¡°El Parlament est¨¤ legitimat per aprovar la declaraci¨® independentista¡±
El cap de llista diu que En Com¨² Podem ¨¦s una candidatura catalana i el seu programa i discurs es definiran des de Catalunya
Xavier Dom¨¨nech (Sabadell, 1974), catedr¨¤tic d'Hist¨°ria de la UAB i candidat d'En Com¨² Podem, la llista de conflu¨¨ncia de Barcelona en Com¨², Iniciativa per Catalunya, Podem i Esquerra Unida i Alternativa pel 20-D.
Pregunta. Per qu¨¨ fa el pas?
Resposta. Per reprendre la idea de les forces de canvi del 24-M. Tenim la il¡¤lusi¨® de treure'ns la llosa del PP. I, per primera vegada a les generals, es reivindica un refer¨¨ndum.
P. Per qu¨¨ BCom¨² va fer un par¨¨ntesi el 27-S? A Ada Colau li van retreure que no an¨¦s ni a un m¨ªting.
R. Barcelona t¨¦ caracter¨ªstiques de ciutat-estat i est¨¤vem destinant l'energia a aplicar les noves pol¨ªtiques. Ella va fer en el seu moment un reconeixement a Llu¨ªs Rabell, per¨° el combat m¨¦s enll¨¤ ¨¦s necessari: Barcelona no pot quedar com una illa en un mar de resultats contraris al canvi.
P. El pacte es va tancar en temps l¨ªmit i EUiA ha estat a punt de no sumar-s'hi. BCom¨² volia imposar les seves condicions?
R. L'acord implica diversos subjectes i les tensions s¨®n normals. El proc¨¦s ha estat contra rellotge i ha arribat a bon port. Per¨° aix¨° no ¨¦s un final. No sobra ning¨² i falta encara molta gent.
P. Catalunya S¨ª que es Pot va tenir un mal resultat. Per qu¨¨ ara pot ser diferent?
R. Intentem aixecar un moviment pol¨ªtic, social i ciutad¨¤. No ¨¦s una sopa de lletres ni nom¨¦s una suma de subjectes pol¨ªtics. El 20-D ¨¦s extraordinari: el canvi real enfront dels qui s'ofereixen com a renovadors perqu¨¨ res canvi?. I en el 27-S va quallar la idea del plebiscit: Ciutadans va guanyar a Nou Barris i Junts pel S¨ª va ser segona a nom¨¦s 700 vots.
P. Rabell va pagar no ser conegut. Corre el mateix risc?
R. No ¨¦s un handicap. Els meus adversaris seran Chac¨®n, Homs, Duran i Fern¨¢ndez D¨ªaz. La vella pol¨ªtica en estat pur, dur i concentrat. S¨®n molt coneguts i en aquest context no m'importa no ser-ho jo.
P. Pablo Iglesias va convidar els fills d'andalusos i extremenys a ensenyar les dents. Li demanar¨¤ que eviti aquests comentaris?
R. Aquesta ¨¦s una coalici¨® catalana: el programa i el discurs es defineixen des d'aqu¨ª. Iglesias va dir de seguida que no va estar afortunat, per¨° ¨¦s el nostre millor aliat: per primera vegada en la hist¨°ria, un candidat aposta des de la Moncloa, despr¨¦s de la seva reuni¨® amb Rajoy, pel dret a decidir i per treballar a partir del resultat.
P. ?s dif¨ªcil que tingui recorregut si PP, PSC i C's el rebutgen¡
R. Era cre?ble que Adolfo Su¨¢rez, sotssecretari del Movimiento, pogu¨¦s acabar sent el primer dem¨°crata d'Espanya? En la vella pol¨ªtica hi ha coses que s¨®n impossibles un dia i possibles l'endem¨¤. Per¨° nosaltres apostem per processos constituents, no nom¨¦s el catal¨¤, per decidir-ho tot, incl¨°s el refer¨¨ndum.
