El S¨ªndic descarta dues morts per les retallades a Vall d¡¯Hebron

L'excap del servei de cirurgia card¨ªaca de l'Hospital Vall d'Hebron, Manuel Gali?anes, que va denunciar la setmana passada la mort de dos pacients per les retallades ha viscut aquest dijous un nou rev¨¦s amb la resoluci¨® del S¨ªndic de Greuges, Rafael Rib¨®, despr¨¦s d'estudiar el cas. La investigaci¨® de l'organisme, iniciada a petici¨® del mateix facultatiu, ha concl¨°s que "no hi ha indicis concloents" per atribuir la defunci¨® dels dos pacients a les reduccions pressupost¨¤ries en sanitat.

El cap m¨¨dic va denunciar la setmana passada que dos dels seus pacients havien mort aquest estiu per la falta de quir¨°fans per operar-los. L'hospital va sortir r¨¤pidament al pas d'aquestes declaracions negant-ho rotundament?i va justificar que, en un dels casos, el pacient va entrar per urg¨¨ncies amb febre i mai es va sospesar intervenir-lo. Segons la direcci¨® del centre, va morir per complicacions derivades del c¨¤ncer terminal que patia. En l'altre cas, el malalt va morir a casa seva despr¨¦s que s'anul¡¤l¨¦s la seva intervenci¨® dues vegades "per criteris cl¨ªnics". El gerent de Vall d'Hebron, Vicen? Mart¨ªnez Ib¨¢?ez, va assegurar que no hi havia llista d'espera en cirurgia card¨ªaca i que a l'estiu els quir¨°fans van estar oberts "a demanda".

L'¨²ltim cap¨ªtol de la disputa es va viure dilluns quan l'Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS), al qual pertany Vall d'Hebron, va destituir del seu c¨¤rrec Gali?anes al¡¤legant que el metge havia renunciat al proc¨¦s d'avaluaci¨® obligatori al qual s'han de sotmetre els caps de servei i de secci¨® dels hospitals de l'ICS. El facultatiu ha deixat de ser el responsable de la unitat i exerceix actualment com un metge adjunt m¨¦s del servei.

La decisi¨® del S¨ªndic ara ha suposat una nova garrotada per a la versi¨® que ha mantingut des del primer moment el facultatiu. "No s'ha pogut constatar que els canvis en els recursos materials del servei de cirurgia card¨ªaca hagin impedit fer la feina amb normalitat i plenes garanties per als pacients", ha indicat Rib¨®.

El S¨ªndic de Greuges ha explicat que, en el primer cas denunciat, el pacient patia "una insufici¨¨ncia renal" a causa d'un tumor avan?at i ja "un altre hospital havia rebutjat intervenir-lo" per la situaci¨® en qu¨¨ es trobava. A Vall d'Hebron va entrar per urg¨¨ncies, amb febre, per la qual cosa es va descartar operar-lo. L'equip m¨¨dic va valorar el seu grau de febre i "quan Vall d'Hebron va decidir finalment operar-lo" el pacient va morir.

En el segon cas, Rib¨® ha revelat que "el pacient estava en llista d'espera sense car¨¤cter d'urg¨¨ncia i prenia anticoagulants" que en dificultaven la intervenci¨®. "Es va ajornar intervenir-lo en dues ocasions, una pels anticoagulants i una altra per una urg¨¨ncia que va arribar i era priorit¨¤ria", ha indicat. El S¨ªndic ha apuntat, a m¨¦s, que el facultatiu que va denunciar la situaci¨® "no va plantejar mai al comit¨¨ de mortalitat de l'hospital" la mort d'aquests dos pacients.?

"Les reduccions pressupost¨¤ries no han incidit en aquestes morts", ha resolt Rib¨®. La investigaci¨® ha concl¨°s que "el calendari d'intervencions ¨¦s el que fa el mateix servei de cirurgia card¨ªaca al qual pertany Gali?anes" i que en el moment de la defunci¨® dels dos pacients "hi havia disponibilitat de quir¨°fans" al servei. "Tant la direcci¨® de Vall d'Hebron com el mateix Gali?anes comparteixen l'opini¨® que tots els pacients que necessiten urgentment que els intervinguin, s¨®n operats. Aix¨ª que, si operen tots els pacients urgents, ¨¦s l¨°gic pensar que es van retardar algunes de les operacions programades no urgents", ha valorat el S¨ªndic.

Amb tot, l'organisme ha fet una advert¨¨ncia a l'Administraci¨® perqu¨¨ agiliti les llistes d'espera que, en contra del que va dir la direcci¨® de l'hospital, s¨ª que existeixen en aquest servei. La normativa catalana fixa en 90 dies el temps m¨¤xim d'espera garantida per a intervencions de cirurgia card¨ªaca (la legislaci¨® estatal eleva l'espera a 180 dies) i, segons ha pogut comprovar Rib¨®, a finals de setembre d'aquest any, 34 persones superaven aquest termini m¨¤xim de 90 dies d'espera que estableix la llei. Malgrat que els retards s'han redu?t substancialment, a principis de juliol, tres persones estaven per sobre dels 90 dies; a finals del mateix mes, ja n'eren sis; i a 31 d'agost, la xifra de pacients que superaven l'espera garantida era de 23 pacients.

Fins i tot amb aquestes xifres, el S¨ªndic ha deixat clar que "no s'ha pogut constatar el col¡¤lapse del servei que va denunciar en la seva queixa el doctor Gali?anes", per¨° ha demanat que "s'implementin mesures perqu¨¨ es compleixi el temps garantit independentment de les vacances del personal".