Cap a un Estat laic

El paper de qualsevol confessi¨® religiosa en una democr¨¤cia laica ¨¦s clar: exercir lliurement el culte, la transmissi¨® de la seva fe i l'educaci¨® en aquesta fe. Ni l'Estat laic pot exigir res m¨¦s a les confessions, ni les confessions haurien d'esperar de l'Estat res m¨¦s que garantir-los aquestes llibertats, fet que xoca amb l'obligaci¨® que la Constituci¨® espanyola imposa de cooperar amb ¡°l'Esgl¨¦sia cat¨°lica i les altres confessions¡±, al mateix article en qu¨¨ es proclama que cap t¨¦ car¨¤cter estatal.

Les dues formulacions situen Espanya en el terreny d'un aconfessionalisme desmentit per les mesures de suport a la religi¨® cat¨°lica adoptades pels diferents governs. No en va, aquesta confessi¨® es beneficia de la injecci¨® econ¨°mica de l'Estat al funcionament de la seva estructura, de part de la subvenci¨® als centres escolars concertats i de l'assist¨¨ncia religiosa a les Forces Armades. Tamb¨¦ t¨¦ sentit q¨¹estionar-se l'exempci¨® d'impostos per als b¨¦ns religiosos ¨Creflexi¨® que s'hauria d'estendre als d'altres organitzacions c¨ªviques¨C, a m¨¦s de reclamar b¨¦ns que, com la mesquita de C¨°rdova, han estat immatriculats per l'Esgl¨¦sia cat¨°lica.

En paral¡¤lel, perviuen uns acords entre Espanya i la Santa Seu signats en plena transici¨® a la democr¨¤cia. El candidat socialista a la presid¨¨ncia del Govern espanyol, Pedro S¨¢nchez, anuncia la seva voluntat de revisar-los i d'inscriure a la Constituci¨® el principi de la?cisme. Evidentment, aquest plantejament apunta l'inter¨¨s pol¨ªtic de recol¡¤lectar vots d'esquerra, per¨° el m¨¦s exigible, una vegada fet, ¨¦s la coher¨¨ncia d'afirmar que Espanya ha d'evolucionar cap a un Estat laic.

El la?cisme no s'ha de confondre amb la lluita entre dos confessionalismes, el cat¨°lic i un altre que pretengui imposar el la?cisme a for?a de doctrinarisme. Es tracta d'impedir que les religions condicionin les institucions estatals i de situar les creences espirituals en el terreny privat. Totes s¨®n respectables, tamb¨¦ quan intervenen en els debats p¨²blics, per¨° no m¨¦s que el dret a fer-ho per part d'altres grups socials.

Tampoc cal oblidar les complicacions aportades pels nous fonamentalismes, que poden aguditzar debats entorn dels signes religiosos a l'espai p¨²blic, l'elecci¨® del sexe dels professionals sanitaris que atenen els fidels d'una religi¨® o el reconeixement de festivitats confessionals no procedents de la tradici¨® cat¨°lica. Aquests debats agiten la societat francesa, emblema dels pa?sos laics.

Tot aix¨° implica complexitats que s'han de tenir en compte. En qualsevol cas, en el debat suscitat a Espanya apareixen mesures dignes de suport. Una ¨¦s eliminar l'obligaci¨® estatal de cooperar amb les institucions religioses, i, per tant, la preemin¨¨ncia constitucional de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica. L'altra consisteix a treure la religi¨® dels programes de l'ensenyament p¨²blic i del subvencionat per l'erari. Naturalment, els centres d'ensenyament poden oferir educaci¨® religiosa, per¨° fora de l'espai curricular. Treballar pel consens sobre aquestes mesures ¨¦s m¨¦s adequat que cedir a les grans ret¨°riques la?cistes.