El Tour del 2016: un 14 de juliol al Ventoux, cronoescalada i Alps a dojo

El Tour ¨¦s una met¨¤fora que s'alimenta, com tots els esdeveniments arrelats a la mem¨°ria, d'all¨° que el record fixa com a veritable una vegada i es nega a canviar-ho per sempre i de s¨ªmbols. Com a met¨¤fora de la guerra que ¨¦s, com tot l'esport, la guerra incruenta, diuen, la primera etapa del 103¨¨ Tour de Fran?a, el dissabte 2 de juliol, acabar¨¤ amb un tremend esprint de violenta velocitat a Utah Beach, un tros de sorra a l'Atl¨¤ntic conegut des del gran Desembarcament de Normandia del 1944 amb el nom clau que li va donar l'ex¨¨rcit dels EUA. Aquest escenari b¨¨l¡¤lic sensacional, refor?at per la proximitat de Bayeux, des d'on Guillem el Normand va marxar a conquistar l'illa de la Gran Bretanya, fa innecessari el recurs a les cruentes llambordes o als dics sacsejats pels vents que altres anys van destrossar l'escamot. Els enemics que esperen els ciclistes s¨®n nom¨¦s cicl¨ªstics: muntanyes, contrarellotge i algun pla malici¨®s, un mur a Cherbourg sota els paraig¨¹es, mitja muntanya a Lioran, prop dels Puys... Sense exageracions ni espectacles gratu?ts.

Com a viver de falses veritats, el Tour del 16, presentat a Par¨ªs, com sempre a la tardor, quan els aficionats, a falta de carreres, viuen de somnis, trencar¨¤ amb una tradici¨® que mai ha existit, la que cada any han de circumnavegar Fran?a els corredors en sentit diferent, segons les agulles del rellotge un any, amb els Alps abans que els Pirineus, i al rev¨¦s, el seg¨¹ent. Com el 2015, i com en 60 dels 94 Tours en qu¨¨ s'han pujat Pirineus i Alps, la serralada que uneix Fran?a a Espanya (tres dies, m¨¦s un quart de descans a Andorra, com en els vells temps d'Anquetil) arribar¨¤ abans que els Alps (cinc dies, i un de descans a Berna entremig, entre Su?ssa i l'Alta Savoia, on, 230 anys despr¨¦s de la primera ascensi¨® als seus 4.808 metres, brilla sempre el Mont Blanc els dies sense boira), i entremig, es trobaran consecutivament amb el mont Ventoux, la muntanya ins¨°lita que no pertany a cap cadena ni mass¨ªs, i amb una contrarellotge llarga a la Proven?a que tan bona pinta fa.

Al Ventoux, que per als ciclistes ¨¦s la lluna i ¨¦s la trag¨¨dia, s'hi pujar¨¤ el 14 de juliol, que per al m¨®n ¨¦s la revoluci¨®. L'¨²ltima vegada que es va ascendir als m¨¦s de 2.000 metres de la muntanya calba, Nairo Quintana va gosar desafiar l'intocable Chris Froome. El colombi¨¤ va acabar desmaiat, esva?t entre les pedres blanques que enlluernen. Mai havia patit tant sobre una bici i va comen?ar a quedar segon al Tour.

Perqu¨¨ els escaladors que temen els contrarellotgistes constru?ts de watts no deixin passar pausades les muntanyes, el Tour ha col¡¤locat una contrarellotge plana de 37 quil¨°metres (dos, tres minuts per als especialistes) per espantar-los i atiar-los. La por de qu¨¨ vindr¨¤ els obligar¨¤ a atacar als Pirineus, entre Pau i Bagn¨¨res de Luchon (amb Tourmalet, Azet i Peyresourde i el seu descens) el segon dissabte de carrera, i entre Viella i, el diumenge a Andorra, despr¨¦s de Bonaigua i Cant¨®, final a Arcal¨ªs, all¨¤ on Ullrich, Virenque i Pantani van simbolitzar una tarda del 1997 el ciclisme d'una ¨¨poca.

Als Alps hi haur¨¤ el nus gordi¨¤ del Tour 16. Cinc llargs dies i pocs grans noms confinats en un rac¨® enganxat entre Su?ssa i la Vall d'Aosta: no hi haur¨¤ Galibier ni T¨¦l¨¦graphe, sin¨® les Colombi¨¨res, la gran i la petita, Aravis, Forclaz, on Anquetil va enganyar Federico el 1963, l'in¨¨dit Emosson, un embassament su¨ªs a 1.800 metres, i un colof¨®-picada d'ullet als escaladors, Quintana i companyia: una cronoescalada de 17 quil¨°metres entre Sallanches i Meg¨¨ve, amb ascensi¨® a l'in¨¨dit coll de Chozeaux.

El dissabte 23, des de la Joux-Plane i el seu diab¨°lic descens, l'¨²ltim port dels Alps, com ¨¦s habitual en la d¨¨cada (Semnoz el 13, l'Alpe-d¡¯Huez el 15), es volar¨¤ als afores de Par¨ªs per acabar, com sempre, a la capital (als Camps Elisis des del 1975) l'¨²ltim diumenge de juliol.