De la Diada a l¡¯¡°inici del proc¨¦s¡±: tres anys del repte independentista
Des de la manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre del 2012 el sobiranisme ha presumit de dates hist¨°riques, com la consulta o el 27-S
Junts pel S¨ª i la CUP han registrat avui al Parlament un document que anuncia "l'inici del proc¨¦s de creaci¨® de l'Estat catal¨¤ independent en forma de rep¨²blica". Un pas definitiu, segons els signants, que suposa un punt i seguit en les dates hist¨°riques de les quals presumeix l'independentisme des que va iniciar el seu repte a l'Estat.?
11 de setembre del 2012. Un mili¨® i mig de persones, segons la Gu¨¤rdia Urbana, es manifesten a Barcelona reclamant la independ¨¨ncia. La marxa, organitzada per una Assemblea Nacional Catalana (ACN) acabada de n¨¦ixer, desborda les previsions. El president de la Generalitat, Artur Mas, que governava amb la promesa d'un pacte fiscal, proclama que ¨¦s el moment que Catalunya tingui estructures d'Estat.?
20 de setembre del 2012. Artur Mas i Mariano Rajoy es reuneixen per parlar d'un model de finan?ament an¨¤leg al concert basc. La trobada acaba sense acord i Mas decideix avan?ar les eleccions?amb la promesa de convocar un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia. "O acceptes el pacte fiscal o t'atens a les conseq¨¹¨¨ncies", avisa Mas a Rajoy, segons el relat del president del Govern espanyol.?
25 de novembre del 2012. Les eleccions catalanes resulten en una majoria dels partits que defensen la consulta sobre la secessi¨® per¨° suposen una garrotada per a Mas. El president aspira a majoria absoluta i perd 12 escons. La majoria van a Esquerra Republicana, amb una clara defensa de la secessi¨®.
18 de desembre del 2012. CiU i Esquerra arriben a un acord per assegurar la investidura d'Artur Mas. Els republicans decideixen quedar-se a l'oposici¨® per¨° serviran de suport al Parlament. El programa fixa que el Govern es compromet a convocar un refer¨¨ndum sobre la secessi¨® per al 2014, a canvi de votar el pla econ¨°mic de Mas, caracteritzat per les retallades.
23 de gener del 2013. El Parlament aprova un text en el qual proclama la "sobirania jur¨ªdica i pol¨ªtica del poble catal¨¤". El text, que marca el cam¨ª cap a la consulta sobre la independ¨¨ncia sense fixar-ne la data, s'aprova per ¨¤mplia majoria?amb 85 vots a favor (CiU, Esquerra, Iniciativa i un diputat de la CUP), 41 en contra (PSC, Partit Popular, Ciutadans) i dues abstencions (la resta de la CUP).
12 d¡¯abril del 2013. Mas crea el Consell Assessor de la Transici¨® Nacional, encarregat de dissenyar l'Estat catal¨¤. L'ens, presidit pel magistrat Carles Viver Pi-Sunyer, redacta 18 informes sobre com ha de ser la Catalunya independent.?
8 de maig del 2013. El Tribunal Constitucional susp¨¨n la declaraci¨® de sobirania del Parlament en admetre a tr¨¤mit el recurs del Govern espanyol. Despr¨¦s de gaireb¨¦ un any de deliberaci¨®, l'alt tribunal sentencia que la proclamaci¨® de Catalunya com a "subjecte sobir¨¤" ¨¦s il¡¤legal, tot i que accepta que el concepte del "dret a decidir" pot tenir encaix en la Constituci¨®.
11 de setembre del 2013. Segona gran manifestaci¨® independentista: una cadena humana creua Catalunya de punta a punta, cobrint 400 quil¨°metres de recorregut. L'exig¨¨ncia dels manifestants ¨¦s que els partits favorables al dret a decidir arribin a un acord per fixar una data i una pregunta per a la consulta. Els intents de Mas i de Rajoy per trobar una sortida al conflicte ¨Ca finals d'agost s'havien reunit en secret¨C queden en no-res. Tampoc els advertiments de la UE, que avisa que una Catalunya independent quedaria fora de la Uni¨®, frenen l'independentisme.?
