Od¨®n Elorza al Bes¨°s

La perruqueria de la cantonada mostra dues dotzenes de fotos amb diferents combinacions de cranis rapats i crestes. Una ¨¦s la de Beckham. Marca la pauta d'una est¨¨tica de barri, una est¨¨tica d'afirmaci¨® a la contra, de xandall i sabatilles, de rap i de flamenc. Per¨° no hi ha res m¨¦s tranquil que aquesta pla?a deserta entre blocs. M'assec en un banc a mirar. El paisatge no ¨¦s harm¨°nic perqu¨¨ un punt de desordre marca l'estructura: ¨¦s una pla?a irregular, els blocs s¨®n grisos, els baixos alternen parets cegues, persianes baixes i algun establiment, no comercial sin¨® d'expenedoria, o bar o celler. En una balconada una senyora neteja les persianes amb la bata prescriptiva, una bata de fer feines que no es veu en altres latituds urbanes. Als balcons, de tot: bombones, bicicletes, taules plegades, roba de tots colors. La zona de jocs infantils est¨¤ buida, perqu¨¨ ¨¦s horari escolar, per¨° tot est¨¤ cuidat i l'ombra mostra densitat de branques sense tardor. Hi passa gent, poca, pac¨ªfica, abstreta. La pla?a es diu 25 d'Octubre. Som a Sant Adri¨¤ i aqu¨ª hi va haver la intifada del barri Bes¨°s.

Comento aquests fets amb dos veterans de l'Associaci¨® de Ve?ns, l'Eduardo i el Joaqu¨ªn. El local ¨¦s petit per¨° suficient i mentre parlem van entrant i sortint ve?ns amb els seus enc¨¤rrecs, la qual cosa connota una integraci¨® magn¨ªfica amb el barri, com si fossin part d'un sistema d'irrigaci¨® perfectament emulsionat. Aquesta tarda ¡ª¨¦s dilluns¡ª han convocat una ¡°quedada¡± de ve?ns, que pensen repetir cada setmana. Hi ha problemes, una altra vegada. Repassem la hist¨°ria. El barri Bes¨°s, barri de pol¨ªgons, barri de places interiors dures en tots els aspectes, ¨¦s ve¨ª de la Mina. Fa 25 anys els separaven uns descampats a l'espera de destinaci¨®, que els ve?ns volien per a equipaments. Per¨° la planificaci¨® ¡ªajuntaments llunyans¡ª pretenia posar pisos. Aquest va ser el conflicte. Ells diuen que necessitaven el seu centre c¨ªvic, les seves coses, per¨° tamb¨¦ hi havia un rerefons de contestaci¨® radical a tenir allotjades aqu¨ª persones que haguessin vingut de la Mina. Hi ha solidaritats que no existeixen. No hi va haver pisos.

I resulta que ara gent marginal de la Mina ha entrat de sobte en pisos buits del barri, rebentant les portes, i han establert un doble tr¨¤fic: tripijoc de drogues ¡ªla Mina ¨¦s avui l'epicentre del consum, i no tot el consum ¨¦s local¡ª i comer? amb els pisos. La just¨ªcia triga tres anys a treure'n l'ocupant i mentrestant es canvia el pany i es lloga a qui ho necessiti, que sempre hi ha alg¨².

Vaig a veure la zona on tot aix¨° est¨¤ passant i la trobo en perfecta calma. Baixo caminant cap a la Mina, a buscar el tramvia. El Parc del Bes¨°s continua tan buit com sempre, excepte un petit rac¨® amb elements de gimn¨¤stica, que aplega alguns jubilats. Tots els espais de planta baixa tenen reixes. S¨®n pisos fets per la Generalitat, igual que el fam¨®s centre c¨ªvic, cosa que ens d¨®na un calendari de temps democr¨¤tics. Tamb¨¦ recordo que tota aquesta zona va ser objecte de c¨¤lculs especulatius m¨¦s o menys municipals.

La realitat sempre supera les paraules, s'escapa. Fa deu dies, Od¨®n Elorza, antic alcalde de Sant Sebasti¨¤, va venir a fer una confer¨¨ncia a la generosa seu d'RBA, com a part del llegat de Pasqual Maragall, que gestiona la fundaci¨® que porta el seu nom, amb el nostre alcalde assegut a la?primera fila. Elorza va ser un alcalde intel¡¤ligent, lligat precisament a Maragall i a l'esperit de renovaci¨® que Barcelona va liderar: ho va recon¨¨ixer tot just comen?ar. Elorza va fer una confer¨¨ncia interessant que recordava altres temps, cosa sabuda: participaci¨®, igualtat, cohesi¨®, sostenibilitat, fa temps que aqu¨ª es parla en aquests termes.Dir que no es pot dissenyar una pla?a sense consultar-ho als ve?ns a dos passos de Gl¨°ries ¨¦s una redund¨¤ncia. I tinc la sensaci¨® que el barri Bes¨°s de Sant Adri¨¤ no hi cap en aquest esquema, que aquesta formulaci¨® li passa pel costat sense ni tan sols fregar-lo.

Ada Colau va tancar l'acte, brillant: ten¨ªem poder municipal i ciutadania, per¨° ara tenim, va dir, un tercer factor, el mercat especulatiu. Estem colonitzats per aquests interessos, i nom¨¦s donant for?a a la ciutadania podem refer la democr¨¤cia. Que li diguin al gran Varufakis, que ens va visitar fa una setmana, entre pessimista i voluntari¨®s. La Mina crema i el barri Bes¨°s vol solucions, respostes i recuperar la calma perduda.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora