El Col¡¤legi de Metges avala el pla de Boi Ruiz per reformar l¡¯ICS

El Col¡¤legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha donat el seu aval al pla del conseller de Salut, Boi Ruiz, per reformar l'Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS), la principal empresa p¨²blica sanit¨¤ria de Catalunya. Encara que ha rebaixat la seva proposta inicial de trossejar l'ICS en empreses m¨¦s petites obertes al capital privat, el COMB s¨ª que ha donat suport?al nou i controvertit model de gesti¨® de l'atenci¨® prim¨¤ria, que ja s'est¨¤ desplegant en alguns ambulatoris. Aquestes noves unitats de gesti¨® de l'atenci¨® prim¨¤ria, anomenades UGAP, han posat en alerta alguns metges, que veuen com es fiscalitza la seva feina per aconseguir objectius econ¨°mics.

El COMB ha redu?t molt les seves expectatives pel que fa als canvis que pretenia fer a l'ICS. Poca cosa queda del document de propostes que va publicar al mar? reprenent?la idea de Josep Prat, expresident de l'ens p¨²blic i imputat per diversos delictes en el?cas Innova de corrupci¨® sanit¨¤ria, de desmembrar l'ens p¨²blic en un?holding d'empreses amb filials m¨¦s petites. Tot i que els suggeriments ja eren menys ambiciosos que els de Prat ¨Cel COMB proposava que l'ICS actu¨¦s com un grup d'empreses descentralitzades amb autonomia per fer aliances amb altres centres p¨²blics o privats¨C, en les conclusions finals publicades la setmana passada el col¡¤legi professional encara ha rebaixat m¨¦s les seves intencions.

El document obvia qualsevol refer¨¨ncia a la gesti¨® sanit¨¤ria dels vuit hospitals de l'ICS. Tampoc esmenta un dels elements m¨¦s importants en el quadre de propostes inicials: les aliances estrat¨¨giques entre centres. Els detractors d'aquests projectes van alertar en el seu moment que, a trav¨¦s dels acords entre diferents prove?dors p¨²blics o privats ¨Cel document no ho especificava¨C d'un mateix territori, els centres de l'ICS deixaven entrar el capital privat dins de l'ens p¨²blic.

El COMB tamb¨¦ ha optat per guardar silenci en refer¨¨ncia a la figura jur¨ªdica en la qual haurien de reconvertir-se les institucions de l'ICS per trencar la rigidesa de l'estructura organitzativa i dotar-la de m¨¦s autonomia de gesti¨®, la m¨¤xima que justifica la reformulaci¨® de l'ens p¨²blic.

El document s'ha centrat exclusivament en ¡°la millora de la participaci¨® dels metges a l'ICS¡±. Les conclusions aposten obertament pel model de les UGAP, que ja s'est¨¤ desplegant com a programa pilot des del 2014 en alguns centres d'atenci¨® prim¨¤ria (CAP).

En un pas m¨¦s del Departament de Salut en el fracassat pla de Prat de desmembrar l'ICS, s'ha desenvolupat un nou model de govern dels ambulatoris per dotar-los de m¨¦s autonomia de gesti¨®, reduir l'estructura directiva i apropar les decisions estrat¨¨giques als professionals. En comptes de tenir, com fins ara, un director i un adjunt a la direcci¨® en cada equip d'atenci¨® prim¨¤ria, les UGAP aposten per concentrar sota una mateixa direcci¨® diversos equips segons el nombre de sanitaris i la poblaci¨® assignada.

No obstant aix¨°, el malestar dels professionals ha anat augmentant. Els metges critiquen que la gesti¨® s'ha jerarquitzat i senten que es fiscalitza cada pas que fan en les seves consultes perqu¨¨ preval l'efici¨¨ncia econ¨°mica ¨Ccada UGAP controla el seu pressupost.

Els sanitaris critiquen, a m¨¦s, que als membres de l'equip directiu se'ls alliberi de l'assist¨¨ncia diverses hores, la qual cosa implica m¨¦s c¨¤rrega de treball per a la resta de companys. Una altra protesta dels facultatius ¨¦s que les UGAP s'han convertit en ¡°una estructura de control de l'activitat assistencial per complir objectius economicistes de l'ICS¡±.