P. Com pot prosperar si PP, PSOE i C's han fet un pacte antiindependentista?
R. ?s la pitjor pol¨ªtica: la confrontaci¨® amb Catalunya per legitimar el propi sistema. Tenim els models de Canad¨¤ i Gran Bretanya per¨° sembla que l'espanyol t¨¦ molt baixa qualitat democr¨¤tica: no accepta que ha de donar respostes si una majoria ho demana.
P. Podran seduir els electors de la CUP, que no concorre, sense ser independentistes?
R. La CUP representa la ruptura i som els seus millors aliats en un proc¨¦s constituent. La majoria vol la sobirania i ser un subjecte per decidir el que vulgui.
P. No s'arrisquen a caure una altra vegada en la indefinici¨®?
R. No: la nostra aposta ¨¦s forta. Plantegem un combat fratern i solidari i una sortida multilateral: ¨¦s impensable per a nosaltres veure a Catalunya negociant com un bloc amb el PP.
P. Els partits contraris a la secessi¨® volien que no es debat¨¦s la resoluci¨® secessionista.
R. El Parlament t¨¦ la legitimitat per aprovar aquesta declaraci¨® o qualsevol altra. Qu¨¨ volen ignorar al Constitucional? ?s l'anunci de l'inici d'un proc¨¦s pel qual es necessitaria una majoria ciutadana. Per¨° no ¨¦s una declaraci¨® unilateral. Ja van tocar el pre¨¤mbul de l'Estatut. Hi hauria d'haver certa relaxaci¨®: nom¨¦s augmenta el problema respondre-hi amb el ¡°no¡± i la llei mentrestant no es dialoga.
P. L'annex recull molts elements socials.
R. I impugna el Govern. ?s dif¨ªcil imaginar que els que han retallat o privatitzat es posin al capdavant dels drets socials. En aquest sentit, ¨¦s una declaraci¨® i ¨¦s dif¨ªcil valorar-ne l'efectivitat fins que no hi hagi govern.
P. La CUP diu que no votar¨¤ Mas. Ho ent¨¦n?
R. No ¨¦s assumible que es pugui bloquejar un pa¨ªs a partir de la discussi¨® del futur pol¨ªtic d'un sol home, encara que aquest home sigui el president. Converg¨¨ncia no hauria d'estar al Govern. La dreta catalana est¨¤ mutant: pateix una implosi¨® des de 2010 i el seu model neoliberal ha fracassat i electoralment est¨¤ en declivi. Que continu? aqu¨ª, revestint-se d'una altra cosa, no ¨¦s sostenible a mitj¨¤ termini.
¡°El bust de Joan Carles I no hauria d'estar al sal¨® de plens¡±
Pregunta. Qu¨¨ il¡¤lustra la creaci¨® del seu c¨¤rrec municipal sobre Mem¨°ria Hist¨°rica en una societat que presentava aquest tema com a solucionat?
Resposta. Il¡¤lustra moltes coses: demostra que per a nosaltres els referents memorials i reconstruir una cultura amb referents democr¨¤tics ¨¦s central. L'aposta ¨¦s que la ciutadania tingui materials per dialogar amb el passat. No estava superat. L'etapa del franquisme ¨¦s una ferida oberta per a molta gent. ?s l'antifranquisme el que porta la lluita i les llibertats. I tenim lluites per la llibertat, llargu¨ªssimes en el temps, que han de configurar la nostra cultura c¨ªvica.
