Identitat cabaretera

Pot ser que el C¨ªrcol Mald¨¤, amb els seus quadres, el seu ambient rococ¨®, aquest terra de quadres blancs i negres¡­, sigui un dels indrets de Barcelona m¨¦s adequats per acollir un cabaret (de petit format, esclar). Almenys aix¨ª ho ha ent¨¨s Els Pirates Teatre, la companyia que gestiona aquesta sala des de fa gaireb¨¦ dos anys i que ara allibera els seus instints musicals, c¨°mics i malabars a Balneari Mald¨¤. Cada dilluns d'aquest primer trimestre de la temporada l'espectacle est¨¤ dedicat a la identitat. Seguiran tres mesos m¨¦s amb l'educaci¨® com a tel¨® de fons per centrar-se, a l'abril, el maig i el juny, en el poder.

El balneari obre les portes a la calma, la relaxaci¨® i el riure amb un espectacle cabareter sobre la identitat. Es tracta d'un seguit d'escenes aparentment inconnexes, molt ben embastades amb m¨²sica, ball, clown i fins i tot malabars. Hi ha moltes coses dels Monty Phyton; hi ha influ¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques i estil¨ªstiques de Calders (el mateix Calders irromp en escena: no es vol perdre un prometedor striptease!); de sobte ens trobem que a l'escenari hi ha el Tricicle (encara que siguin quatre¡­ o s¨®n La Cubana?) en forma de velletes barallant-se a la cua d'una carnisseria... Aquests pirates beuen de l'ampolla de rom dels millors del g¨¨nere, als quals, de passada, reten un divertit homenatge. No cal dir que Els Pirates mantenen la seva pr¨°pia identitat (si no fos aix¨ª, no hi hauria homenatge, hi hauria plagi).

Res en l'espectacle ¨¦s gratu?t. ¡°Nom¨¦s s¨®c una persona¡±, canten, al final, al so de poderosos ukeleles. Per demostrar aquesta tesi (que no ¨¦s de Perogrullo) fan desfilar per l'escenari un ciutadanus mundi, un explorador a la recerca de l'¨²ltima tribu verge del planeta (que coneix, aix¨° s¨ª, el Burger King) o les velles de la cansaladeria; canten el conte d'un aneguet lleig; treuen de polleguera el p¨²blic amb un home d'elegant i pur¨ªssim catal¨¤ que est¨¤ conven?ut (i orgull¨®s) que parla en castell¨¤; fan perdre els nervis amb la distinci¨® de g¨¨nere (no n'hi ha prou amb dir ¡°tots i totes¡±, no¡­); mantenen en suspens el p¨²blic amb un dign¨ªssim striptease que far¨¤ la pianista i ens il¡¤lumina, al final, amb un treballador de la companyia de la llum.

La troupe controla amb agilitat i professionalitat els estils que maneja. Van sobrats. Per aix¨° s'ho passen b¨¦. Juguen amb un llenguatge esmolad¨ªssim. Es diverteixen amb unes can?ons grolleres, insolents, divertid¨ªssimes; gaudeixen amb unes coreografies grotesques i s'atreveixen amb danses malabars (tamb¨¦ grotesques, per descomptat). Fan m¨²sica, a l'ordre de la pianista, amb els citats ukeleles, amb un acordi¨®, amb una guitarra, amb una harm¨°nica o, si s'escau, fent g¨¤rgares. I, el m¨¦s important, fan que els espectadors riguin i no dubtin en cap moment que el desori cabareter al qual han assistit t¨¦ un missatge¡­ identitari.