La ca?a

El m¨¦s al¡¤lucinant ha estat quan el popular Santi Rodr¨ªguez li ha deixat anar a Artur Mas que la seva corrupci¨®, la dels populars, era millor que la dels convergents perqu¨¨ els primers obraven en benefici personal i, els segons, en benefici d'un partit. I per rematar ha sentenciat: ¡°Robar mai pot sortir gratis!¡±. Llavors la sala de grups, a vessar de representants del Govern, de diputats entrants (plens de curiositat i prim¨ªcia) i d'altres que dilluns que ve hauran de deixar-ho (plens de cansament i potser d'alleujament), ha contingut com ha pogut una riallada col¡¤lectiva. Per¨° malgrat la conya, durant tota la compareixen?a s'ha vist un Mas tocat i entristit a qui aquesta vegada, a difer¨¨ncia d'altres anteriors, no se li ha ocorregut afirmar en cap moment que posava la m¨¤ al foc pels seus. El Mas d'aquest divendres ha estat un Mas herm¨¨tic i blindat. Un Mas en funcions, a estones deprimit i a estones ressentit.

Hi ha hagut un instant en qu¨¨ la presidenta de la Diputaci¨® Permanent, N¨²ria de Gispert, l'ha agafat de l'avantbra? (igual que ho fa una amiga que compr¨¨n) perqu¨¨ atur¨¦s la seva intervenci¨®, ja que des del grup Popular no deixaven d'interrompre'l, i tot seguit ha demanat als diputats Rodr¨ªguez i Millo una mica de respecte per al president com es demana sempre una mica per als pobres. La corbata escocesa li ha donat a Mas l'¨²nic to alegre que en aquesta sessi¨® s'havia volgut consentir; per¨° amb car¨¤cter general recordava una orla per a un cap convertit ja en trofeu. Perqu¨¨ quan Artur Mas va assegurar l'altre dia que era objecte de ca?a major semblava referir-se a si mateix no com una pe?a perseguida sin¨® com alg¨² que ja ha estat ca?at. Aquest divendres s'ha defensat amb els seus subterfugis de sempre i la seva ¨°bvia manera d'agafar dels fets el que li conv¨¦. I el portaveu convergent Jordi Turull l'ha socorregut amb la inutilitat amb qu¨¨ Sancho animava Don Quixot quan agonitzava al llit i li pregava que no es mor¨ªs, amb aquella mateixa malaptesa i aquelles ocurr¨¨ncies d'home que ha fet la volta al m¨®n en ruc, i encara que els seus (sobretot la filera de hooligans de la Presid¨¨ncia) celebraven el que deia Turull amb rialles i aplaudiments des de la bancada, Artur Mas no esbossava ni tan sols una ganyota d'alegria. Els caps de les feres ca?ades no somriuen.

Artur Mas s'ha blindat perqu¨¨ respectin el seu cad¨¤ver pol¨ªtic, que ja va entreveure quan va compar¨¨ixer en aquesta mateixa sala davant la comissi¨® Pujol. Per¨° ¨¦s molt orgull¨®s i vol ser ell qui retiri el seu propi cos. I al mateix temps que aix¨° passa, li passa, somia un m¨®n alternatiu on li segueix passant el mateix, ja que ha compr¨¨s que era inevitable; per¨° no li passa en aquest pa¨ªs sin¨® en un altre de diferent, en un nou pa¨ªs on les institucions s¨®n millors i, els seus ca?adors, justos i m¨¦s dignes. Mas sembla sentir-se ca?at per tot i per tothom, pel lluny¨¤ i pel proper, comen?ant pels seus i per la seva biografia m¨¦s recent. Ca?at, primer de tot, per un partit que heretava i no era el seu i ca?at per un mateix partit que l'encastellava amb un prop¨°sit que tampoc era el seu. I llavors, a manera de r¨²brica final, ha sostingut davant la sala de grups, abarrotada de qui ve i de qui se'n va, que ¨¦s president perqu¨¨ fa menys d'un mes el van votar m¨¦s d'1.600.000 persones. Que amb l'aval d'aquests vots i en temps tan dif¨ªcils ¡°no t¨¦ sentit democr¨¤tic¡± demanar-li que ho deixi. Una frase tamb¨¦ on¨ªrica, com el rugit invisible d'un trofeu que ja ha estat penjat al costat de la xemeneia.