Rodoreda al jard¨ª de la infantesa

Aclaparada pel que simbolitzen en la seva vida, la suposada dol?a Colometa de La pla?a del Diamant decideix agitar violentament els ous de les colomes, per la qual cosa les cries neixen mortes, les mares les avorreixen i, al cap de poc temps, abandonen el colomar. ?s exactament la mateixa subtil soluci¨® exterminadora que la petita Merc¨¨ Rodoreda Gurgu¨ª va aplicar a les colomes de la casa del seu avi on vivia: el seu idolatrat avi i els seus benvolguts pares s'interessaven massa per elles; simplement, els tenia gelosia¡­ Tant la va marcar aquell extermini de t¨®rtores que tamb¨¦ apareix a la novel¡¤la Isabel i Maria¡­

L'episodi real va tenir lloc al colomar que hi havia en un dels dos jardins del casal de 90 metres quadrats que la fam¨ªlia tenia al barri de Sant Gervasi de Barcelona, epicentre de la id¨ªl¡¤lica bombolla en la qual va viure la futura escriptora tota la seva inf¨¤ncia fins que va esclatar quan ella t¨¦ 16 anys (el 1924), experi¨¨ncies i traumes que no va explicar mai en vida per¨° que, en un exercici d'exorcisme, va anar deixant en petits i fins ara desconeguts bocinets disseminats al llarg de tota la seva obra.

¡°Rodoreda viu en una esfera que ¨¦s molt de l'¨¨poca, innocent, rom¨¤ntica, tot molt ensucrat fins que esclata la Primera Guerra Mundial; ¨¦s una fam¨ªlia, a m¨¦s, que no toca de peus a terra, que confien en l'atzar, per¨° aix¨° ¨¦s el que alimentar¨¤ tot l'imaginari de l'escriptora i que far¨¤ la seva obra molt m¨¦s autobiogr¨¤fica del que hav¨ªem imaginat fins ara¡±, apunta Carme Arnau, experta en l'autora de Mirall trencat i que, despr¨¦s de 35 anys d'estudiar-la, explora ara aquella bombolla a partir de cartes in¨¨dites de la fam¨ªlia dipositades a l'Institut d¡¯Estudis Catalans?a?El parad¨ªs perdut de Merc¨¨ Rodoreda (Edicions 62).

Quan la colometa a 'La pla?a del Diamant' sacseja i mata els ous de colomes ?reflectia el que tamb¨¦ va fer la nena Rodoreda amb les t¨®rtores del seu avi per gelosia

El nucli d'aquella esfera era l'avi matern, Pere Gurgu¨ª, que el 1910 construeix al seu jard¨ª el primer monument de Barcelona a Jacint Verdaguer (a qui idolatra des que el va con¨¨ixer a la redacci¨® de La Renaixen?a), des de 1888 tresorer de la Lliga de Catalunya, el 1892 membre de la Uni¨® Catalanista i separatista conf¨¦s, que acaba els seus escrits sempre amb un ¡°Catalunya i avant!¡±, unes passions pol¨ªtiques i liter¨¤ries que la nena Rodoreda adoptar¨¤, fins a l'extrem de tancar els seus primers quaderns de cal¡¤ligrafia tamb¨¦ amb aquell desig. Creu Arnau que aquella afici¨® de l'avi pels esdeveniments hist¨°rics explicaria que Rodoreda no rectifiqu¨¦s mai la data del seu naixement el 1908 i no l'agitat 1909 de la Setmana Tr¨¤gica com va deixar que es repet¨ªs err¨°niament fins a la seva mort.

No sorpr¨¨n gens: l'avi, que col¡¤loca una senyera?al casal, porta a la seva ¡°princesa del Putxet¡± a la tomba de Verdaguer a Montju?c o a l'est¨¤tua de Rafael Casanova per la Diada. Despr¨¦s, no es cansa de sentir versos, a m¨¦s a m¨¦s dels del mateix?moss¨¨n Cinto, de Joan Maragall i Josep Maria de Sagarra, alguns recitats pels seus pares, Montserrat i Andreu, tan apassionats pel teatre (estudien a l'Audit¨°rium de Gr¨¤cia, on Pompeu Fabra imparteix pros¨°dia catalana), que la faran pujar a un escenari als cinc anys i llegir Shakespeare. La traducci¨® ser¨¤ que el 1935 Rodoreda escriur¨¤ una obra dram¨¤tica, de la qual avui nom¨¦s queda el t¨ªtol: Sense dir ad¨¦u. Llibres, que se s¨¤piga, l'avi nom¨¦s n'hi regalar¨¤ un: als 11 anys l'obsequia ni m¨¦s ni menys que amb El parad¨ªs perdut de John Milton, que va causar tal impacte en la nena que citacions d'aquest llibre obriran tres cap¨ªtols de la seva novel¡¤la de joventut Un dia en la vida d¡¯un home.

