Les cinc claus del discurs de Mas

Durant l¡¯hora i mitja que Artur Mas ha estat dirigint-se al Parlament en el seu primer debat d¡¯investidura, el candidat a la reelecci¨® presidencial ha anat m¨¦s enll¨¤ d¡¯explicar el programa que desplegar¨¤ si aconsegueix ser escollit president. En un dia pol¨ªtic intens per l¡¯aprovaci¨® de la declaraci¨® d¡¯inici del proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia i en un escenari incert per la negativa de la CUP a investir-lo, Artur Mas ha deixat anar diversos missatges.

La CUP: si no hi ha investidura, el proc¨¦s s¡¯encalla

El president en funcions no ha citat expressament la CUP en tot el discurs, per¨° les refer¨¨ncies al seu paper dins el proc¨¦s han impregnat les seves paraules. Primer els ha recordat que les urnes van donar la vict¨°ria a Junts pel S¨ª, i per tant, segons Mas, a la seva presid¨¨ncia: ¡°La coalici¨® que ara em proposa va obtenir m¨¦s d¡¯un mili¨® sis-cents mil vots, una xifra que mai cap altra candidatura havia assolit. [¡­] L¡¯aval democr¨¤tic amb qu¨¨ es presenta Junts pel S¨ª a aquesta investidura ¨¦s molt s¨°lid, molt ferm, i molt clar¡±, ha sentenciat Mas, que ha insistit en que al proc¨¦s ¡°no hi sobra ning¨²¡±.

El president ha insinuat que la CUP ha de cedir amb la seva figura, tal com Junts pel S¨ª ha fet acceptant part de les exig¨¨ncies de la formaci¨® anticapitalista en la declaraci¨® votada aquest dilluns al mat¨ª. El text, ha dit Mas, ¡°¨¦s fruit del di¨¤leg, de la negociaci¨® i del pacte. Com tot pacte, implica cessions m¨²tues en benefici d¡¯un acord com¨². Cada part cedeix en alguna cosa per arribar a un tot¡±.

Al final del discurs, Mas ha tret l¡¯artilleria contra la formaci¨® anticapitalista, avisant-los que no votar-lo a ell com a president fa embarrancar l'independentisme: ¡°Sense investidura no hi ha govern definitiu, i conseg¨¹entment el proc¨¦s queda encallat; almenys, durant un temps. No s¡¯entendria de cap manera que tingu¨¦ssim un Parlament plenament operatiu, com tenim, convivint amb un govern que deriva de l¡¯anterior legislatura i que precisament per aix¨° est¨¤ en funcions. Una arrencada tan potent de legislatura requereix un govern a l¡¯altura dels reptes que ens hem marcat i pels quals disposem d¡¯un bon mandat democr¨¤tic¡±.

Per acabar el seu discurs, Mas ha tirat de les seves met¨¤fores preferides, les marineres, per seguir alertant la CUP del preu de no votar-lo: ¡°Diu un vell proverbi que no pots dirigir el vent, per¨° s¨ª les veles del teu vaixell. Si el moviment del tim¨® ¨¦s el que permet seguir el rumb marcat, la superf¨ªcie i l¡¯orientaci¨® de les veles ¨¦s el que fa que el vaixell navegui aprofitant el vent. Tanmateix, si no hi ha prou sintonia entre el tim¨® i les veles, pot passar que l¡¯embarcaci¨® tombi i no es pugui redre?ar. De nosaltres dep¨¨n que hi hagi navegaci¨®, i arribar a bon port¡±.

El cam¨ª a la independ¨¨ncia: estructures d¡¯Estat i refer¨¨ndum d¡¯independ¨¨ncia en 18 mesos

Mas ha reiterat que el 27-S d¨®na a l¡¯independentisme plena legitimitat per seguir endavant amb el proc¨¦s: ¡°Va obtenir l¡¯aval que requeria¡±, ha assenyalat el candidat presidencial, que creu que amb els resultats electorals ¡°ja ning¨² pot atribuir-se el discurs de la majoria silenciosa¡±. El cam¨ª del proc¨¦s passa per una legislatura curta ¨Cde 18 mesos¨C, per¨° intensa: ¡°El gran repte d¡¯aquest mandat consisteix a transformar l¡¯autonomia catalana en l¡¯Estat catal¨¤¡±, ha proclamat el presidenciable, que ha fixat cinc prioritats: ¡°Culminaci¨® del proc¨¦s constituent en la seva fase participativa, ciutadana i associativa; disseny definitiu de les estructures d¡¯Estat i posada a punt de les mateixes; tramitaci¨® al Parlament de l¡¯avantprojecte de llei del proc¨¦s constituent; tramitaci¨® de la llei de transitorietat jur¨ªdica; i plena internacionaltizaci¨® del futur Estat catal¨¤¡±. El president en funcions tamb¨¦ ha citat diverses estructures d¡¯Estat que la Generalitat vol seguir desenvolupant o construir de nou, com la hisenda catalana, el banc central o la seguretat social.

