El tresorer

Mai ¨¦s desitjable que els camins de la just¨ªcia i de la pol¨ªtica s'entrecreuin, perqu¨¨ acostuma a ser indici de promiscu?tat entre poder executiu i poder judicial o entre pol¨ªtica i diners. I, sovint, d'ambdues alhora. Tant Catalunya com Espanya viuen en la confusi¨® d'un final d'¨¨poca, i al desconcert de la situaci¨® se sumen noves irrupcions de la just¨ªcia en l'escena pol¨ªtica.

Aquests dies s'han conegut revelacions sobre el cas G¨¹rtel que confirmen que es tractava d'una xarxa de corrupci¨® molt estructurada entorn de les finances del PP, desarborant aix¨ª el victimista argument de Rajoy que ¡°no era una trama del PP, sin¨® una trama contra el PP¡±. I s'han conegut tamb¨¦ dades noves sobre la m¨ªtica xarxa del 3% de CDC, amb noms de persones i pr¨¤ctiques d'extorsi¨® ja coneguts pel cas Palau i pel cas Pujol. Som davant de xarxes clientelars, que desmenteixen el t¨°pic que la corrupci¨® a Espanya ¨¦s atribu?ble a solitaris sense enc¨ªs, la quota estad¨ªstica de delinq¨¹ents, que actuen en estricte benefici propi. No responen a aquest perfil els casos que ens ocupen. S¨®n, fins on se sap, trames organitzades entorn del finan?ament dels partits.

Vivim l'explosi¨® retardada d'un dels punts negres de la democr¨¤cia espanyola: els diners dels partits. No es va voler afrontar a l'inici, es va creure en la impunitat per complicitat (si tots fan igual, no els denunciarem) i ha acabat esclatant, convertint-se en una de les fonts de descr¨¨dit del r¨¨gim, perqu¨¨ ha estat la base de partida per a la construcci¨® de s¨°lids sistemes clientelars, que han convertit l'Estat de les autonomies en una forma postmoderna de l'etern caciquisme.

Els dirigents pol¨ªtics han contribu?t a la irritaci¨® ciutadana en negar-se a assumir les responsabilitats que per acci¨® o per omissi¨® els corresponien. I ha aparegut la figura del tresorer, com a cap de turc. La culpa ¨¦s de B¨¢rcenas, d'Os¨¤car, de Viloca. Un tresorer no ¨¦s un c¨¤rrec qualsevol. Acostuma a ser una persona de m¨¤xima confian?a i lleialtat del cap. I un president d'un partit ¨¦s un irresponsable si es desent¨¦n d'una q¨¹esti¨® tan sensible com els diners.

La informaci¨® judicial ha irromput en l'envitricollat escenari catal¨¤. Primer, va ser la setmana de la just¨ªcia per delegaci¨® d'un Govern del PP incapa?, que ha transferit als jutges la resoluci¨® de la q¨¹esti¨® sobiranista que no sap com afrontar. Despr¨¦s, la setmana del 3%, on la just¨ªcia ha tingut l'acompanyament de l'espectacle policial. Simult¨¤niament a aquestes dues pantalles judicials, n'hi ha altres d'obertes en l'¨¤mbit pol¨ªtic. La primera ¨¦s la pantalla Mas: la seva reelecci¨® es complica dia a dia. I produeix cert neguit l'actitud mendicant del president davant la CUP. La dignitat ¨¦s un capital pol¨ªtic.

La culpa ¨¦s de B¨¢rcenas, d'Os¨¤car, de Viloca. Un tresorer no ¨¦s un c¨¤rrec qualsevol. Acostuma a ser una persona de m¨¤xima confian?a i lleialtat del cap

La segona ¨¦s la pantalla Parlament: on la candidatura de Carme Forcadell per a la presid¨¨ncia i la filtraci¨® de la declaraci¨® per la rep¨²blica catalana, que inaugurar¨¤ la legislatura, ho confirmen com a epicentre del full de ruta sobiranista. I la tercera, la negociaci¨® d'una llista unit¨¤ria per a les eleccions espanyoles. La pretensi¨® de Francesc Homs d'encap?alar-la xoca amb Esquerra que nom¨¦s est¨¤ disposada a acceptar un n¨²mero u independent. De fons, l'amena?a d'haver de repetir les eleccions catalanes, un fiasco dif¨ªcil de digerir, per una societat a la qual s'han generat grans expectatives, i, de moment, nom¨¦s veu aldarull.

Sumant pantalles, s'est¨¦n la idea que anem cap a un llarg per¨ªode d'estancament. I que el 20-D dif¨ªcilment obrir¨¤ un horitz¨® que permeti desbloquejar el conflicte. Ni l'independentisme t¨¦ capacitat per imposar el seu projecte, ni Espanya per ofegar-lo. Per aix¨° n'hi ha que pensen que seria l'hora de fer un reset. I aquest hauria de comen?ar de manera que Mariano Rajoy i Artur Mas assumissin les seves responsabilitats: expliquin alguna cosa del que saben. I deixin de donar la culpa al tresorer, personatge que va cap a convertir-se en s¨ªmbol d'un r¨¨gim que en mat¨¨ria de corrupci¨® iguala Catalunya i Espanya. No n'hi ha prou de dir que tamb¨¦ en aquest camp la independ¨¨ncia ser¨¤ el b¨¤lsam de Ferabr¨¤s. El passat pesa.