¡°La independ¨¨ncia no es negocia sobre un mostrador. Es conquista¡±

Un militant d¡¯un grup de joves d¡¯esquerra fuig de l¡¯Argentina i arriba a l¡¯Espanya dels anys setanta. Arrossega un passat cru, comprom¨¨s i inevitable que l¡¯acabar¨¤ fent tornar al seu pa¨ªs i enfrontar-se als seus fantasmes. Una suma de diners important dipositada en una sucursal d¡¯un banc su¨ªs i que nom¨¦s podrien retirar els supervivents de la lluita armada ¨¦s el que empeny el protagonista a buscar els seus antics companys i viure les tortures i vexacions que van patir. El periodista Ra¨²l Argem¨ª (La Plata, 1946), que coneix les presons argentines i que ha viscut 12 anys a Barcelona (fins fa dos anys), fa un retrat despietat, documentat i molt cr¨ªtic, pol¨ªticament incorrect¨ªssim, de com la societat espanyola i catalana s¡¯han adaptat als temps per inter¨¨s.

Quin component autobiogr¨¤fic t¨¦ la novel¡¤la?

Al protagonista li vaig deixar part de la meva infantesa, algunes hist¨°ries de joventut i algunes experi¨¨ncies pol¨ªtiques, de la guerra i de viure a l'estranger. Seleccionades, per descomptat, per a un personatge extrem, intolerant, cremat per tot. Potser ¨¦s que estic fart de la gent que viu perdonant-se totes les seves mis¨¨ries en nom de ser oberts i tolerants, i necessitava un narrador d'aquestes caracter¨ªstiques, com a fi de tots els camins.

Hi ha paral¡¤lelismes entre l'Espanya de la Transici¨® i la que es va trobar l'any 2000?

Els que suposen que Maquiavel era horror¨®s i utilitzen el seu nom com a desqualificaci¨®, estan podrits de cristianisme de catequesi i, a m¨¦s, no saben llegir.

El 2000 els espanyols, no et dic tots, nom¨¦s el 99,99%, eren cat¨°lics, mon¨¤rquics i franquistes, encara que es veiessin d'una altra manera. Franquistes, per no voler revisar els crims d'aquell gran miserable, tal vegada perqu¨¨ se¡¯n sentien c¨°mplices. Mon¨¤rquics, perqu¨¨ ni la presumpta esquerra, ni ETA, ni els independentistes es rebel¡¤laven contra aquella pallassada fora del temps i profundament antidemocr¨¤tica. Pel que fa a ser cat¨°lics, no tinc necessitat de fonamentar-ho, segueix a la vista. Llavors... de quina transici¨® m'est¨¤s parlant? Si no hi ha canvi no hi ha transici¨®, i no hi va haver cap canvi.

Un sector molt criticat en la seva novel¡¤la ¨¦s el dels que van manegar l¡¯anomenada Transici¨® i que van resistir al 23-F. Llegim: ¡°Havien preferit morir dempeus abans que viure agenollats. Molt emocionant. Rom¨¤ntic. Una merda¡±. Hi veu molta hipocresia?

Et queda algun dubte de qu¨¨ va succeir veritablement?

Han etiquetat A tumba abierta com una novel¡¤la negra. Potser sembla m¨¦s una novel¡¤la pol¨ªtica. A m¨¦s, ¡°pol¨ªticament incorrecta¡±. ?s el que pretens?

Cada dia s¨®c m¨¦s incorrecte, en defensa pr¨°pia. La correcci¨® pol¨ªtica ¨¦s una merda, merda que emmordassa. Pel que fa a negra o no, jo escric, no ¨¦s el meu problema posar etiqueta a all¨° que escric. Aquesta ¨¦s una mania de professors de literatura i llibreters, que treballen com a entom¨°legs, ficant-te en capsetes retolades, quan la literatura ¨¦s dial¨¨ctica, la suma de les parts sempre d¨®na un altre ¨¦sser diferent que pot cabre en moltes capsetes, o sigui que no cap en cap. A m¨¦s, tot el que he escrit i publicat fins avui ¨¦s pol¨ªtic.

El protagonista de la novel¡¤la escriu el llibre L¡¯art de ser un fill de puta i triomfar en pol¨ªtica. Cal ser fill de puta per triomfar en pol¨ªtica?

La pol¨ªtica no ¨¦s un joc per a nens, qui senti f¨¤stic de ficar la m¨¤ al v¨¤ter per desembussar-lo que es dediqui a una altra cosa

Aquesta ¨¦s una opini¨® del personatge, no meva. No ¨¦s necessari ser una mala b¨¨stia; el que no es pot ser ¨¦s ingenu, ni ben educat, ni pol¨ªticament correcte. ?s millor tenir clar que l'enemic ¨¦s l'enemic, i que recorrer¨¤ a tot el que calgui per destrossar-te. La pol¨ªtica no ¨¦s un joc per a nens, qui senti f¨¤stic de ficar la m¨¤ al v¨¤ter per desembussar-lo que es dediqui a una altra cosa.

Quan el protagonista munta la campanya electoral a un personatge corrupte, parla del pol¨ªtic com d¡¯¡°un que manegaria els fils perqu¨¨ milers de boludos que creuen en la democr¨¤cia votin quatre lladres¡±. ?s aix¨° la pol¨ªtica?

