Castellers sense sostre

Diumenge passat els Minyons de Terrassa feien la seva millor actuaci¨® de la hist¨°ria en el marc de les fires de Sant Narc¨ªs de Girona. Van descarregar quatre castells de gamma extra, entre els quals, el 3 de 10 amb folre i manilles (3de10fm), el m¨¦s alt que s¡¯ha fet fins ara. Aquesta estructura la van carregar el mateix dia la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la diada de Santa ?rsula. Tamb¨¦ van abordar dos castells m¨¦s de m¨¤xima dificultat i van fer, tamb¨¦, una de les seves millors diades.

Els dos fets no s¨®n una simple coincid¨¨ncia. El m¨®n dels castells est¨¤ vivint els darrers anys un dels seus moments m¨¦s dol?os amb colles cada cop m¨¦s potents que fulminen r¨¨cords i sembla que les ambicions dels castellers no tenen sostre. ¡°Hi ha una sensaci¨® generalitzada de progr¨¦s. ?s una tend¨¨ncia dels darrers cinc anys, que cada temporada es milloren els registres de l¡¯anterior. Cada cop es fan m¨¦s castells i millors¡±, valora Guillem Soler, gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Les xifres parlen per si mateixes. Els ¨²ltims cinc anys el nombre de castells aixecats s¡¯ha duplicat, i s¡¯ha passat dels 6.278 el 2010 als 12.000 la temporada passada. Tamb¨¦ ha millorat la qualitat de les construccions: el nombre de castells de vuit descarregats ha passat dels 412 el 2009 als 817 l¡¯any passat.

Les colles que van n¨¦ixer en el ¡®boom¡¯ dels noranta comencen a assolir ara els primers gamma extra

Diversos elements s¡¯han alineat per fer possible aquest moment dol? que viuen els castells. Un dels factors claus tamb¨¦ ¨¦s la millora t¨¨cnica. S¡¯assaja molt m¨¦s i s¡¯ha millorat en la condici¨® f¨ªsica dels participants. El cap de colla dels Minyons, Guillem Comas, admet que la clau de la seva millora ¨¦s precisament fer un assaig m¨¦s intensiu. Des de fa tres anys han afegit un dia, fins als tres a la setmana, als entrenaments i tamb¨¦ fan m¨¦s proves d¡¯aixecament de castells. ¡°?s com tot, tot millora i tot evoluciona. Si augmentes el nombre de cops que ho proves, augmentes les possibilitats d¡¯¨¨xit¡±, apunta Comas. I afegeix que tamb¨¦ influeix l¡¯especialitzaci¨® de cada participant en una posici¨® determinada.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls, la primera que va sorgir a Catalunya, el 1801, admet que la seva millora els darrers anys es deu a un canvi en el sistema d¡¯assaig. ¡°Abans ten¨ªem un model conservador, assaj¨¤vem un dia a la setmana, an¨¤vem a pla?a i si endevin¨¤vem la tecla i aconsegu¨ªem el castell, doncs, b¨¦¡±, admet el president de la colla, Joan Ibarra. Ara queden tres dies. Un entrenament m¨¦s bo, afegit a una renovaci¨® del tronc del castell amb m¨¦s gent jove (li d¨®na m¨¦s lleugeresa) ha fet que la colla hagi millorat molt des de la temporada passada. I aix¨° es va notar al concurs de Tarragona de l¡¯any passat, en qu¨¨ van tractar de tu a tu els de Vilafranca (que durant anys han dominat la competici¨® amb escreix), tot i que els del Pened¨¨s van tornar a guanyar en l¡¯¨²ltim moment.

Des de la Coordinadora expliquen que actualment tamb¨¦ s¡¯estan recollint els fruits del gran boom que van viure els castells durant els anys noranta. A principi de la d¨¨cada nom¨¦s hi havia 20 colles i 10 anys despr¨¦s aquest n¨²mero s¡¯ha triplicat. ¡°Les colles que van n¨¦ixer en aquell moment han assolit ara la seva maduresa i estant fent els seus primers castells de gamma extra¡±, apunta Soler. Sembla que aquesta tend¨¨ncia pot durar temps, ja que el sector no para de cr¨¦ixer. Els darrers cinc anys s¡¯han creat prop de 30 colles noves, fins arribar a les 94 actuals, una xifra que aviat creixer¨¤, ja que n'hi ha 14 m¨¦s en formaci¨®.

Una de les colles que exemplifica aquest fenomen s¨®n els Borinots de Sants. Van comen?ar la seva carrera ascendent el 1993 i l¡¯any passat van assolir el seu primer gamma extra. Ara ja n¡¯han coronat quatre. El cap de colla, Pau Camprovin, destaca que el cam¨ª no ha estat f¨¤cil perqu¨¨ no van n¨¦ixer en una zona tradicionalment castellera, aix¨ª que van haver de fer mans i m¨¤nigues per arrelar aquest costum en el barri barcelon¨ª. ¡°Hem adaptat els horaris per afavorir que la gent ho vegi com una activitat familiar. Tamb¨¦ hem fet uns assajos diferents, perqu¨¨ nosaltres no ten¨ªem gent experta de qui aprendre¡±, confessa Camprovin. Tot aix¨° ha fet que siguin una colla que no estira m¨¦s el bra? que la m¨¤niga. ¡°Mai hem fet un gran salt qualitatiu, millorem mica en mica cada any i consolidem el que ja sabem fer abans de plantejar un nou repte¡±, afegeix. De fet la colla s¡¯identifica amb el lema: ¡°Feina de formiga, for?a d¡¯elefant¡±.

En l¡¯expansi¨® del m¨®n casteller tamb¨¦ hi ha intervingut, afegeixen des de la Coordinadora, la consolidaci¨® de la seva popularitat. ¡°No es veu nom¨¦s com una activitat f¨ªsica, tamb¨¦ t¨¦ altres valors que ens diferencia d¡¯altres expressions de cultura popular¡±, explica Soler. Tamb¨¦ van tenir un bon impuls gr¨¤cies a la declaraci¨® dels castells com patrimoni immaterial de la humanitat a c¨¤rrec de la Unesco l¡¯any 2010. Aix¨° ajuda a atreure nous membres, un dels pilars en el m¨®n casteller. ¡°Si tens m¨¦s gent pots fer construccions m¨¦s altes, pots triar entre m¨¦s persones i a m¨¦s tens m¨¦s recanvis¡±, apunten des dels Minyons.

En definitiva, els castells viuen en un ¡°cercle virtu¨®s¡± que es retroalimenta. ¡°Com m¨¦s ¨¨xit sumen els castells, m¨¦s gent atreuen i si les colles creixen m¨¦s poden progressar i m¨¦s ¨¨xits aconseguiran¡±, afegeix com a conclusi¨® Soler.