Escac al rei de David Mad¨ª

Pocs pol¨ªtics han protagonitzat una pel¡¤l¨ªcula. David Mad¨ª n'¨¦s un. Mad¨ª ¨¦s l'home que va projectar Artur Mas cap a la presid¨¨ncia de la Generalitat. Mad¨ª ¨¦s la icona del liberalisme de Converg¨¨ncia, del sector business friendly, dels que volien enterrar la socialdemocr¨¤cia cristiana de Jordi Pujol i, a m¨¦s a m¨¦s, saltar cap a la independ¨¨ncia. La hist¨°ria, en part escrita per ells mateixos, ha portat CDC a una situaci¨® d'agermanament amb ERC i a dependre de la CUP. El sector liberal de Converg¨¨ncia ha quedat tocat mentre que el seu l¨ªder, Mad¨ª, continua actuant des de les bambolines del teatre.

La pel¡¤l¨ªcula que Mad¨ª va protagonitzar ¨¦s el documental Cr¨°nica d'una campanya. Dirigit per Ibon Olaskoaga i estrenat el 2012, Cr¨°nica d'una campanya va passar pels cinemes amb pena i sense gl¨°ria malgrat l'inter¨¨s que t¨¦ per entendre com s'organitza una campanya electoral. Mad¨ª ¨¦s un animal de l'escena i de la direcci¨® de les tropes ¨Cper al seu llibre Democr¨¤cia a sang freda el van caricaturitzar disfressat de general Patton¨C. Al documental, Mad¨ª ¨¦s un comandant calculador, que fuma una cigarreta rere l'altra, all¨¤ on li rota estigui prohibit o no, i que mobilitza les bases del partit per omplir estadis com qui vessa cacauets en un platet per a l'aperitiu.

Negocis arreu

La seva feina durant ¡°la travessia del desert¡± ¨Cels anys a l'oposici¨® durant el tripartit¨C i la vict¨°ria electoral del 2010 li van servir per obtenir una recompensa: tornar al sector privat com a president del conseller assessor d'Endesa a Catalunya, un c¨¤rrec que no s'obt¨¦ sense padrins pol¨ªtics. Des del 2011 ha estat un mestre en el joc de les portes girat¨°ries: al marge d'Endesa, va fitxar per la multinacional de la consultoria Deloitte ¨Ccontractada habitualment per la Generalitat¨C, ¨¦s vicepresident d'Applus i ha treballat com a consultor per a Telef¨°nica. Tamb¨¦ ha estat actiu amb negocis propis. Ha fundat dues consultories i gestiona el projecte del futur servei de restauraci¨® del Liceu amb els germans Roca, segons Econom¨ªa Digital. Mad¨ª tamb¨¦ s'ha associat amb la productora musical Clipper's, habitual de la programaci¨® de TV3 i operadora del Festival de Cap Roig.

Mad¨ª ¨¦s membre d'una de les poques fam¨ªlies de l'alta burgesia que van mantenir encesa la flama del catalanisme durant la fosca nit del franquisme. El seu avi, Joan Baptista Cendr¨®s, empresari del sector de la perfumeria i cosm¨¨tica, l'home que va fer gran la loci¨® masculina Flo?d, va ser un dels fundadors d'?mnium Cultural i va finan?ar una gran quantitat d'iniciatives catalanistes. El mitj¨¤ digital Cr¨ªtic va informar aquest setembre que Mad¨ª va mirar de fer valdre els seus anys implicat a ?mnium i el llegat de la fam¨ªlia per pressionar aquesta instituci¨® perqu¨¨ don¨¦s suport a Mas. Altres observadors, Salvador Sostres a ABC i Jaume Reixach a El Triangle, asseguren que Mad¨ª va tenir un paper actiu en les negociacions per crear Junts pel S¨ª. A Democr¨¤cia a sang freda, Mad¨ª ja descrivia la necessitat de la dreta i l'esquerra independentista per assolir el seu objectiu nacional en la visi¨® origin¨¤ria de Junts pel S¨ª, la Casa Gran del Catalanisme.

Conferenciant actiu

Mad¨ª no parla amb els mitjans de comunicaci¨® per¨° de tant en tant torna a protagonitzar titulars. La darrera vegada va ser l'abril passat, quan l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria va informar que la dona de Mad¨ª i la d'Oriol Pujol presumptament havien participat en el cobrament de diners no declarats degudament per la productora audiovisual Triacom. A Mad¨ª s¨ª que se'l veu sovint en actes institucionals. Sempre somrient des de les altures, excel¡¤lint en les relacions p¨²bliques. Mad¨ª est¨¤ sent prol¨ªfic participant en confer¨¨ncies. L'octubre del 2014 va ser un dels presentadors de la reedici¨® del llibre de Francesc-Marc ?lvaro sobre el pujolisme. De la cr¨°nica d'aquell acte vaig escriure el seg¨¹ent: ¡°A Mad¨ª el que no li agradava de Pujol era sobretot el seu ¡®comunitarisme¡¯. Mad¨ª va insistir que la fi de Pujol no ¨¦s un m¨¨rit de l¡¯oposici¨® pol¨ªtica ni de cap jutge, sin¨® que ¨¦s un m¨¨rit de la mateixa Converg¨¨ncia que volia posar fi a les d¨¨cades de peix al cove i de tirar pel dret¡±.

