Torres-Garc¨ªa cotitza a Nova York

El m¨ªtic Museum of Modern Art de Nova York (MoMA), situat a tocar de la Cinquena Avinguda, obre diumenge les portes amb una gran retrospectiva de Joaquim Torres-Garc¨ªa (Montevideo, 1874-1949).

L¡¯exposici¨® comen?a, precisament, amb els murals del Sal¨® de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, un dels quals ha viatjat a Nova York amb els esbossos de tot el conjunt. La iniciativa del principal museu nord-americ¨¤ restitueix el paper que correspon a l¡¯artista catal¨¤-uruguai¨¤ ¡ªo uruguai¨¤-catal¨¤, segons d¡¯on es miri¡ª en la hist¨°ria de l¡¯art modern internacional del segle XX. La seva traject¨°ria n¨°mada ha influ?t sens dubte en una certa marginaci¨® dins el discurs ortodox m¨¦s generalitzat. Per Catalunya, per¨°, sempre ha estat un artista essencial ¡ªtant quan hi va viure, malgrat els problemes que va tenir, com despr¨¦s¡ª, i per l¡¯Uruguai tamb¨¦ ¡ªsobretot a partir del moment en qu¨¨ va retornar definitivament i va ser reconegut com un dels artistes m¨¦s rellevants del pa¨ªs, que ha acabat dedicant-li un museu propi¡ª. Des de l¡¯altra banda de l¡¯Atl¨¤ntic, a Barcelona, malauradament est¨¤ poc representat als museus, per¨° se li han fet moltes retrospectives: un parell a l¡¯antic Museu d¡¯Art Modern del parc de la Ciutadella, una al Museu Picasso el 2003, i, entre altres, una al MNAC, el 2011, l¡¯excel¡¤lent Torres-Garc¨ªa a les seves cru?lles. I des de sempre les galeries d¡¯art han posat a la venda obres de l¡¯artista, que s¨ª que est¨¤ molt ben representat en col¡¤leccions privades catalanes, algunes de les quals han deixat obra a l¡¯exposici¨® de Nova York, juntament amb el Macba, la Generalitat i la Col¡¤lecci¨® Carmen Thyssen.

The Arcadian Modern, subt¨ªtol de l¡¯antol¨°gica novaiorquesa, representa una mirada molt contempor¨¤nia a l¡¯obra de Torres-Garc¨ªa; per aix¨° s¡¯ha enfocat en el proc¨¦s creatiu, amb la inclusi¨® de molts quaderns de l¡¯artista, plens d¡¯apunts i de refer¨¨ncies pl¨¤stiques, arqueol¨°giques i arquitect¨°niques, molts dels quals han estat gaireb¨¦ desconeguts fins ara; tamb¨¦ inclou un nombre important de les petites construccions en fusta, que abasten de 1914 a 1943, i les joguines ¡ªque va comen?ar a crear a Catalunya, a partir de 1917, i que va continuar produint en s¨¨rie al llarg dels anys vint i els primers trenta als Estats Units, It¨¤lia o Fran?a¡ª, tractades com una obra d¡¯art m¨¦s que s¡¯insereix molt b¨¦ en la resta de l¡¯univers iconogr¨¤fic i filos¨°fic de l¡¯autor. La tria no busca tant l¡¯impacte de les grans realitzacions com l¡¯impuls creador i fluid, sovint en obres de format petit, molt concentrades i amb un sentit gaireb¨¦ po¨¨tic.

La producci¨® de Torres-Garc¨ªa ¨¦s ingent i molt variada, fins al punt que pot sorprendre i desorientar. Pilar Garcia-Sedas, que l¡¯ha estudiat, encap?alava un text sobre l¡¯artista amb una frase seva aclaridora: ¡°Mi escuela es la negaci¨®n de toda escuela¡±. I ¨¦s que, tret de les dues escoles que va crear, l¡¯Escola de Decoraci¨®, a Catalunya, de jove, i la del Sur, a Montevideo, de gran, homog¨¨nies i monotem¨¤tiques, la resta de producci¨® campa a cor qu¨¨ vols per les tend¨¨ncies art¨ªstiques de l¡¯avantguarda, coet¨¤nies als temps que va viure, amb una flu?desa i una naturalitat admirables i sempre amb una originalitat indiscutible.

