Identificar l¡¯essencial
Per la CUP, Mas no permet augmentar la base social d'un independentisme que, diuen les enquestes, creix per l'esquerra
Les negociacions entre Junts pel S¨ª i la CUP per a la investidura del proper president de Catalunya progressen adequadament en qu¨¨, com i quan, per¨° necessiten millorar en qui. L'escull principal per a l'acord segueix sent Artur Mas i el que representa. La CUP es mant¨¦ ferma en el seu comprom¨ªs de no investir una persona que consideren que simbolitza el contrari a les seves demandes: rescat social, pol¨ªtiques econ¨°miques contra l'austeritat, eradicaci¨® de la corrupci¨® i dels seus encobridors i desobedi¨¨ncia per a la ruptura democr¨¤tica. Junts pel S¨ª, per la seva banda, considera innegociable el candidat que van presentar a les eleccions del 27-S. I tot aix¨° amb un escenari negociador complex i amb raonaments contradictoris que compliquen la reelecci¨® de Mas.
1. El context de la negociaci¨® dificulta els acords. Hi ha una gran dist¨¤ncia ideol¨°gica entre els interlocutors (sobretot, entre la CUP i CDC). La CUP ¨¦s ideol¨°gicament i estrat¨¨gicament m¨¦s homog¨¨nia, encara que amb diferents intensitats, mentre que la transversalitat pol¨ªtica de Junts pel S¨ª pot dificultar el consens sobre les seves prioritats internes. La radicalitat i l'assembleisme de la CUP limiten la transig¨¨ncia i descarten els tripijocs. La CUP no ¨¦s un negociador que s'estovi amb l'oferta de c¨¤rrecs, ni s'arruga davant de xantatges o pressions medi¨¤tiques i tertulianes. Tampoc hi ajuda la cantarella desdenyosa i burleta de cert entorn convergent sobre l'exc¨¦s de gestualitat i de teatralitat de la CUP, o la sobtada aparen?a d'esquerres de CDC per intentar enlluernar els anticapitalistes. L'historial negociador de CDC tamb¨¦ genera suspic¨¤cies i no facilita un clima m¨ªnim de confian?a. El temps de negociaci¨® ¨¦s limitat i la coneguda t¨¤ctica convergent de for?ar els pactes in extremis dif¨ªcilment aplacar¨¤ les reivindicacions de la CUP.
2. En els sistemes parlamentaris, qui tria al president del Govern no ¨¦s la majoria electoral, sin¨® la parlament¨¤ria. Per aconseguir-la, Junts pel S¨ª a priori t¨¦ com a ¨²nic possible negociador la CUP i aix¨° enforteix aquesta formaci¨® i afebleix l'argument de la mida que, com sap CDC per la seva experi¨¨ncia negociadora per garantir la governabilitat a Espanya, no ¨¦s un bon indicador per mesurar la for?a dels negociadors. La CUP, conscient de la seva situaci¨® minorit¨¤ria, ja ha rebaixat els seus plantejaments inicials, per¨° no est¨¤ disposada a renunciar a l'ess¨¨ncia del seu ideari.
3. El partit pol¨ªtic que segons la teoria de jocs podria exercir el rol de jugador central i actuar de frontissa, ERC, est¨¤ vinculat a un dels dos b¨¤ndols, per¨° si persisteix el bloqueig haur¨¤ de ser m¨¦s proactiu per facilitar l'acord. L'arbitratge d'ERC hauria d'incloure noves propostes v¨¤lides per la CUP i que convencessin a CDC, ja que el di¨¤leg sembla m¨¦s f¨¤cil entre la CUP i ERC o, fins i tot, entre la CUP i els independents de Junts pel S¨ª.
4. Per CDC, Mas ha estat el gran l¨ªder pol¨ªtic del sobiranisme, ¨¦s imprescindible per seguir abanderant el proc¨¦s i no t¨¦ alternativa. Per la CUP, en canvi, Mas no permet augmentar la base social d'un independentisme que, com mostren les enquestes i els resultats electorals, est¨¤ creixent i pot seguir fent-ho per l'esquerra. La CUP insisteix a assenyalar que l'assolit fins ara i la nova etapa de govern de transici¨® republicana estan per sobre de sigles i de persones, i que un proc¨¦s que ha estat col¡¤lectiu no pot estar condicionat per la imposici¨® de noms. El nou lideratge, segons la CUP, ha de ser plural, Mas ha de seguir sent copart¨ªcip i el nou president, m¨¦s ecl¨¨ctic.
5. La CUP no anhela parcel¡¤les de poder, sin¨® formar un govern que inici?, sense retorn, la ruptura amb Espanya i un proc¨¦s constituent per a una rep¨²blica catalana, i que asseguri una bateria de mesures urgents per acabar amb l'exclusi¨® social. Per la CUP, el prop¨°sit de les eleccions plebiscit¨¤ries era col¡¤lectiu i no personal, era la independ¨¨ncia de Catalunya i no la ratificaci¨® d'un president. Una cosa molt semblant al que fa un any va afirmar solemnement el mateix president Mas a la confer¨¨ncia del F¨°rum, en la qual va exhortar a ser generosos i a saber identificar el que ¨¦s essencial: ¡°Puc ser el primer o ser l'¨²ltim¡±, ¡°no hi ha condicions personals en el meu plantejament, sin¨® de projecte per garantir que Catalunya tiri endavant¡±, ¡°s¨®n temps de suma i no de condicions personals¡±.
Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.