L'avi matern, Pere Gurgu¨ª, li va inculcar l'amor per la literatura i pel catalanisme, fins a l'extrem que escrivia al final dels seus quaderns de cal¡¤ligrafia 'Catalunya i avant!', tal com l'avi acabava les seves cartes

Els paradisos s'acostumen a perdre i nom¨¦s existeixen els que han desaparegut, recorda Arnau, per¨° aix¨° la nena Rodoreda no ho sap encara: ¨¦s feli? en un jard¨ª on hi ha moltes roses, amb les quals t¨¦ el costum de tallar-les i posar-se-les al pit, com far¨¤ la protagonista d'Aloma, novel¡¤la tan autobiogr¨¤fica (dedicada als seus pares, els noms de la molt catalanista protagonista s¨®n els de les seves ¨¤vies¡­) que per aix¨° va dubtar a publicar-la. Els jardins dels ve?ns, els Ferriols i l'impressionant verger de la Casa Brusi (que l'obertura del futur carrer Balmes, operaci¨® immobili¨¤ria amb la qual somien els Gurgu¨ª amb especular, es tirar¨¤ endavant), s¨®n el mil¡¤lim¨¨tric escenari del seu gran Mirall trencat.?D'aquesta novel¡¤la en brollar¨¤ tamb¨¦ el m¨®n de fantasmes i ¨¤ngels amb els quals el seu fabulador avi, l'¡°angel vigilador¡± de la fam¨ªlia com el defineix Rodoreda, li omple el cap. Els ¨¤ngels tamb¨¦ despunten a?El carrer de les Cam¨¨lies, de la mateixa manera que apareixia originalment un fetus guardat en formol fruit d'un avortament de la protagonista. ?s un altre retall biogr¨¤fic: la mare de l'escriptora va perdre als quatre mesos qui havia de ser el seu germ¨¤ petit Anton, que la fam¨ªlia va conservar per aquell sistema un temps, com es va fer amb una t¨¨nia que va parasitar el seu pare, episodi reflectit a?La pla?a del Diamant?patida tamb¨¦ pel marit de la Colometa.

El detall del fetus finalment va desapar¨¨ixer d'El carrer de les Cam¨¨lies (obra que va dedicar a la seva mare) perqu¨¨ aix¨ª ho va exigir l'editor Joan Sales, que ho va qualificar de moralment discutible i ¡°mala imitaci¨®¡± tant de la t¨¨nia de La pla?a¡­ com d'una ¡°novel¡¤leta¡± de Lloren? Vilallonga, L¡¯¨¤ngel rebel, que va utilitzar la mateixa imatge (i que tampoc era un recurs literari: va ser el resultat d'una atrafegada relaci¨® sentimental de l'autor mallorqu¨ª). A?La pla?a del Diamant, malgrat tot, la Colometa s¨ª que donar¨¤ a llum, amb els anys, una parelleta, el nen dels quals es dir¨¤¡­ Anton.

En una primera versi¨® de 'Mirall trencat' va mostrar-hi l'episodi de l'avortament de la seva mare, que va guardar el fetus en formol; l'editor Joan Sales li va fer retirar l'episodi. Rodoreda va posar el nom del que havia de ser el seu germ¨¤ al fill que la Colometa t¨¦ a 'La pla?a del Diamant'

