El Nacional de les Lletres reconeix la naturalitat biling¨¹e de Carme Riera

¡°?s que els morts s¨®n silenciosos... B¨¦, alguns, no¡±, diu amb la fina ironia mallorquina que la caracteritza l'escriptora i membre de la Reial Acad¨¨mia Espanyola (RAE) Carme Riera davant del silenci que regna a la terrassa de la seva casa de Barcelona, que d¨®na a la part posterior del vell cementiri de Sarri¨¤. Una quietud que nom¨¦s trenca la vibraci¨® del m¨°bil. S¨®n 89 trucades perdudes amb prou feines una hora, el lapse que fa que se sap que ¨¦s la flamant premi Nacional de les Lletres Espanyoles que el Ministeri d'Educaci¨®, Cultura i esports li ha atorgat aquest dimarts, amb 40.000 euros, per ¡°l'alt¨ªssima qualitat de la seva obra en catal¨¤ i castell¨¤, en la qual es combina la creaci¨® liter¨¤ria amb la investigaci¨® i la divulgaci¨®¡±. ¡°Han exagerat la nota amb aix¨° d'alt¨ªssima; per¨° estic contenta i ho accepto com a reconeixement a una traject¨°ria perqu¨¨ el que s¨ª que he estat ¨¦s una enorme treballadora; b¨¤sicament per no tenir temps per mirar-me al mirall...¡±.

Carme Riera (Palma, 1948) sap que el guard¨® arriba en un moment tibant de les relacions entre Espanya i Catalunya, cosa que fa que en la seva elecci¨® es pugui sospitar un transsumpte?pol¨ªtic: la seva obra de creaci¨® (22 t¨ªtols entre relats, novel¡¤les i literatura infantil i juvenil) ¨¦s tota originalment en catal¨¤, i l'assag¨ªstica (una dotzena, amb especial ¨¨mfasi en Cervantes i l'Escola de Barcelona: Barral, Gil de Biedma, els Goytisolo...) ¨¦s en castell¨¤. ¡°Per mi aix¨° ¨¦s un fet natural: creo en catal¨¤, que ¨¦s la meva llengua materna i despr¨¦s ho tradueixo, i faig no-ficci¨® en castell¨¤, i aix¨° t¨¦ a veure amb la meravellosa possibilitat de tenir dues lleng¨¹es; s¨®c, a m¨¦s, de les que m'agrada bastir ponts, mai destruir-los¡±, afirma conscient d'una funci¨® que pot recaure avui en pocs intel¡¤lectuals a Catalunya, com va passar amb l'editor Josep Maria Castellet, que va guanyar fa cinc anys aquest mateix guard¨®.

¡°S¨®c el vuit¨¨ catal¨¤ que rep el premi en 31 anys, no em sembla una mala proporci¨®; crida m¨¦s tristament l'atenci¨® que sigui nom¨¦s la quarta dona... Per¨° qui vulgui fer lectures pol¨ªtiques, que les faci, en qualsevol cas ¨¦s una demostraci¨® que ¨¦s exagerat aix¨° que als catalans no ens estimen a la resta de l'Estat i que sempre ens posen el dit a l'ull des de Madrid¡±. Directa com ¨¦s, va m¨¦s enll¨¤: ¡°El que s¨ª que hi ha, i molt, ¨¦s desconeixement de la literatura en catal¨¤ a la resta de l'Estat, per¨° tamb¨¦ de la gallega o de la basca: som el 45% del territori amb una aportaci¨® i una riquesa cultural notable, i la gent prefereix abans, segurament per desconeixement, una novel¡¤la de Paul Auster que una de Jaume Cabr¨¦, per¨° no crec que per escriure en catal¨¤ siguem rebutjats¡±. I aprofundeix: ¡°S¨®c membre de la RAE i, en canvi, no ho s¨®c de l'Institut d¡¯Estudis Catalans, on hi ha pocs escriptors i menys dones; si escrivint en catal¨¤ s¨®n a l'acad¨¨mia castellana ¨¦s que em deuen estimar m¨¦s all¨ª, no?... No, no tot el que ¨¦s dolent ve de fora¡±, sentencia.

¡°Ho dic clar i catal¨¤: no s¨®c independentista i, tot i que s¨®c mallorquina, l'actual situaci¨® pol¨ªtica catalana em sembla rid¨ªcula: Artur Mas anava quart a la llista, amb tres davant seu per fer saltar les mines, per¨° ara vol ser l'escollit i la seva CDC va treure 29 diputats per¨° no se'n va... No ho veig clar¡±, afirma qui des del 2015 ¨¦s presidenta de CEDRO (¡°Gaireb¨¦ em costa diners per¨° ¨¦s important reivindicar els drets dels escriptors en un pa¨ªs que no cuida la cultura¡±) i la preocupa, com a catedr¨¤tica de Literatura de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, la incultura dels estudiants: ¡°Fa 10 anys que no puc explicar res perqu¨¨ no tenen referents: no han llegit Cervantes ni saben qui ¨¦s Rodoreda: l'altre dia vaig dir que Blas de Otero va entrar al PC i es van pensar que literalment s'havia introdu?t en un ordinador¡±.

Riera t¨¦ una sensaci¨® "agredol?a". Ho explica el mirall: l'avui premi Nacional de les Lletres tenia, amb set anys, seriosos problemes de lectura per a pa¨¹ra del seu pare, fil¨°sof d'institut i deixeble de Zubiri, que ho va arreglar recitant-li Rub¨¦n Dar¨ªo: ¡°No hi havia manera que aprengu¨¦s perqu¨¨ no m'interessava el que llegia; quan interessa, ¨¦s un cam¨ª fascinant; despr¨¦s van haver de tancar la biblioteca familiar amb clau i prohibir-m'ho¡±. Tamb¨¦ aquest any se'n compleixen 40 des del seu debut amb Te deix, amor, la mar com a penyora, que van ser relats del cadenci¨®s lirisme que tant la caracteritza perqu¨¨ li semblava que era el que s'assemblava m¨¦s a la poesia que feia fins al 1971: ¡°No la publicar¨¦ mai per dolenta¡±. Tamb¨¦ el mirall ha devorat moltes de les seves millors amigues: Montserrat Roig i, m¨¦s recentment, Ana Mar¨ªa Matute i la seva agent Carmen Balcells. (¡°Em va dir que no em preocup¨¦s quan es mor¨ªs perqu¨¨ faria miracles des del cel, i ¨¦s el que ha fet ara, subornant el jurat, esclar.¡±) Per aix¨° tamb¨¦ el tema del refugi en la feina: ultima una novel¡¤la ambientada en part al XIX i, quan acabi, abordar¨¤ els seus records de la gent de l'Escola de Barcelona, a l'estil d'Els escenaris de la mem¨°ria?de Castellet. Aquests morts no tan silenciosos.