12 de desembre del 2013. Despr¨¦s de mesos de negociacions, CiU, Esquerra, Iniciativa i la CUP pacten que la consulta ser¨¤ el 9 de novembre del 2014 amb dues preguntes:?¡°Vol que Catalunya es converteixi en un Estat? S¨ª o no¡±. A continuaci¨®, i en cas afirmatiu, ¡°Vol que aquest Estat sigui independent? S¨ª o no¡±. El PP i el PSOE responen que la consulta no es far¨¤ perqu¨¨ ¨¦s inconstitucional.
8 d¡¯abril del 2014. El Congr¨¦s diu no a la consulta. Els diputats del Parlament Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC), i Joan Herrera (ICV) presenten a les Corts una petici¨® perqu¨¨ l'Estat cedeixi les compet¨¨ncies sobre refer¨¨ndums a la Generalitat, una via per fer la consulta legal. El rebuig ¨¦s rotund, per¨° la decisi¨® no frena les intencions del Govern.?
25 de maig del 2014. El descens de CiU que anunciaven els sondejos posteriors als comicis del 2012 es concreta en una derrota electoral: Esquerra Republicana guanya les eleccions europees a Catalunya. La vict¨°ria no canvia res al Govern, que continua liderant Mas, per¨° si que d¨®na inici a un proc¨¦s de tensi¨® entre ambdues formacions, enfrontades pel lideratge del proc¨¦s sobiranista.
30 de juliol del 2014. Rajoy i Mas es reuneixen per ¨²ltima vegada a la Moncloa, sense arribar a cap acord. El president catal¨¤ lliura un document al cap de l'Executiu espanyol amb 23 propostes que resumeixen les queixes de Catalunya. Rajoy promet estudiar-les, per¨° la Generalitat lamenta que mai ha rebut resposta.?
11 de setembre del 2014. Els dubtes sobre la celebraci¨® de la consulta marquen la Diada, que per tercer any consecutiu es converteix en un clam independentista. Aquesta vegada, una manifestaci¨® en forma de V creua les dues principals art¨¨ries de Barcelona, amb centenars de milers de persones que reclamen a Mas que organitzi el 9-N digui el que digui el Tribunal Constitucional. La demanda la resumeix la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, en una frase: "President, posi les urnes".
27 de setembre del 2014. Mas convoca la consulta sobiranista del 9-N signant el decret que d¨®na llum verda a preguntar sobre la independ¨¨ncia. El Parlament havia aprovat dies abans la llei de consultes, amb la qual la Generalitat volia donar empara legal al text. El Constitucional triga dos dies a suspendre la consulta per unanimitat?per¨° Mas, for?at pels seus socis, decideix seguir endavant.?
9 de novembre del 2014. Despr¨¦s de setmanes d'incertesa, en les qual la Generalitat renuncia a buscar empara legal a la consulta i opta per un "proc¨¦s participatiu" amb ajuda de voluntaris, Catalunya celebra la votaci¨® sobiranista, amb una participaci¨® del 33%. Dels 2,3 milions que voten, 1,8 ho fan a favor de la independ¨¨ncia. La Generalitat celebra la jornada com un ¨¨xit.?
21 de novembre del 2014. La Fiscalia presenta la querella contra Mas i dues de les seves conselleres (la vicepresidenta Joana Ortega i la titular d'Ensenyament, Irene Rigau) per l'organitzaci¨® de la consulta del 9-N. Els culpa de quatre delictes: desobedi¨¨ncia greu, prevaricaci¨®, malversaci¨® i usurpaci¨® de funcions. El TSJC l'accepta a tr¨¤mit al desembre.
14 de gener del 2015. Mas convoca eleccions per al 27 de setembre, en un nou avan?ament electoral. El seu objectiu ¨¦s que els comicis es converteixin en un plebiscit sobre la independ¨¨ncia. Despr¨¦s de setmanes de picabaralla amb ERC, enrarides pel cas Pujol, CiU i els republicans pacten anar per separat, per¨° amb un programa com¨². El debat desgasta les opcions d'Oriol Junqueras per fer el sorpasso a Mas.
24 de maig del 2015. Les eleccions municipals suposen un gerro d'aigua freda per a CiU i Esquerra. La federaci¨® nacionalista perd l'alcaldia de Barcelona davant de Barcelona en Com¨², la nova formaci¨® d'Ada Colau, i ERC es queda molt lluny de ser alternativa. El discurs social ven? el sobiranista als comicis.
