La Generalitat nom¨¦s ingressa el 8% del previst per privatitzacions

La Generalitat s'allunya de l'objectiu de d¨¨ficit fixat en el Consell de Pol¨ªtica Fiscal i Financera (CPFF), del 0,7% del producte interior brut (PIB) per al 2015, en aconseguir nom¨¦s el 8% dels ingressos previstos per privatitzacions. Segons l'execuci¨® pressupost¨¤ria del Departament d'Economia, fins al mes de setembre l'Executiu catal¨¤ nom¨¦s havia recaptat 30,3 milions d'euros per vendes de patrimoni i concessions. Els pressupostos preveien ingressar per aquesta via 375,9 milions d'euros, encara que en el Pla Econ¨°mic i Financer (PEF) que es va enviar al Ministeri d'Hisenda aquesta quantitat encara era m¨¦s gran: 1.663,3 milions. A m¨¦s, la Generalitat veur¨¤ minvats els seus ingressos en estar suspeses diverses taxes pel Tribunal Constitucional.

L'Executiu ja va veure com l'any passat el d¨¨ficit p¨²blic escalava de l'1,96% al 2,58% del PIB, quan l'objectiu marcat en el CPFF era de l'1%. Un dels motius d'aquesta pujada va ser l'¨¨xit esc¨¤s de la pol¨ªtica de privatitzacions. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, havia planejat obtenir 2.489,5 milions per ingressos i concessions, per¨° nom¨¦s va arribar al 16,5% d'aquesta suma, segons l'informe d'execuci¨® pressupost¨¤ria del 2014.

En el PEF que la Generalitat va actualitzar al juliol per al Ministeri s'atribueix aquest esc¨¤s compliment en qu¨¨ ¡°les operacions de concessi¨® plantejades¡± van haver de ser ¡°suspeses per la proximitat de la convocat¨°ria d'eleccions municipals¡±. El Departament es referia al trasp¨¤s d'un paquet de depuradores de l'?rea Metropolitana de Barcelona, que li hauria suposat uns ingressos de m¨¦s de 800 milions.

Per quadrar els comptes del 2015, Mas-Colell va plantejar dos escenaris. El primer era als pressupostos que va aprovar el Parlament, en els quals fiava a la negociaci¨® amb Hisenda uns ingressos de 2.183 milions procedents de la disposici¨® addicional tercera de l'Estatut corresponent al 2008, una bestreta del fons de competitivitat i una compensaci¨® per l'impost sobre els dip¨°sits bancaris. No obstant aix¨°, aquesta negociaci¨® ni es va engegar i, per rematar-ho, l'Audi¨¨ncia Nacional va rebutjar que l'Estat hagi de pagar l'addicional tercera de l'Estatut, que fixava que la inversi¨® pressupost¨¤ria de l'Administraci¨® central a Catalunya havia de ser equivalent al pes de la comunitat en el conjunt de l'economia espanyola.

No obstant aix¨°, Economia tenia un pla B que va plasmar en el PEF que va portar al ministre Crist¨®bal Montoro, ja que els ingressos estaven "condicionats" a "un proc¨¦s de negociaci¨® i a resoluci¨® judicial". La Generalitat no els va incloure en el pla que va lliurar a Montoro per rebre la llum verda del Ministeri i els va canviar per altres ingressos, especialment privatitzacions.

Comunitat m¨¦s activa

Catalunya ha estat la comunitat m¨¦s activa en aquestes operacions i, de fet, concentra el 99,5% de totes les vendes i concessions d'empreses p¨²bliques entre el 2012 i el 2014, segons l'informe sobre la reordenaci¨® del sector p¨²blic elaborat pel Ministeri d'Hisenda. Les dues operacions m¨¦s importants realitzades per la Generalitat s¨®n la privatitzaci¨® d'Aig¨¹es Ter-Llobregat, en ple proc¨¦s judicial, i Tabasa.

En el pla lliurat a Montoro, Mas-Colell va concretar que realitzaria el trasp¨¤s de les depuradores i realitzaria vendes d'immobles. Per¨° l'¨²nica venda d'immobles de l'any ¨Cles dues seus del Departament d'Empresa i Ocupaci¨®¨C es va veure frustrada despr¨¦s que la societat Nadlan BCN no abon¨¦s l'import acordat, mentre que el nou mapa pol¨ªtic sorgit despr¨¦s de les eleccions municipals va allunyar l'operaci¨® de l'?rea Metropolitana, el consell del qual est¨¤ presidit per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

M¨¦s complicacions

La negociaci¨® amb la CUP per investir al candidat de Junts pel S¨ª (JxS¨ª) per a la presid¨¨ncia de la Generalitat complica encara m¨¦s aquesta pol¨ªtica, ja que la formaci¨® anticapitalista exigeix parar o revertir 10 processos de privatitzaci¨®.

Fins a l'agost, la Generalitat registrava un desfasament del 0,76% del PIB, superior a l'objectiu de d¨¨ficit de tot l'any. Un informe del think tank Fedea apunta que Catalunya acabar¨¤ l'any amb un d¨¨ficit del 2% del PIB, sis desenes per sobre de la mitjana de les comunitats aut¨°nomes. No obstant aix¨°, la Intervenci¨® General de l'Estat ha obligat la Generalitat a incorporar en els comptes d'aquest any diversos contractes p¨²blic-privats del 2013 que elevaran el d¨¨ficit en 1.318 milions d'euros, equivalent a uns 0,7 punts del PIB. Per¨° a m¨¦s, la Generalitat es quedar¨¤ sense prop de 50 milions previstos en el PEF despr¨¦s que el Govern central els recorregu¨¦s davant el Constitucional.

Per¨° ara no ¨¦s la consecuci¨® de l'objectiu de d¨¨ficit la principal preocupaci¨® de l'Executiu. Les arques catalanes s'estan beneficiant nom¨¦s parcialment ¨Cen els impostos propis, que s¨®n el 5% de la recaptaci¨®¨C de la recuperaci¨® econ¨°mica pel sistema de bestretes en el qual es basa la participaci¨® de les comunitats en impostos estatals. Sense ingressos patrimonials nous, la Generalitat dep¨¨n m¨¦s que mai dels?Fons de Liquiditat Auton¨°mic. Els pagaments a farm¨¤cies i al sector sanitari han tornat a demorar-se ara per l'espera d'una partida de 2.600 milions pendent de ser aprovada.