Espanya i els EUA signen un acord per a la neteja de Palomares

Espanya i els Estats Units han anunciat avui dilluns la signatura d'un principi d'acord pel qual Washington s'encarregar¨¤ de la neteja del s¨°l contaminat a la localitat de Palomares, situada a Almeria, que mant¨¦ radioactivitat des del 1966 a causa de la caiguda accidental de diverses bombes nuclears d'un avi¨® nord-americ¨¤.

Madrid i Washington "tenen la intenci¨® de negociar un acord vinculant" que permeti aconseguir "el sanejament de Palomares i organitzar l'emmagatzematge de la terra contaminada en un lloc adequat als Estats Units", diu la declaraci¨® d'intencions difosa a Madrid.

La signatura, avan?ada per EL PA?S dilluns passat, s'ha produ?t durant la visita a Madrid del secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, i gaireb¨¦ 50 anys despr¨¦s de l'accident.

El programa anual del Departament d'Energia nord-americ¨¤, amb data de gener, ja preveia el trasllat a Nevada d'aquestes deixalles, tot i que advertia que el pla es trobava en ¡°una primera fase de consideraci¨®¡±. Per la seva banda, el Ministeri d'Afers Exteriors va remetre al juliol al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) un informe dels EUA en el qual avaluava les diferents alternatives ¡°per a la restauraci¨® dels terrenys de Palomares¡±, segons va avan?ar El Confidencial.

El 17 de gener del 1966, un bombarder B-52 i un avi¨® cisterna KC-130 van col¡¤lisionar durant un prove?ment de carburant en ple vol. Van caure quatre bombes termonuclears, m¨¦s potents que les de Hiroshima i Nagasaki. Dues es van recuperar intactes, per¨° dues m¨¦s van alliberar part de la seva c¨¤rrega radioactiva. Els EUA es van endur 5.500 bidons de terra des del port de Cartagena, per¨° va quedar terra contaminada i fins i tot dues rases en les quals es van enterrar restes de material de neteja.

Durant d¨¨cades l'assumpte va quedar oblidat, m¨¦s enll¨¤ de les rutin¨¤ries an¨¤lisis de sang que es feien els ve?ns. Per¨°, a finals dels noranta, el Centre d'Investigacions Energ¨¨tiques, Medioambientals i Tecnol¨°giques (Ciemat) va donar la veu d'alarma, en detectar a la zona nivells anormalment alts d'americi (producte resultat de la descomposici¨® del plutoni). Es temia que els moviments de terres derivats de la bombolla immobili¨¤ria escampessin la pols radioactiva. El 2003, el Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar va decidir expropiar les terres contaminades per impedir-ne l'¨²s.

Despr¨¦s d'un estudi exhaustiu, el Ciemat va concloure, ja en l'etapa de Zapatero, que hi havia 50.000 metres c¨²bics de terra contaminada amb mig quilo de plutoni, tot i que va apuntar la possibilitat de compactar-la per reduir-ne el volum, que quedaria en uns 6.000 metres c¨²bics, poc m¨¦s de dues piscines ol¨ªmpiques.

L'assumpte va ser abordat amb els seus hom¨°legs nord-americans pel ministre d'Exteriors socialista Miguel ?ngel Moratinos; per la seva successora, Trinidad Jim¨¦nez, i per l'actual, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo, sense que s'aconsegu¨ªs tancar mai cap pacte.