Quan Picasso volia ser El Greco

La relaci¨® de Pablo Picasso i el Museu del Prado ¨¦s gran. El pintor no nom¨¦s en va ser el director, despr¨¦s que Aza?a el nomen¨¦s el 1936 per decret, c¨¤rrec que no va exercir mai ja que mai va tornar a Espanya, sin¨® que molt abans, el 1896 i 1897, durant el seu primer viatge a Madrid per estudiar a la Reial Acad¨¨mia de San Fernando, com molts altres aprenents d'artistes, el visitava amb freq¨¹¨¨ncia. All¨¤ es va sentir atret, amb resultat desigual, pels grans mestres, tal com va explicar l'any seg¨¹ent al seu amic Joaquim Bas en una carta que conserva la Fundaci¨® Palau i en la qual, de pas, explicava la seva animadversi¨® a l'academicisme: ¡°El museu de pintures ¨¦s bell: Vel¨¢zquez de primera, d'El Greco uns caps magn¨ªfics¡±.

L'empremta dels pintors del Prado va estar latent durant anys en el geni malagueny, que no va dubtar a escriure en un quadern de notes del 1898: ¡°Greco, Vel¨¢zquez, inspireu-me¡±. Durant la seva estada a Madrid, el jove Picasso va pintar una infinitat de dibuixos en els quals tenia al cap les figures de l'artista cretenc. En diversos va arribar a escriure, fins a dues vegades: ¡°Jo, El Greco¡±. Per si no fos poc, els diumenges, quan el Prado tancava, viatjava a Toledo per contemplar L'enterrament del comte Orgaz; una obra que tamb¨¦ va reproduir Picasso a L'enterrament de Casagemas, del 1901, una obra que d¨®na comen?ament al per¨ªode blau.

Per explicar la relaci¨® entre Picasso i El Greco, el Museu Picasso de Barcelona ha organitzat l'exposici¨® La passi¨® grequiana de Picasso, comissariada per la conservadora del centre Mal¨¦n Gual, que es podr¨¤ veure fins al gener proper; una petita mostra formada per 29 obres del fons del museu que t¨¦ un al¡¤licient afegit: el pr¨¦stec de Cavaller anci¨¤, una obra d'El Greco que ha prestat el Prado per a l'ocasi¨® i que sens dubte va veure Picasso i el va tenir present quan va fer Retrat d'un desconegut a l'estil d'El Greco del 1899 que s'exposa a la paret de davant.

La influ¨¨ncia grequiana va continar quan Picasso va tornar a Barcelona i va comen?ar a relacionar-se als Quatre Gats, on es reunia amb Santiago Rusi?ol, Miquel Utrillo o Ignacio Zuloaga, que van ser dels primers a reivindicar El Greco i col¡¤leccionar les seves obres. A molts d'ells els va pintar com si fossin personatges vestits i amb aptituds dels personatges del segle XVI, en c¨°pies r¨¤pides i esbossos ¨¤gils barrejats en una mena d'horror vacui amb altres motius que, a simple vista, parlen d'una esp¨¨cie d'obsessi¨® i recorden la seva expressi¨® de ¡°caps magn¨ªfics¡± que va escriure anys abans. A Rusi?ol, en concret, el va dibuixar com el fam¨®s personatge d'El cavaller de la m¨¤ al pit. Tots aquests dibuixos es poden veure a l'exposici¨® de Barcelona.

Personatges amb gorguera

Segons Gual, la influ¨¨ncia d'El Greco en Picasso reneix en una obra tan destacada en l'artista i en la hist¨°ria de l'art com ¨¦s Les senyoretes d'Aviny¨®, pintat el 1907, ¡°que per raons ¨°bvies no s'ha demanat per a l'exposici¨®¡±. L'exposici¨® conclou amb diversos gravats fets entre el 1950 i el 1970 per Picasso en els quals els personatges apareixen representats amb gorguera, el t¨ªpic coll del segle XVI. El 1962 va crear precisament Retrat d'home amb gorguera, realitzat amb g¨²bia. S'exposen diversos estadis de l'obra amb aquest personatge estilitzat i sobri a la maniera d'El Greco. Segons Gual la mostra, que hauria tingut m¨¦s sentit l'any passat, coincidint amb el 400 aniversari de la seva mort, no es va celebrar llavors per poder comptar amb l'obra prestada pel Prado i ¡°perqu¨¨ els dibuixos descansin¡±, ja que s'havien exposat recentment.