El candidat de Junts pel S¨ª ha fixat per al final de la legislatura l¡¯aprovaci¨® de la Constituci¨®, que tamb¨¦ servir¨¤, segons els seus plans, per refrendar la independ¨¨ncia: ¡°Tots aquells que segueixen o seguim reclamant un refer¨¨ndum, el tindrem. Ser¨¤ el refer¨¨ndum d¡¯aprovaci¨® d¡¯una futura Constituci¨® catalana, en l¡¯elaboraci¨® de la qual tots hi som cridats. I tots vol dir tots, sense excepcions. Un refer¨¨ndum sobre la Constituci¨® catalana¡±.

L¡¯Estat: Catalunya ha de triar entre subordinaci¨® i llibertat

El discurs de Mas cap a l¡¯Estat espanyol no ha canviat des que ha iniciat el proc¨¦s sobiranista, per¨° amb l¡¯escalada de tensi¨® entre executius el seu to ha pujat. El president ha repetit els qualificatius amb qu¨¨ va descriure el Govern espanyol despr¨¦s de ser imputat pel 9-N ¨Cha parlat de l¡¯orgull imperial ferit i ha reiterat que el tracten com un delinq¨¹ent per haver posat les urnes¨C i ha afegit que l¡¯Estat ¡°va embogir¡± en escollir la via penal per combatre l¡¯independentisme. Fins i tot ha tingut unes paraules en castell¨¤, dirigides ¡°als pobles d¡¯Espanya: ¡®?Qui¨¦n acepta y qui¨¦n quiere vivir en un Estado que persigue criminalmente a aquellos que promueven las urnas para conocer la opini¨®n de la gente? ?Qui¨¦n se puede identificar y sentirse protegido por un Estado que trata a los dem¨®cratas como si fueran delincuentes? ?Qui¨¦n se puede sentir atra¨ªdo por un Estado que utiliza las leyes y los tribunales para acallar la democracia y no para canalizarla?¡¯¡±.

Mas ha insistit en un altre discurs tamb¨¦ recurrent en el seu cam¨ª a l'independentisme: el que diu que el catalanisme ha actuat de forma responsable en els darrers cent anys i que la tercera via no ¨¦s possible. ¡°Alguns de vost¨¨s em poden dir que entre subordinaci¨® i llibertat hi ha camins intermedis. ?s cert. Tan cert com que s¨®n camins que no depenen de nosaltres, sin¨® de la voluntat de l¡¯Estat d¡¯obrir-los i, un cop oberts, de no convertir-los en carrerons sense sortida o en murs tapiats que no permetin seguir avan?ant¡±, ha descrit Mas, que no veu cap altra alternativa que la independ¨¨ncia: ¡°L¡¯Estat no vol comprendre, vol destruir¡±.

La corrupci¨®: ni esmentar-la

Mas ni ha esmentat la corrupci¨® ni s¡¯ha referit a cap dels casos que afecten el seu partit. El presidenciable ho ha preferit englobar dins d¡¯una p¨¨rdua de confian?a de les formacions que per superar-se necessita m¨¦s transpar¨¨ncia i bon govern. Aix¨° s¨ª, conscient de l¡¯origen del cas del 3%, la contractaci¨® d¡¯obra p¨²blica, ha prom¨¨s un Executiu m¨¦s cur¨®s i transparent: ¡°?s necessari que tothom s¨¤piga que les institucions s¨®n clares i segures, netes i transparents. La percepci¨® actual no ¨¦s aquesta, i d¡¯aqu¨ª ve la necessitat i l¡¯autoexig¨¨ncia de fer esfor?os contundents i cre?bles per recuperar la plena confian?a¡±. La soluci¨®, com en tot, passa per la independ¨¨ncia: ¡°La creaci¨® d¡¯un nou Estat ¨¦s la millor manera de fer nova pol¨ªtica: ¨¦s el repte de fer un punt i a part, de forma ordenada, per tornar a posar al dia les institucions i fer-les m¨¦s properes a la ciutadania¡±.

Les retallades: amb la independ¨¨ncia, no haurien existit

M¨¦s temps ha dedicat Artur Mas a parlar de les retallades, on s¨ª que ha reconegut que el seu Govern va haver d¡¯aplicar ajustos que han provocat ¡°una situaci¨® dura i dif¨ªcil¡±. Aix¨° s¨ª, lluny de presumir de l¡¯austeritat com feia abans d¡¯aliar-se amb Esquerra Republicana, n¡¯ha culpat l¡¯Estat: ¡°Ens ha imposat uns l¨ªmits de d¨¨ficit injustos i insolidaris¡±, ha lamentat Mas, que ha citat els compromisos en la llei de depend¨¨ncia i la limitaci¨® a la sanitat p¨²blica, entre d¡¯altres, com a casos en qu¨¨ el Govern espanyol ha limitat les pol¨ªtiques socials.

El presidenciable de Junts pel S¨ª ha recordat les mesures per combatre la pobresa del programa del seu partit. Respecte a la gesti¨® sanit¨¤ria, una de les m¨¦s contestades del seu Govern, el president catal¨¤ ha prom¨¨s que en un nou Estat ¡°el sistema no patir¨¤ l¡¯estr¨¨s ni les retallades pressupost¨¤ries dels darrers anys¡±. Sense la independ¨¨ncia, ha concl¨°s Mas, no hi hauria hagut tants ajustos: ¡°Catalunya hauria pogut mantenir el seu Estat del benestar i les retribucions dels seus empleats p¨²blics sense retallades si hagu¨¦s disposat d¡¯un Estat propi¡±.