Als convergents

Molts militants i votants de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC) van votar les seves sigles el 27-S m¨¦s per tradici¨® que per entusiasme. Amb ra¨®: havien hagut de digerir en l'esc¨¤s espai d'un any tres desagradables novetats d'import¨¤ncia.

La primera va ser l'ensulsiada moral provocada per l'engany contra ells (i la resta dels catalans) del seu fundador, Jordi Pujol, que va confessar el frau fiscal perpetrat durant d¨¨cades en comandita per ell mateix, la seva dona i els seus fills, a l'estil d'una trama criminal.

Despr¨¦s va venir la ru?na de la federaci¨® CiU, amb la democristiana Uni¨®, que li va aportar arrels hist¨°riques, connexi¨® europea i moderaci¨®, centrifugada en va.

La tercera va ser la seq¨¹¨¨ncia d'indicis que la presumpta corrupci¨® sist¨¨mica que corro?a el nacionalisme sota Pujol es repetia en altres saquejos de les arques p¨²bliques sota el seu apadrinat Artur Mas: ja sigui el del Palau de la M¨²sica o el de les obres p¨²bliques: una nova i millorada (presumpta) extorsi¨® del 3% en els contractes nepotistes.

Per salvar el cap del fracassat Mas ¨Cque no va obtenir la majoria necess¨¤ria per ser investit¨C, els votants convergents assisteixen ara, at¨°nits, a la pol¨¨mica substituci¨® del seu programa pel de la formaci¨® antisistema CUP, la primera pedra de la qual ¨¦s l'anunci d'abrupte i il¡¤legal desacatament general cap al mateix Estat que CiU tant va contribuir a crear, com a ponent de la Constituci¨® (a trav¨¦s de la persona de Miquel Roca) i com a partit votant de m¨¦s d'un 80% de la legislaci¨® b¨¤sica (molt m¨¦s que el PP i el PSOE).

Conv¨¦ recordar, contra el que propala la propaganda oficial, que aix¨° no es donava per fet. Al contrari; ¨¦s sorprenent perqu¨¨ ni tan sols figurava al programa de Junts pel S¨ª: aquest no diu res sobre desacatar les lleis espanyoles, desobeir el Tribunal Constitucional i disbarats connexos. I el seu cap¨ªtol estrat¨¨gic b¨¤sic, l'anomenat Bloc I (Full de ruta cap a la independ¨¨ncia) ni tan sols fa refer¨¨ncia a una rep¨²blica catalana, contra el que impetra la resoluci¨® parlament¨¤ria formatada per la CUP.

De manera que al confiat votant convergent els seus propis l¨ªders li han segrestat el programa que el va induir a votar, i l'han reempla?at pels dictats d'un partit antisistema, antieuropeu, anti-OTAN, i antioccidental. Pitjor encara: aquest ni tan sols garanteix p¨²blicament la investidura de Mas a canvi. Encara m¨¦s, se sent autoritzat per eliminar com a candidats a repetir diferents consellers sortints.

Aquest segrest ¨¦s m¨¦s greu encara perqu¨¨ CDC comparteix model de societat, visi¨® de la democr¨¤cia i regles de l'economia amb els grans partits PP i PSOE, mentre que l'Estat independent que propugna la CUP exhibeix continguts antit¨¨tics als del nacionalisme: no comparteixen res, discrepen en tot.

Totes aquestes sobtades precipitacions ¨Cperilloses perqu¨¨ posen en risc el desenvolupament normal de l'autonomia catalana¨C contrasten amb el secessionisme d'aparen?a pausada i seq¨¹encial de la mateixa CDC de l'¨²ltima fase. I sobretot, suposen una ins¨°lita fallida de 40 anys de constitucionalisme, gradualisme, moderaci¨®, transversalitat i europeisme que van fer d'aquestes sigles motiu de vot per als seus electors i de respecte ¨Cja cr¨ªtic ja admiratiu¨C per a la resta.?