Lletres humanes

A Bolonya, al segle XV, convivien tres estaments principals, el dels universitaris, el dels taverners i el de les putes, i no sembla que aquesta simbiosi o compenetraci¨® f¨®ra obstacle als comentaris m¨¦s exhaustius de textos cl¨¤ssics i a la m¨¦s prestigiosa especulaci¨® jur¨ªdica. ¡°Bologna la dotta, Bologna la grassa¡±, em deia fa pocs anys l¡¯amo d¡¯una trattoria, palpant-se el ventre poder¨®s. De manera que va ser all¨¤, o aix¨° pareix, on van parar esment per primera vegada en el fet que l¡¯estudi dels escrits no sagrats havia agafat tal volada que era ja una especialitat a banda i tan acreditada com la teologia, la medicina o el dret.

All¨° que abans no feia ning¨² (i que els erudits musulmans i els jueus van continuar sense fer) era dedicar el mateix esfor? i temps a textos purament humans, no divins, textos de literatura cl¨¤ssica, i aconseguir que l¡¯estudi d¡¯aquestes lletres profanes tinguera el mateix cr¨¨dit i valor que l¡¯estudi sagrat. I aix¨ª, m¨¦s o menys, va apar¨¨ixer el nom d¡¯humanitats: no per distingir-les de la ci¨¨ncia, com dissortadament fem ara, sin¨® per distingir-les de les divinitats. Hi ha coses que v¨¦nen del cel i coses que nom¨¦s s¨®n de la terra, i els primers que es van dir expressament humanistes empraven aquest nom gaireb¨¦ com un signe de dedicaci¨® professional: el seu tema no era la veritat revelada, l¡¯aplicaci¨® dels c¨¤nons o la filosofia com a serventa de la teologia. El seu tema era la bellesa dels llibres antics, l¡¯eleg¨¤ncia de la prosa llatina, les hist¨°ries dels d¨¦us de l¡¯Olimp i les faules d¡¯Ovidi, l¡¯esperit de Plat¨®, i la moral dels versos horacians. El seu tema podien ser tamb¨¦ els llibres de la ci¨¨ncia natural antiga, no ¨²nicament els versos l¨ªrics o els discursos dels oradors romans. Lletres humanes, doncs, enfront de lletres divines.

En algunes universitats brit¨¤niques o nord-americanes (que ¨¦s on, curiosament, es conserven m¨¦s noms i rituals medievals) el que ac¨ª en dir¨ªem Facultat de Teologia es diu Divinity School, i els seus professors i alumnes es dediquen a les divinitats sense el m¨ªnim problema. El problema el tenim els altres, els qui ens ocupem d¡¯humanitats, i que hem perdut de vista el fet que totes les ci¨¨ncies i les lletres s¨®n humanes. Jo comprenc que l¡¯humanisme cl¨¤ssic ¨¦s ja nom¨¦s un episodi de la hist¨°ria de la cultura europea, i que un llatinista actual dedicat a la sintaxi d¡¯Horaci no ¨¦s per aix¨° m¨¦s humanista que un metge o un arquitecte, i no necess¨¤riament m¨¦s que un economista, un bi¨°leg o un f¨ªsic, titulars de les ci¨¨ncies d¡¯aquest temps. Els ¨²nics que veig fora de les humanitats, qu¨¨ volen que els diga, s¨®n els programadors d¡¯ordinadors, els inform¨¤tics (quin nom!) en general i altres especialistes en t¨¨cniques posthumanes, posteriors al llenguatge i al text. Per¨° aix¨° deu ser simple ignor¨¤ncia meua: qui sap si tamb¨¦ s¨®n humans, tot i que ara com ara es creuen diab¨°lics i divins. Que D¨¦u ens en guarde, si pot.