Cinc pistes sobre Pasolini

Personatge.?La matinada del 2 de novembre del 1975, Pier Paolo Pasolini va ser assassinat a la platja d'Ostia, no gaire lluny de Roma. Tenia 53 anys. Si aquella mort ¨¦s el detonant de la novel¡¤la de Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa L¨®pez Pasolini o la noche de las luci¨¦rnagas?(Nocturna), les ¨²ltimes hores del cineasta i escriptor omplen?la recent pel¡¤l¨ªcula d'Abel Ferrara, en la qual Willem Dafoe encarna l'autor de Porcile (i parla, ai, en angl¨¨s amb la seva mare). Al film de Ferrara assistim, per cert, a l'¨²ltima entrevista concedida per Pasolini. Es va publicar p¨°stuma. En castell¨¤, es pot llegir en el volum Demasiada libertad sexual os convertir¨¢ en terroristas?(Errata Naturae). ¡°Mentre nosaltres estem aqu¨ª parlant pot ser que hi hagi alg¨² al bar que planegi liquidar-nos¡±, diu en aquella xerrada. Va deixar inconclusa la novel¡¤la Petr¨®leo (Seix Barral). "Cont¨¦ tot el que s¨¦. Ser¨¤ la meva ¨²ltima obra", havia dit sobre aquest treball.

Desagradable. En una altra entrevista, aquesta del 1969, Pasolini explica que est¨¤ escrivint poesia ¡°desagradable, repulsiva¡±. Aquest any el poeta Mart¨ªn L¨®pez-Vega ha publicat una magn¨ªfica antologia dels poemes de l'autor bolony¨¨s: La religi¨®n de mi tiempo?(N¨®rdica). Un altre poeta, Juan Carlos Abril, en col¡¤laboraci¨® amb St¨¦phanie Amerie, ¨¦s l'autor de la traducci¨® del seu poemari m¨¦s fam¨®s: Las cenizas de Gramsci (Visor).

Impossible. Quan Pasolini diu poesia diu tamb¨¦ pel¡¤l¨ªcules: ¡°Far¨¦ cinema cada vegada m¨¦s dif¨ªcil, m¨¦s ¨¤rid, m¨¦s complicat, i potser fins i tot m¨¦s provocador, perqu¨¨ sigui el menys consumible possible¡±. El consumisme va ser una de les seves obsessions. Ha aconseguit, deia, el que no va arribar a aconseguir el feixisme: afavorir l'individualisme, generar conformisme i despolititzar els ciutadans. Ho explica perfectament en els articles?reunits a?Escritos corsarios?(Ediciones del Oriente y del Mediterr¨¢neo). No cal dir que no han perdut gens la seva vig¨¨ncia.

Div¨ª. Pasolini deia que la seva era una obra religiosa. En cert sentit, ¨¦s plena d'¨¤ngels i dimonis (Teorema), ocellets i ocellots, murris i innocents. Comen?ant per la primera,?Accattone. Com va recon¨¨ixer sempre, la va rodar sense saber ni un borrall de t¨¨cnica cinematogr¨¤fica. Va ser el 1961. Tres anys m¨¦s tard va estrenar L'evangeli segons sant Mateu, que seria una cosa aix¨ª com la pel¡¤l¨ªcula que hauria fet Caravaggio si hagu¨¦s viscut al segle XX. En aquesta pel¡¤l¨ªcula, per cert, l'espanyol Enrique Irazoqui fa de Jesucrist i la mare del director, de mare del messies. Per la seva banda, el llavors jove fil¨°sof Giorgio Agamben, que tant ha escrit sobre la relaci¨® entre economia i religi¨®, fa el paper d'ap¨°stol Felip.

Futboler. Doncs s¨ª, al poeta li agradava el futbol. El 16 de mar? del 1975, any de la seva mort, va tenir lloc a Parma un partit entre l'equip que rodava amb Pasolini Sal¨® o los 120 d¨ªas de Sodoma, la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, i el que treballava amb Bernardo Bertolucci a?Novecento. ¡°El futbol ¨¦s l'¨²nic gran ritu que queda en la nostra ¨¨poca¡±, solia dir el primer, que reconeixia el car¨¤cter d'opi i evasi¨® de l'espectacle de masses que havia substitu?t el teatre ¨Ci gaireb¨¦ a la missa¨C com a representaci¨® sagrada, una cosa que, sostenia, no havia aconseguit fer el cinema. L'editorial Contra ha recollit aquest any a Sobre el deporte?alguns dels articles que l'inc¨°mode intel¡¤lectual itali¨¤ va dedicar al ciclisme, la boxa i, per descomptat, el futbol.