Mad¨ª va participar aquest 2015 al cicle de confer¨¨ncies del Born Centre Cultural, sobre herois catalans, 'Moments estel¡¤lars de la lluita per la llibertat', organitzat per persones intel¡¤lectualment properes a ell com Enric Vila i Quim Torra. El maig passat, a Tarragona, va protagonitzar un sopar/col¡¤loqui de l'Associaci¨® Espanyola de Directius. En aquella trobada amb empresaris, Mad¨ª va plantejar algunes de les seves idees: ¡°Jo tinc una opini¨® que sempre em costa cr¨ªtiques per¨° crec que el primer pas per a la reforma de la funci¨® p¨²blica ¨¦s posar fi a la figura del funcionari¡±. ¡°La pol¨ªtica s'ha fet presonera de l'Administraci¨®¡±. Tamb¨¦ va recordar que des dels inicis de la relaci¨® amb Mas, quan aquest era conseller d'Economia, va deixar clar que l'endem¨¤ que Mas fos president de la Generalitat, deixaria la pol¨ªtica activa. I aix¨ª va ser. A Mad¨ª com a confident del president el va rellevar Jordi Vilajoana, un altre dels referents del grup Lliberg¨¨ncia, un col¡¤lectiu cofundat per Mad¨ª i que defensa els valors del liberalisme dins de CDC.

La pol¨ªtica ¨¦s com els escacs

El juny passat, Mad¨ª va presentar, juntament amb Joan Puigcerc¨®s, Zugzwang. El dietari del proc¨¦s, un llibre dels germans Oriol i Guifr¨¦ Jordan a partir dels seus escrits al diari digital Directe.cat. Mad¨ª va revelar q¨¹estions personals: el moment m¨¦s ric intel¡¤lectualment de la seva vida va ser entre els 15 i els 25 anys, quan va llegir molt per convertir-se en independentista i liberal. La seva gran obsessi¨® en aquella ¨¨poca, segons va dir, eren els escacs. ¡°Els escacs tenen molt a veure amb la pol¨ªtica. [...] La capacitat d'antelaci¨®, de previsi¨®, l'estrat¨¨gia, all¨° que necessites en pol¨ªtica¡±. ¡°En aquesta partida no hi haur¨¤ ni taules ni presoners¡±, afirmava Mad¨ª sobre la pugna independentista amb l'Estat espanyol. El Patton catal¨¤ va afegir al final de la presentaci¨® que la DUI ¨¦s inevitable: ¡°Com que aquest sentit democr¨¤tic [a Espanya] no hi ¨¦s, est¨¤s amb una estrat¨¨gia de ruptura. Consisteix que les eleccions donin un aval democr¨¤tic en clau catalana, espanyola i internacional, que hi ha un aval democr¨¤tic a una decisi¨®, que ¨¦s el punt de partida d'una estrat¨¨gia rupturista, m¨¦s o menys pactada, per¨° que acabar¨¤ en una DUI. La q¨¹esti¨® ¨¦s en quin moment passar¨¤ aix¨°, que ha de ser el moment en qu¨¨ Catalunya estigui m¨¦s preparada¡±.

El periodista David Mir¨® va escriure el 2006 a l'Avui que Mad¨ª era el nostre Karl Rove: ¡°¡®Deride and conquer¡¯ (¡®ridiculitzar i conquerir¡¯)?¨¦s el lema de Karl Rove, c¨¨lebre assessor de George Bush i art¨ªfex de la seva aclaparadora vict¨°ria electoral davant del dem¨°crata John Kerry. Els seus m¨¨todes agressius han estat importats a casa nostra per David Madi?, que ha aconseguit que CiU marqui el ritme de la campanya amb iniciatives pol¨¨miques com les del DVD, el notari o la proposta d'immigracio?. En aquest cas l'objectiu que cal ridiculitzar e?s el tripartit amb el doble objectiu de mobilitzar els votants propis i alhora minar la moral del contrari¡±. Mad¨ª i CiU van perdre aquelles eleccions perqu¨¨, com ha demostrat l'estrat¨¨gia del somriure i el bon rotllo xirucaire de l'ANC, el mascles estil Patton o Bush, a Catalunya no triomfen.

Una de les opinions m¨¦s celebrades de Mad¨ª sobre Artur Mas ¨¦s aquella que adverteix que sovint se'l d¨®na per mort per¨° que sempre acaba reeixint. Mas i CDC aposten pel perfil de l¨ªder messi¨¤nic que el poble reclama per conduir-lo a ?taca. L'invent ja va fallar el 2012 i ara est¨¤ en mans de la CUP si l'estratega Mad¨ª pot perdre el seu rei ¨CMas¨C i la partida. La ironia ¨¦s que no cauria derrotat per la jugada del rival sin¨® pel moviment d'un aliat.