La tria del comissari Luis P¨¦rez-Oramas destaca la llibertat de l¡¯artista, al marge de l¡¯ortod¨°xia, per¨° tamb¨¦ mira de cercar l¡¯estil Torres-Garc¨ªa, el que es coneix m¨¦s b¨¦ internacionalment, i el posa en valor. Per aix¨° ha concentrat el conjunt en els anys vint i trenta, quan l¡¯artista es va endinsar en un cert primitivisme i poc despr¨¦s es va apropar al neoplasticisme holand¨¨s, al qual va sobreposar temer¨¤riament la figuraci¨® simb¨°lica, assolint un resultat magn¨ªfic. Tamb¨¦ ¨¦s magn¨ªfic el conjunt triat de quadres abstractes monocroms, en gris i blanc, de la segona meitat dels trenta, pintats a l¡¯Uruguai, amb rerefons de baix relleu arquitect¨°nic.

L¡¯etapa catalana figura al pr¨°leg de l¡¯exposici¨®, amb un dels primers autoretrats, alguns dibuixos de l¡¯etapa modernista del tombant de segle, els esbossos i un dels frescos de la Generalitat, un fragment del gran fris de la Casa Rialp, del 1905 (que fa uns anys compr¨¤ a Barcelona el Museo Reina Sof¨ªa, que el t¨¦ a la seva exposici¨® permanent), els essencials tres llibres catalans de Torres-Garc¨ªa (Notes sobre art, 1913; Di¨¤legs, 1915, i El descubrimiento de s¨ª mismo, 1917), un parell de construccions arquitect¨°niques cl¨¤ssiques fetes en fusta, una esquem¨¤tica natura morta, un collage procedent de l¡¯IVAM que connecta directament amb l¡¯obra dels dadaistes, i diverses vistes de Barcelona de 1917 i 1918, que enllacen amb les de Nova York i que marquen el cam¨ª directe empr¨¨s cap a la modernitat. S¡¯havia pensat d¡¯incloure m¨¦s obra d¡¯aquest per¨ªode, sobretot pintura mural, com els frescos de Mon Rep¨°s (la casa que disseny¨¤ per a ell i la fam¨ªlia als afores de Terrassa, el 1914), uns frescos exultants, avui propietat de la Fundaci¨® Antiga Caixa Terrassa, o els de la casa del mecenes i amic de l¡¯artista, Emili Badiella, que li va encarregar decorar de dalt a baix, pati incl¨°s, la seva casa de Terrassa, i que molts anys despr¨¦s es van extreure i repartir entre els hereus del propietari. Per¨° a l¡¯hora de la veritat aquests pr¨¦stecs no han estat possibles.

De pare catal¨¤ i mare uruguaiana, Torres-Garc¨ªa va viure els seus primers 17 disset anys a Montevideo (1874 a 1891), despr¨¦s en va viure 29 a Catalunya (1891-1920), entre Matar¨®, Barcelona, Sarri¨¤ i Terrassa, dos a Nova York (1920-1922), dos m¨¦s a It¨¤lia (1922-1924), entre Fiesole i Livorno, vuit a Fran?a (1924-1926, a Villefranche-sur-mer, i fins a finals de 1932 a Par¨ªs), un any i mig a Madrid i finalment 18 a l¡¯Uruguai (1935-1949) al seu Montevideo natal, on va morir. L¡¯etapa catalana, doncs, ¨¦s la m¨¦s llarga i fruct¨ªfera del pintor: va arribar als 17 anys i va marxar quan en tenia 46.

Va iniciar els estudis art¨ªstics primer a Matar¨® i despr¨¦s a Barcelona. Va ser membre del Cercle Art¨ªstic de Sant Lluc i es va integrar de ple en l¡¯ambient cultural barcelon¨ª. Va col¡¤laborar amb Antoni Gaud¨ª en la Sagrada Fam¨ªlia i en la reforma interior de la Catedral de Mallorca ¡ªon va coincidir amb qui seria un dels principals detractors de la seva obra, l¡¯arquitecte Joan Rubi¨® i Bellver¡ª. Ja a la primera d¨¨cada del XX va crear les primeres obres del Noucentisme i va establir les directrius del nou estil, mitjan?ant l¡¯obra, els escrits i la doc¨¨ncia. El 1909 es va casar a Sarri¨¤ amb la seva deixebla Manolita Pi?a. Tres dels quatre fills naixeran a Catalunya: Ol¨ªmpia (Sarri¨¤, 1911), Augusto (Terrassa, 1913), Ifig¨¨nia (Terrassa, 1915); el darrer fill ho far¨¤ ja a It¨¤lia (Livorno, 1924).

