El no-res d¡¯Artur Mas

Artur Mas ¨¦s el president d'una Generalitat desactivada. Desactivada per ell mateix. Si el president del Govern espanyol opt¨¦s per l'article 155 de la Constituci¨®, es trobaria amb la feina pr¨¤cticament feta. No hi ha cap indici que la m¨¤xima instituci¨® catalana (s¨ª, la m¨¤xima instituci¨®, malgrat que al seu partit i companys de mudan?a a la muntanya han preferit ignorar-ho com a principi d'irrealitat) serveixi per alguna cosa que no sigui crear una immensa i greu incertesa entre la poblaci¨® (a la qual es deu, per imperatiu moral i perqu¨¨ els seus membres de tots els nivells administratius perceben un salari per fer aquesta feina de servei i no per generar ideologia, per m¨¦s respectable que sigui).

?s veritat que no est¨¤ sol en la seva obstinaci¨® contra el Govern central. Li donen suport els diputats del seu partit (suposant que el seu partit ho continu? sent), Esquerra Republicana i els 10 vitals de la CUP, sense els quals Artur Mas no podr¨¤ ser investit president. Per¨° la instituci¨® com a tal est¨¤ aturada, la m¨¤quina de posar en funcionament el que s'aprova ¨Csuposant que s'aprov¨¦s alguna cosa que benefici¨¦s directament els ciutadans, siguin del color que siguin pol¨ªticament¨C est¨¤ neutralitzada per una majoria d'escons que no suposen la majoria de la poblaci¨® catalana.

I aquesta incre?ble aturada d'activitats es deu substancialment al fet que no hi ha Govern (i no ¨¦s pas perqu¨¨ no s'hagin invertit diners p¨²blics i temps a muntar unes eleccions perqu¨¨ n'hi hagi, a m¨¦s de donar xifres irrebatibles sobre quin percentatge de ciutadans de Catalunya volen la independ¨¨ncia). Per no haver-hi, tampoc hi ha Parlament, que ja ¨¦s a dir. No hi ha res semblant a un lloc on es proposin i s'aprovin lleis que facin la vida dels ciutadans m¨¦s d'acord amb les seves expectatives de confort (i felicitat, esclar, nom¨¦s faltaria), a m¨¦s de fer el possible i l'impossible perqu¨¨ aquelles fam¨ªlies que no poden arribar a final de mes ho puguin fer.

Mas va preferir desactivar-se ell solet, a m¨¦s del seu partit i gaireb¨¦ tot Catalunya, en lloc d¡¯insistir amb la perseveran?a dels veritables estadistes

Fa tot just dos anys, Artur Mas va estar molt a prop de ser un home d'Estat. Que no arrib¨¦s a ser-ho ¨¦s atribu?ble tamb¨¦ a Mariano Rajoy, que tamb¨¦ ho va poder ser i no en va saber. Per¨° avui ja no podem continuar culpant el president de Govern espanyol d'aquesta irresponsabilitat d'Artur Mas.

Des del seu immobilisme proverbial, Rajoy va engreixar les bases de l'independentisme. Per¨° aquest mateix immobilisme no t¨¦ res a veure ara amb la fugida cap endavant del president en funcions. Hauria estat un home d'Estat realment si hagu¨¦s canalitzat la frustraci¨® d'una part important de la ciutadania (tot i que mai la majoria de la poblaci¨®), comptant els que tamb¨¦ se senten frustrats sense ser independentistes, a buscar suport en els sectors que van declarar que eren afins a una recerca responsable de l'encaix de Catalunya a Espanya. No li haurien faltat amics en aquesta ruta. Fins i tot fora de Catalunya, comen?ant per juristes acreditats que veien realitzable una reforma de la Constituci¨® que redefin¨ªs un estatus diferent de Catalunya sobre la base de la seva personalitat cultural i ling¨¹¨ªstica. Fins i tot ara ja comen?a a demanar-se un refer¨¨ndum vinculant acordat amb el Govern central des de posicions d'esquerra. Un refer¨¨ndum que el PSOE no sap i no vol defensar, fent que aquesta falta de valentia pol¨ªtica l'aline? al costat del PP i Ciutadans en la defensa a ultran?a de la unitat d'Espanya.

Per¨° Artur Mas va preferir desactivar-se ell solet, a m¨¦s del seu partit i gaireb¨¦ tot Catalunya (independentistes i no independentistes del carrer), en lloc d'insistir amb la perseveran?a dels veritables estadistes. I fer-ho amb les forces m¨¦s progressistes d'Espanya perqu¨¨ fos una naci¨® de nacions aut¨¨nticament federal. 70 anys van esperar els escocesos per poder convocar un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia. Ho va recon¨¨ixer el mateix ex-primer ministre escoc¨¨s, Alex Salmond, a la televisi¨® p¨²blica catalana. I ho va expressar com si res¨¦s: ¡°70 anys no s¨®n res¡±. A Artur Mas el van enganyar les dates fetitxe. Alg¨² li va murmurar a cau d'orella: 1714. I ell se la va creure. Aqu¨ª va comen?ar el no-res jur¨ªdic i de governan?a que comencem a patir.

D'aquests dos homes d'Estat que van poder ser, nom¨¦s queda Rajoy per simular pat¨¨ticament que ja ho ¨¦s. Artur Mas simula que ho ser¨¤ en una altra dimensi¨®, sacrificant per aquesta la m¨¦s propera i realitzable, que ¨¦s per la qual molts ens haur¨ªem jugat seguir-hi insistint. Ara un servidor nom¨¦s vol que els estadistes que no van saber ser siguin a temps de retirar-se o ser retirats de la seva caserna de pir¨°mans.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.