18 de juny del 2015. Converg¨¨ncia i Uni¨® trenquen el seu matrimoni pol¨ªtic despr¨¦s de 37 anys de relaci¨®. L'aven? del proc¨¦s sobiranista for?a la ruptura, que comporta la sortida dels consellers democristians del Govern catal¨¤. Mas celebra que, amb la marxa dels c¨¤rrecs d'Uni¨®, l'Executiu ¨¦s plenament independentista
14 de juliol del 2015. Despr¨¦s de la ruptura amb Uni¨®, CDC i les entitats sobiranistes forcen ERC a configurar una llista conjunta per a les eleccions del 27-S. La Candidatura d'Unitat Popular, l'altra formaci¨® independentista, se'n desmarca. El pacte entre CDC i ERC inclou que l'exeurodiputat d'ICV Ra¨¹l Romeva lideri la llista, encara que Mas aspira a la reelecci¨® com a president des del quart lloc. El programa inclou mesures socials i la promesa de fer efectiva la independ¨¨ncia en 18 mesos. La candidatura es nodreix d'independents, com l'expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell.?
11 de setembre del 2015. Per quart any consecutiu, la Diada es converteix en una exhibici¨® de for?a de l'independentisme, que omple la Meridiana de Barcelona. Encara que menys nombrosa que altres anys, la marxa torna a superar les previsions i refor?a les expectatives dels independentistes per a les eleccions. La manifestaci¨® coincideix amb el primer dia de la campanya electoral.?
27 de setembre del 2015. Junts pel S¨ª, la coalici¨® de CDC i ERC, ven? les eleccions, tot i que no obt¨¦ la majoria absoluta. L'independentisme guanya en escons (amb la CUP sumen 72 diputats, quan la majoria es fixa en 68), per¨° no en vots. Malgrat aix¨°, Junts pel S¨ª i la CUP es veuen legitimats per seguir endavant amb el proc¨¦s, amb un escull: la formaci¨® anticapitalista vol la ren¨²ncia de Mas. Ambdues formacions es posen a negociar el full de ruta independentista i el pla social abans d'abordar la investidura.?
15 d¡¯octubre del 2015. Mas ¨¦s citat a declarar davant el TSJC per l'organitzaci¨® de la consulta com a imputat. El president converteix la seva citaci¨® en una manifestaci¨® en el seu suport, que li val el retret del Poder Judicial, que veu q¨¹estionada la seva independ¨¨ncia. El l¨ªder de CDC es fa acompanyar per alcaldes que donen suport al proc¨¦s, i impregna l'acte de simbolisme en coincidir amb el 75¨¨ aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat Llu¨ªs Companys.?
21 d¡¯octubre del 2015.?Si Mas volia aprofitar la declaraci¨® davant el TSJC per conv¨¨ncer la CUP de la investidura, el segon escorcoll de la Gu¨¤rdia Civil a la seu de la CDC (el primer havia estat a l'agost) li espatlla els plans. La policia det¨¦ el tresorer del partit per suposades comissions del 3% en obres p¨²bliques, un cas que tamb¨¦ afecta les adjudicacions de l'Executiu de Mas.?
27 d¡¯octubre del 2015. Junts pel S¨ª i la CUP registren al Parlament una proposta de resoluci¨® que anuncia l'"inici del proc¨¦s de creaci¨® de l'Estat catal¨¤ independent" que, afegeix, tindr¨¤ "forma de rep¨²blica". La intenci¨® dels grups independentistes ¨¦s que la seva aprovaci¨® al Parlament serveixi per comen?ar a negociar els termes de la independ¨¨ncia amb el Govern espanyol ¨Cque no li d¨®na cap validesa¨C i la UE.?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Arxivat A
- Eleccions catalanes 2015
- Artur Mas
- Oriol Junqueras
- Consulta catalana 2014
- Eleccions catalanes
- Eleccions Auton¨°miques 2015
- Resultats electorals
- Autodeterminaci¨®
- Refer¨¨ndum
- Generalitat Catalunya
- Eleccions auton¨°miques
- Independentisme
- Catalunya
- Conflictes pol¨ªtics
- Eleccions
- Administraci¨® auton¨°mica
- Ideologies
- Pol¨ªtica
- Espanya
- Administraci¨® p¨²blica