Des de la innovadora Escola Mont d¡¯Or, creada a Sarri¨¤ pel pedagog Joan Palau i Vera i traslladada despr¨¦s a Terrassa, Torres-Garc¨ªa impartir¨¤ els seus conceptes sobre art i el seu mestratge i, al cap d¡¯un temps, continuar¨¤ la tasca des de la seva pr¨°pia Escola de Decoraci¨®, tamb¨¦ all¨¤, a la qual assistiran els pintors Josep Obiols, Manuel Cano, Josep de Togores, Llu¨ªs Puig Barella o el futur escultor i propietari de la ind¨²stria de perfums Myrurgia, Esteve Monegal. Tamb¨¦ a Catalunya ¨¦s on va desplegar la seva gran tasca com a pintor muralista, malgrat que no sempre les coses van anar del dret i m¨¦s d¡¯una acabaria malament. De tot plegat, nom¨¦s han quedat quatre grans obres: el fris de la Casa Rialp, els murals de Mon Rep¨°s, Pal¡¤las introduint la filosofia al Parn¨¤s com a deessa Musa, de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, i la decoraci¨® del Sal¨® de Sant Jordi a la Generalitat. Tamb¨¦ va ser a Barcelona quan va emprendre el cam¨ª cap a l¡¯avantguarda, a partir de 1917, junt amb Rafael Barradas, un altre uruguai¨¤ que residiria a Barcelona i l¡¯Hospitalet de Llobregat, i, com Torres-Garc¨ªa, tindria de marxant Josep Dalmau.

Els malaguanyats frescos de la Generalitat (iniciats el 1912, amb la comanda oficial, i estroncats el 1917, arran de la mort de Prat de la Riba i la seva successi¨® per Josep Puig i Cadafalch a la presid¨¨ncia de la Mancomunitat) van ser l¡¯enc¨¤rrec m¨¦s important de tota la traject¨°ria de l¡¯artista, de l¡¯abast del qual encara no en som prou conscients en haver estat aturat a mig fer, amb l¡¯obra vexada, despr¨¦s tapada amb unes altres pintures, i ja als anys seixanta recuperada per¨° instal¡¤lada, com es va poder, en un altre espai que l¡¯ha deixat desmanegada i totalment fora de context.

Torres-Garc¨ªa va deixar enllestits quatre frescos: La Catalunya eterna (1913), L¡¯Edat d¡¯Or de la Humanitat (1915), Al¡¤legoria de les muses (1916) i el darrer, Lo temporal no ¨¦s m¨¦s que un s¨ªmbol, acabat el mateix any i que va ser l¡¯esca del pecat en ser acusat d¡¯her¨¨tic. Aquest darrer fresc ja comen?a a marcar un canvi, perqu¨¨ les pl¨¤cides figures noucentistes dansen neguitoses, sota un enorme d¨¦u Pan. El 1917, l¡¯artista encara va fer l¡¯esb¨®s per a un altre, La Catalunya industrial, que ja s¡¯inscrivia en la modernitat. Si observem l¡¯espai renaixentista, de planta basilical, que Marc Safont va construir a la planta noble del Palau de la Generalitat, hi ha molts m¨¦s que cinc grans panys de paret, dep¨¨n de com es comptin n¡¯arriben a sortir fins a 16. Com hauria evolucionat l¡¯artista en la resta, no ho sabrem mai, per¨° era una obra grandiosa, tal com diria ell mateix.

La trista hist¨°ria final ¨¦s sabuda: despr¨¦s de l¡¯entusiasme de Prat de la Riba vindria la brutal puntada de peu de Puig i Cadafalch, secundat per Rubi¨® i Bellver, llavors arquitecte restaurador de la Diputaci¨®. L¡¯excusa va ser un tema de pressupost, i quan el pintor va dir que estaria disposat a treballar gratis, el nou president va respondre: ¡°La instituci¨® no accepta caritat¡±; per¨° s¨ª que hi hauria diners per a uns immensos cortinatges que tapessin l¡¯obra. Tota una venjan?a del nucli modernista, llavors ja molt recalcitrant, que no estava disposat a desapar¨¨ixer d¡¯escena. Torres-Garc¨ªa va ser el cap de turc, i l¡¯art catal¨¤ posterior en rebria la catastr¨°fica conseq¨¹¨¨ncia.