l'atur. El Jos¨¦, a competir amb ofertes de 200 euros per arreglar pisos. Un dia, en ple carrer, un comercial li va oferir una targeta de cr¨¨dit. Va creure que podria ser bona idea. Diner r¨¤pid per sortir d'un mal pas. El sistema va funcionar un temps. ¡°La targeta ¨¦s molt llaminera. Si no saps utilitzar-la, o est¨¤s desesperat, ¨¦s una forca¡±, recorda.

No van trigar a arribar les trucades a les 23.30 per reclamar els deutes. L'Ana tamb¨¦ tenia una targeta, de quan la vida els somreia. ¡°Els deia que vol¨ªem pagar per¨° que acab¨¤vem de perdre la casa per un cr¨¨dit familiar i que no ten¨ªem diners. A cap d'una estona, tornaven a trucar¡±, recorda. ¡°Un mateix ¨¦s el responsable de les targetes, s¨ª. Per¨° com ¨¦s que te les donen sense verificar la teva situaci¨®?¡±, es queixen.

Fins a les portes de C¨¤ritas hi arriben molts casos similars. ¡°Fam¨ªlies empobrides per la crisi, que t¨¦ altes despeses fixes que no pot mantenir i que ¨¦s complicat de reduir¡±, explica Merc¨¨ Darnell, responsable de Programes i Serveis de l'entitat. No estan quantificats, per¨° el perfil dels afectats mostra persones que ho han intentat tot, que encadenen pr¨¦stecs r¨¤pids o deutes de targetes. ¡°Molts ho oculten a les seves parelles i quan arriben aqu¨ª explota, creien que ho podien controlar, per¨° no¡±, afegeix.

No ¨¦s el cas del Jos¨¦ i l'Ana. S'hi enfronten junts. Ara ella treballa en un supermercat i ell pinta el que li surt. El seu deute ¨¦s de 4.000 euros, per¨° va arribar als 6.000. Encara viuen a casa seva per¨° pagant un lloguer social. ¡°Cada mes f¨¨iem n¨²meros. Cobr¨ªem el m¨ªnim i si quedava alguna cosa pag¨¤vem els 130 euros de quota de la targeta¡±, explica Jos¨¦. ¡°Cada vegada que sonava el tel¨¨fon pensava que eren ells per cobrar¡±, recorda. Fins i tot per oferir-li un nou pr¨¦stec.

La parella ja no fa anar la targeta daurada, amb un inter¨¨s del 24% si es fracciona el pagament. Ara la guarda en un calaix. ¡°Una ve?na em va preguntar: ¡®Et fa vergonya anar a C¨¤ritas a demanar ajuda?¡¯ Est¨¤vem tan malament que ens ha ajudat a pagar algun rebut de la llum. T'adones que no ets l'¨²nic que est¨¤ passant per aquesta situaci¨®¡±, confessa l'Ana. Al Jos¨¦ li fa molta r¨¤bia quan veu els anuncis televisius de pr¨¦stecs r¨¤pids. ¡°Juguen amb els que ho estan passant malament¡±, lamenta.

Darnell assenyala que aquestes publicitats tenen un especial impacte en persones vulnerables. ¡°Venen la idea que si ho vull ho tinc. Fins i tot promocionen que si un banc t'ha rebutjat ells no ho faran. I fins i tot ofereixen el primer pr¨¦stec sense interessos¡±, diu. ¡°A Internet trobes pr¨¦stecs amb taxes anuals equivalents del 5.100% [al mercat de les targetes de cr¨¨dit ronda el 27%]¡±, explica Jordi Mart¨ªnez, de l'Institut d'Estudis Financers.

L'entitat d¨®na formaci¨® financera a fam¨ªlies vulnerables ateses per 30 entitats socials a Barcelona. Aquests cursos, oferts a estudiants d'ESO de 262 escoles catalanes, busquen donar claus sobre estalvi, deute i operativa banc¨¤ria. ¡°Els pr¨¦stecs r¨¤pids no s¨®n il¡¤legals, per¨° ¨¦s important con¨¨ixer les conseq¨¹¨¨ncies de sol¡¤licitar una ajuda a la desesperada¡±, diu Mart¨ªnez. Coses tan b¨¤siques com saber fer un pressupost o comprendre les cl¨¤usules i condicions. ¡°Encara que s¨¤pigues qu¨¨ deixar¨¤s de pagar alguna cosa, cal tenir clar quins s¨®n les prioritats¡±.

Mart¨ªnez emfatitza en l'estalvi. El que sigui, per crear un matal¨¤s a llarg termini per evitar aquests pr¨¦stecs. El Jos¨¦ i l'Ana no evadeixen responsabilitats per¨° demanen m¨¦s control de les entitats banc¨¤ries. ¡°He treballat molt de cara al p¨²blic, per¨° no he enganyat mai a ning¨²¡±, remata la dona.