La pol¨ªtica ¨¦s molt necess¨¤ria i ens l¡¯hem de prendre molt seriosament, perqu¨¨ si no lluites pel poder el cedeixes a d¡¯altres. I despr¨¦s no et queixis que aquests altres decideixin si vius o si mors, de guerra o de gana. L¡¯abec¨¦ d'una campanya pol¨ªtica ¨¦s igual que la dial¨¨ctica de la guerra: que el votant vegi el teu candidat amb la bandera dels bons, com qui complir¨¤ les seves aspiracions, i que l'oponent el vegi amb la bandera dels dolents, que vol fotre'ls la vida. El que faci un cop que guanyi pot tenir a veure, o no, amb el que va prometre: no tindr¨¤s cap manera de controlar-ho. Per¨° una cosa ja la va dir Gramsci: la conducta ¨¨tica d'aquell candidat o aquell partit ¨¦s l'embri¨® de la societat que vol. Els corruptes i els mentiders governaran com el que s¨®n. El protagonista d¡¯A tumba abierta fa una campanya, sobre aquests preceptes, per a una banda de corruptes, i li va b¨¦? s¨®n els avantatges de ser un c¨ªnic. Jo no ho faria, no podria dormir.

Sobre els catalans, escriu: ¡°Necessiten que alg¨² els menyspre? o els odi?, necessiten l'enemic per definir la seva identitat¡±. ?s aix¨° el que d¨®na peu ara als independentistes?

Si no exist¨ªs Madrid els catalans l'haurien d'inventar, perqu¨¨ es defineixen contra el mirall de l'altre, com els jueus de la di¨¤spora, que si no hi ha antisemites els busquen. Despr¨¦s, em sembla que el r¨¨tol independentista no defineix gaire. No ¨¦s el mateix Artur Mas que la CUP.

Si no exist¨ªs Madrid els catalans haurien d¡¯inventar-lo, perqu¨¨ es defineixen contra el mirall de l¡¯altre

Dius que Carles Ripoll, una de les identitats que assumeix el protagonista, ¨¦s ¡°catal¨¤, mon¨¤rquic per for?a i independentista¡±. Com casa tot aix¨°?

El paio ha aconseguit una nova identitat que el fa catal¨¤, mon¨¤rquic per for?a perqu¨¨ per fi, com a ciutad¨¤ espanyol, deu fidelitat a una monarquia que menysprea, i que sigui independentista no ¨¦s estrany, sent argent¨ª. Des que ens vam separar d'Espanya, amb una guerra d'alliberament entremig, per reflex ens cau b¨¦ qualsevol tend¨¨ncia cap a la independ¨¨ncia. ?s una posici¨® de seguidor de futbol, gens meditada. Aix¨° de la guerra amb Espanya haurien de recordar-ho els independentistes: no ser¨¤ amb c¨¤ntics i agafant-se de la m¨¤ que els catalans seran independents. La independ¨¨ncia no es negocia sobre un taulell. Es conquista, i d¡¯una ¨²nica manera: posant morts sobre la taula. La independ¨¨ncia ¨¦s una cosa massa seriosa per deixar-la en mans d¡¯aficionats a sentir-se revolucionaris.

Sobre Barcelona, en el llibre es comenta que ¡°t¨¦ un cor, un petit cor, de gent que importa i la resta ¨¦s decorat¡±. Creus que ¨¦s una ciutat de postal? Creus que ara est¨¤ canviant, amb Ada Colau com a alcaldessa?

Aquesta frase parla d'una novel¡¤la esmentada en la meva novel¡¤la. Barcelona, com tota ciutat que alimenta el turisme, com Buenos Aires, t¨¦ una part de postal per la qual passegen i fan fotos els estrangers, per¨° la resta no t¨¦ res a veure amb aix¨°, ¨¦s un altre pa¨ªs. Jo he viscut al Clot, com el meu personatge, i all¨¤ de postal i turistes, res de res. I menys quan, fa dos o tres anys, els que es van quedar sense casa es van refugiar a les f¨¤briques abandonades del Poblenou i van formar barris de barraques darrere dels murs. Aix¨° no entra a la postal. Pel que fa a les eleccions, doncs s¨ª, les he seguides de prop, perqu¨¨ tinc un peu aqu¨ª i un altre all¨¤, i per dir que no s¨®c de cap part dic que s¨®c internacionalista. M'agrada Ada Colau. ?s clar que no t¨¦ experi¨¨ncia pr¨¨via en l'administraci¨® d'una ciutat, per¨° aix¨° s'apr¨¨n r¨¤pid. El millor de la Colau ¨¦s d'on ve, i mentre no ho oblidi podr¨¤ equivocar-se, com qualsevol, per¨° t¨¦ la meitat del cam¨ª fet, pel b¨¦ de molts i r¨¤bia dels pocs de sempre.

El millor de la Colau ¨¦s d¡¯on ve, i mentre no ho oblidi podr¨¤ equivocar-se, com qualsevol, per¨° t¨¦ la meitat del cam¨ª fet, per b¨¦ de molts i r¨¤bia dels pocs de sempre

Molts exiliats argentins es van acomodar en una vida tranquil¡¤la, ¡°una festa¡±, diu a la novel¡¤la. Els no combatents no tenen dret a obrir boca¡­?

El temps en qu¨¨ succeeixen aquests fets els vaig con¨¨ixer per boca d'altres, perqu¨¨ jo estava pres. Per¨° alguna vegada vaig compartir els codis que expressa el personatge, i els hi deixo, malgrat que creure que qui no arrisca la vida no pot opinar ¨¦s una estupidesa formidable.

Es considera maquiav¨¨l¡¤lic?

Una altra vegada torno a Gramsci, que va recon¨¨ixer que Maquiavel, amb la disfressa de consells a un pr¨ªncep, perqu¨¨ d'una altra manera li haurien tallat el cap, va treure a la llum els secrets del poder pol¨ªtic i com funciona. El seu llibre ¨¦s una de les aportacions m¨¦s grans a la democr¨¤cia moderna. Els que suposen que Maquiavel era horror¨®s i utilitzen el seu nom com a desqualificaci¨®, estan podrits de cristianisme de catequesi i, a m¨¦s, no saben llegir.