Entremaliada (sempre estar¨¤ damunt dels arbres), moreneta de pell, xerraire (caminar¨¤ i parlar¨¤ aviat), boja pels dol?os, generalment ben arreglada (amb tres anys es vesteix de la prestigiosa botiga Can Pantaleoni), la nena Merc¨¨ veur¨¤ que tothom escriu a casa. Cartes. I moltes: el seu avi 130 i 11 postals; el seu pare, 22 missives i 6 targetes; la seva mare, 29 i 5. El destinatari sempre ¨¦s el mateix: es tracta del fill de l'avi, Joan Gurgu¨ª, enviat amb 14 anys a l'Argentina, un dels 200.000 catalans que van marxar a Am¨¨rica en la primera d¨¨cada del segle XX a la recerca de fortuna. ?s el que, amb les seves ajudes, mant¨¦ la fam¨ªlia, sempre afectada de la ¡°malaltia de l'armilla¡±: hi ha algun Nadal, com el de 1915, en qu¨¨ "no hi ha ni una pesseta¡±. Unes amigues de l'avi, les misterioses i enjoiades germanes P (en veritat, riques gr¨¤cies a la seva posici¨® d'amants de potentats, retratades sense gaireb¨¦ cap retoc a?El carrer dels Cam¨¨lies), donaran m¨¦s d'un cop de m¨¤ econ¨°mic a la fam¨ªlia. Per aix¨° fins i tot la nena, quan comen?a a poder afegir algunes paraules i, despr¨¦s, a escriure les seves pr¨°pies missives a l'¡°oncle americ¨¤¡± (no arriben a la trentena) ¨¦s utilitzada com a xantatge moral (a consci¨¨ncia o no) per pressionar l'indiano. ¡°L¡¯avi ja fa el que pot per donar-ne a la mare quan li¡¯n mancada, per¨° hi ha dies que no pot comprar-me el Patufet; per aix¨° tots t¡¯abracem, i saps quant t¡¯estima¡­ Merc¨¨¡±, escriu.

Redactades principalment en castell¨¤ perqu¨¨ a l'escola (on no hi ha deixat d'anar encara que digu¨¦s de gran que nom¨¦s havia assistit tres anys i que no sabia dividir) no li ensenyaven el catal¨¤, Rodoreda ja mostra cert gust novel¡¤lesc per narrar: ¨¦s clara, detallista, ofereix bones descripcions i di¨¤legs¡­ Veu en el seu aquest oncle l'esperan?a que sigui el nou ¨¤ngel vigilador que l'avi, ja molt malalt, no pot exercir. Quan el ¡°oncle Joan¡± torni a la casa, la decepci¨® ser¨¤ maj¨²scula. Amb nom¨¦s sis fulls de diari, aquests ja en catal¨¤, la Rodoreda de 16 anys es confessa: l'indiano ¨¦s ¡°rude i poc gener¨®s¡±, ¡°un egoista sense cor que vol anar-se'n de casa i deixar-nos¡±. Li ha destrossat la buc¨°lica inf¨¤ncia. La bombolla es desinfla ja del tot i la fugida cap a endavant ¨¦s pitjor: concertat en secret i despr¨¦s d'obtenir un rebost papal, a l'octubre de 1928, just quan Rodoreda fa 20 anys, ¨¦s casada amb l'oncle americ¨¤. El resultat ser¨¤ un fill nascut a l'any del matrimoni, Jordi Gurgu¨ª, i la separaci¨® en plena Guerra Civil. La sensaci¨® d'incest, l'ombra del su?cidi i la p¨¨rdua/destrucci¨® de l'antic parad¨ªs infantil (¡°Nom¨¨s es viu fins els 12 anys¡±, es pot llegir en Jard¨ª vora el?mar ) es perceben clarament a?Aloma?i?Mirall trencat.

Arnau treballa ara en la tamb¨¦ poc explotada correspond¨¨ncia de Rodoreda a l'exili. Li crida l'atenci¨®, diu, el l¨¨xic (¡°molt dom¨¨stic, amb expressions com ¡®espaterrant¡¯, t¨ªpica del seu avi; tenien un argot familiar¡±) i la situaci¨® de ¡°mis¨¨ria negra que va viure en aquell exili: aqu¨ª t'adones que l'¨²nic m¨®n propi el va tenir en la seva inf¨¤ncia¡±. Segurament va ser molt fort: al pis que Rodoreda acabaria tenint a Barcelona, al carrer Balmes, davant per davant de la que va ser la casa de la seva inf¨¤ncia, Arnau ¨Cque recorda que havia utilitzat l'antic colomar del casal de l'avi per escriure-- va descobrir en una visita una curiosa decoraci¨®: figuretes de colomes a la tauleta de nit, en un tocador¡­ Potser Rodoreda sempre va saber que, despr¨¦s de la inf¨¤ncia, no passa res important a la vida.