P. El nomencl¨¤tor de carrer ¨¦s sotmetre la monarquia a conflicte?
R. Tenim un nomencl¨¤tor ja molt depurat si el comparem amb d'altres ciutats, com Madrid, que t¨¦ encara un nomencl¨¤tor amb restes franquistes. La nostra actuaci¨® t¨¦ a veure amb una mem¨°ria propositiva, que no depurativa. Barcelona no t¨¦ encara cap carrer dedidat a la primera ministra dona, Federica Montseny. Aix¨° no seria assumible en cap altre pa¨ªs de l'Europa occidental. Barcelona ¨¦s una ciutat referent a Catalunya, a l'Estat i al m¨®n per les lluites socials. Engels deia que era la ciutat del m¨®n en la qual s'havien aixecat m¨¦s barricades. Nosaltres posem aquesta tradici¨® al centre. El 1840, va ser bombardejada dues vegades, va protagonitzar tres intents de revoluci¨®. No va ser nom¨¦s per la lluita per la democr¨¤cia, sin¨® tamb¨¦ pel republicanisme i els drets socials. El 1840 construeix f¨¤briques cooperatives, es lluita pel dret a jubilaci¨®. Barcelona t¨¦ unes tradicions subterr¨¤nies que marquen tant el seu passat com el seu present.
P. Se suposa que hi t¨¦ alguna cosa a veure amb la retirada del bust del rei del sal¨® del plens. ?s una retirada definitiva?
R. Va ser una decisi¨® col¡¤lectiva. Hi ha dos elements: afrontar un debat que no s'havia fet. Aquest bust no hi havia de ser, all¨¤: fa un any que no era Rei i fa un any que no hi havia de ser. No amaguem que apostem pels valors republicans. ?s el nostre ADN. Aix¨ª obr¨ªem el debat sobre la reforma de l'ordenament municipal. Els s¨ªmbols els ha de decidir el Ple.
P. Un dels projectes m¨¦s emblem¨¤tics del seu c¨¤rrec ha estat la restituci¨® del Monument a Pi i Margall.
R. Pi i Margall ¨¦s el pare de totes les esquerres catalanes: tamb¨¦ per Salvador Segu¨ª, per als federalistes i els fills de Valent¨ª Almirall que aposten per la independ¨¨ncia. Pi i Margall sintetitza totes les tradicions d'esquerra i ¨¦s el referent de tots ells. Pi Sunyer inaugura un monument a la Rep¨²blica en homenatge a Pi Maragall el 1936. El 1939 ¨¦s un monument a la Vict¨°ria del franquisme, que perdura fins a 2011, complint amb la Llei de la Mem¨°ria Hist¨°rica. Per¨° no es fa res. L'aposta ¨¦s restituir el sentit general del monument: ¨¦s un homenatge a la Rep¨²blica un medall¨® en homenatge a Pi Maragall. ?s una restituci¨® que la ciutat es mereix.
P. La Rep¨²blica ¨¦s una paraula que no sol apar¨¨ixer en els discursos rupturistes. Hauria de comen?ar a apar¨¨ixer?
R. La Rep¨²blica ¨¦s una eina. L'important ¨¦s la recuperaci¨® dels valors republicans. La II Rep¨²blica no era nom¨¦s un sistema pol¨ªtic, sin¨® la promesa de crear escoles p¨²bliques, millors condicions laborals, terra i llibertat. La forma mon¨¤rquica ¨¦s una forma superada. El debat ¨¦s com construeixes un nou sistema pol¨ªtic amb l'arribada d'un canvi real multicultural social i pol¨ªtic. No nom¨¦s ¨¦s un escenari pol¨ªtic. Hi arribarem per¨° ¨¦s un proc¨¦s.
P. En Com¨² Podem, una forma, pel que sembla, sense centre, municipalista i amb reconeixement de nacions, s'assembla una mica al republicanisme del XIX?
R. El primer republicanisme formula moltes coses per primera vegada. Els Terradas, els Pi Maragall plantegen democr¨¤cia, drets socials i proc¨¦s constituent. Ens hem de concentrar en l'espai democr¨¤tic. Hem tingut crisi de sobirania i democr¨¤cia, dos conceptes a restituir. I posar tots els elements per fer aquesta alternativa: la gent no pot veure com es retallen els seus salaris, i patir desnonaments.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
