La banca grega t¨¦ un forat de 14.400 milions, m¨¦s del 8% del PIB

El corralito grec ha fet estralls. El Banc Central Europeu (BCE) ha desvelat aquest dissabte finalment un dels secrets m¨¦s ben guardats de l'eurozona: la cicatriu que han causat els controls de capital i les interminables negociacions sobre el tercer rescat en el sistema financer grec i en la seva maltractada economia, que ha perdut un quart de la riquesa des del 2010 i segueix amb taxes d'atur estratosf¨¨riques, entorn del 25%. L'Eurobanc xifra el forat dels quatre grans bancs grecs (Alpha, Eurobank, NBG i el Banc del Pireu) en 14.400 milions d'euros en el pitjor dels escenaris, que inclouria caigudes del PIB de m¨¦s del 3% aquest any i el proper i un fort repunt de la morositat. I en 4.400 milions en l'escenari base ¨Camb una recessi¨® menys severa, del 2,3% aquest any i l'1,3% el 2016¨C, despr¨¦s d'unes proves d'estr¨¨s que tornen a posar de manifest que Gr¨¨cia i els seus bancs necessiten m¨¦s i m¨¦s diners.

S'espera que el sector aconsegueixi aixecar per si sol entorn de 5.000 milions d'euros, acudint als mercats, al finan?ament privat. Per completar la bretxa de capital que ha deixat al descobert el BCE, es requerir¨¤ una injecci¨® p¨²blica de gaireb¨¦ 10.000 milions addicionals procedent del tercer rescat europeu.

El temps juga en contra. Els coixins de capital de la banca grega estaven per sota dels 28.000 milions al setembre (sense comptabilitzar provisions), segons el Banc de Gr¨¨cia, i les necessitats de capital en l'escenari estressat ascendeixen a m¨¦s del 8% del PIB grec: ¨¦s com si els quatre grans bancs espanyols necessitessin 80.000 milions de cop. El Parlament grec ha iniciat avui mateix el debat sobre la llei de recapitalitzaci¨® de la banca, que s'hauria d'aprovar tan aviat com dem¨¤, segons el ministre Euclidis Tsakalotos, el successor del controvertit Iannis Varufakis. I el BCE exigeix als quatre grans bancs grecs que tinguin a punt els plans de recapitalitzaci¨® divendres que ve, amb un programa complet sobre com pensen ampliar els seus coixins de capital.

Tapiar el forat dels grans bancs ¨¦s condici¨® necess¨¤ria per tornar a cr¨¦ixer a Gr¨¨cia. I ¨¦s un dels elements fonamentals del tercer rescat europeu, pactat l'estiu passat despr¨¦s d'uns mesos de dura negociaci¨® que van obligar Gr¨¨cia a establir controls de capital, que han retornat el pa¨ªs a la recessi¨® i que van estar a punt de provocar la sortida de l'euro. El proc¨¦s de recapitalitzaci¨®, sota el paraigua del programa d'ajust, s'ha de completar "abans de final d'any", segons el BCE, per evitar que Gr¨¨cia hagi de fer front a la nova normativa europea, que obligaria a aplicar quitacions als accionistes i als creditors, i pot ser que fins i tot als dip¨°sits per sobre de 100.000 euros. Paradoxes de la crisi: les institucions europees no volen aplicar a Gr¨¨cia la nova regulaci¨®, que obligar¨¤ al fet que els inversors es gratin la butxaca cada vegada que calgui recapitalitzar bancs: consideren que aix¨° podria deixar molt malmesa la confian?a en el sistema financer.

El BCE ha identificat la necessitat d'escometre "ajustos significatius" pel deteriorament de la situaci¨® econ¨°mica a Gr¨¨cia, l'augment de la morositat i els problemes de liquiditat en el sistema financer hel¡¤l¨¨nic, segons el comunicat fet p¨²blic avui. Frankfurt exigeix als quatre grans bancs un capital de m¨¤xima qualitat del 8% en el pitjor dels escenaris, i del 9,5% en l'escenari base.

Gr¨¨cia t¨¦ altres fronts oberts. L'Eurogrup ha posposat aquesta setmana l'arribada de nous fons a Atenes davant el retard en els ajustos i les reformes, entre els quals destaquen desacords sobre l'IVA en l'educaci¨® privada, els desnonaments de primeres resid¨¨ncies o una nova regulaci¨® en el sector farmac¨¨utic, dins d'una agenda legislativa que inclou una nova rebaixa de les pensions a partir de l'1 de gener, i enmig d'una pressi¨® cada vegada m¨¦s elevada dels grups de pressi¨® m¨¦s perjudicats per la nova onada de retallades. Gr¨¨cia t¨¦ a punt 14 de les 48 mesures que s'han d'haver aprovat el 15 de novembre, segons fonts europees; en la ja tradicional cerim¨°nia del desconcert en la qual s'ha convertit aquest rescat, l'Executiu hel¡¤l¨¨nic apunta que ja ha tancat el 90% de les mesures. Aquest primer examen ser¨¤ fonamental. D'ell depenen tant els desemborsaments per impedir que l'Estat grec s'ofegui, com sobretot la reestructuraci¨® de deute prom¨¨s pels creditors europeus. A Brussel¡¤les, durant les ¨²ltimes setmanes els mandarins de l'euro han subratllat l'optimisme contingut que es respira respecte a Gr¨¨cia, un assumpte que ha passat a un segon pla davant la gravetat de la crisi migrat¨°ria. Una crisi que, en bona mesura, comen?a tamb¨¦ a Gr¨¨cia, amb l'arribada incessant de refugiats a les costes del pa¨ªs que governa l'esquerra radical, potser ja no tan radical, d'Alexis Tsipras.