Tombs a cegues

Es necessitar¨¤ temps i perspectiva per fer una an¨¤lisi pausada, sistem¨¤tica i formal del tema. Per¨°, ara mateix, fa l'efecte que les reaccions de l'establishment espanyol davant del repte independentista catal¨¤ s'han anat movent en ziga-zaga, fent tombs, de manera ciclot¨ªmica, oscil¡¤lant entre el desdeny i el p¨¤nic. Segurament, tan impostats l'un com l'altre.

A veure. Sense cap mena de dubte ¨Cfacin un cop d'ull a Google¨C, el substantiu m¨¦s utilitzat durant els ¨²ltims mesos pels adversaris pol¨ªtics, intel¡¤lectuals o medi¨¤tics del secessionisme ha estat?bogeria. Amb tots els seus sin¨°nims i variants, esclar: disbarat, deliri, idea desgavellada, alienaci¨®... El concepte d'independentistes embogits ¨Co, en la versi¨® m¨¦s amable, abstrets i aliens a la realitat com el Quixot¨C s'ha convertit en trending topic d'articles, editorials i discursos; i persones aparentment assenyades han arribat a suggerir que, per resoldre el problema, haurien d'arribar a Catalunya trens plens de psiquiatres. Una variant d'aquesta lectura despectiva ha estat la clau delinq¨¹encial: els principals promotors del proc¨¦s s¨®n nom¨¦s uns g¨¤ngsters de coll blanc que volen amagar les seves trapelleries; i Artur Mas, en particular, ¨¦s un governant catastr¨°fic i un cad¨¤ver pol¨ªtic ambulant, un walking death.

El curi¨®s del cas ¨¦s que, simult¨¤niament a aquestes descripcions del ¡°manicomi catal¨¤¡± o de la ¡°mascarada independentista¡± liderada per un mort, les mateixes tribunes exposaven alarmad¨ªssimes comparacions entre el moviment sobiranista i l'orangisme nord-irland¨¨s (segons aix¨°, aqu¨ª els cat¨°lics oprimits serien els unionistes...), o tra?aven inquietants paral¡¤lelismes amb el feixisme itali¨¤, el nazisme alemany; amb els pitjors totalitarismes del segle XX, en fi. Segons ha sentenciat alg¨², el separatisme catal¨¤ ¨¦s ¡°el c¨¤ncer d'Europa¡±. Naturalment, la iniciativa parlament¨¤ria anunciada la setmana passada per Junts pel S¨ª i la CUP va aguditzar el registre melodram¨¤tic i alarmista: ¡°cop a la democr¨¤cia¡±, ¡°acte de provocaci¨®¡±, ¡°mot¨ª a sufocar¡±, ¡°irresponsabilitat¡±, ¡°pugna antidemocr¨¤tica¡±, ¡°cop d'Estat institucional¡±... Per¨° ni aix¨ª va esborrar el menyspreu: encara aquest dissabte, el ministre de l'Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, situava el proc¨¦s independentista ¡°entre el vodevil i el desprop¨°sit¡±. Doncs ¨¦s cridaner que, per fer front a una farsa o a un problema d'ins¨¤nia mental col¡¤lectiva, hagi calgut involucrar Barack Obama, Angela Merkel, Nicolas Sarkozy, Ban Ki-moon, el Partit Popular Europeu en ple, tota la c¨²pula de la UE i fins i tot el Consell de Seguretat de l'ONU.

Desgraciadament, Espanya no ¨¦s Alemanya, ni el Regne Unit, ni B¨¨lgica, ni tan sols Fran?a

El que els governs estrangers no verbalitzen, per¨° senten, ¨¦s estupor a la vista de la falta de resposta pol¨ªtica ¨Cles gesticulacions i les amenaces no ho s¨®n¨C del Govern de Rajoy davant del fet constatat que un 48% dels ciutadans catalans no volen continuar sent espanyols. Hi estic d'acord: el resultat del 27-S no legitima prou un proc¨¦s unilateral d'independ¨¨ncia. Per¨° suposem que unes eleccions regionals a Baviera o al Sarre haguessin donat el 48% dels vots i majoria absoluta d'escons a forces expl¨ªcitament i inequ¨ªvocament partid¨¤ries de separar l'un o l'altre d'aquell l?nder de la Rep¨²blica Federal i constituir-ho en Estat independent. S'imaginen vost¨¨s que la reacci¨® de la cancellera Merkel consistiria a atrinxerar-se darrere de la intangibilitat de la Llei Fonamental de Bonn del 1949, a refor?ar els poders del Tribunal Constitucional de Karlsruhe, a preparar la suspensi¨® de l'autogovern del land rebel? N'hi ha prou amb veure com est¨¤ negociant amb el Govern bavar¨¨s sobre l'espin¨®s tema dels refugiats per saber que no.

Desgraciadament, Espanya no ¨¦s Alemanya, ni el Regne Unit, ni B¨¨lgica, ni tan sols Fran?a, on una eventual majoria independentista a l'Assemblea de C¨°rsega (ara hi ha 3 diputats sobre 51) provocaria una allau d'iniciatives pol¨ªtiques i propostes de reforma. Espanya ¨¦s el pa¨ªs que, enfrontat fa 120 anys al seu anterior gran desafiament territorial, va resumir per boca del president del Govern, Antonio C¨¢novas del Castillo, la f¨®rmula idiosincr¨¤tica per respondre a aquests reptes: ¡°Defensarem la nostra sobirania a Cuba fins a l'¨²ltim home i l'¨²ltima pesseta¡±. No fa falta recordar que va caure l'¨²ltim home, es va gastar l'¨²ltima pesseta... i es va perdre Cuba.

Vaig llegir aqu¨ª mateix dilluns passat que l'exministre Josep Piqu¨¦ reclama al Govern central capacitat i voluntat per seduir els catalans. Molt em temo, estimat Josep, que les t¨¨cniques de seducci¨® de Rajoy davant l'independentisme s¨®n semblants a les de C¨¢novas: del general Weyler a la brigada Aranzadi.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.