Vuit jutges van donar la pista dels diners amagats a Andorra per Pujol

Fa 29 anys, la nit de Nadal del 1986, vuit magistrats destacats de l'extinta Audi¨¨ncia Territorial de Barcelona van demanar processar i embargar els comptes de Jordi Pujol i Soley despr¨¦s de descobrir que suposadament s'havia apoderat d'almenys 85 milions de les antigues pessetes (507.000 euros) de l'entitat Banca Catalana, SA. Ara que el jutge de l'Audi¨¨ncia Nacional Jos¨¦ de la Mata?indaga l'origen de la fortuna del clan dels Pujol, fonts judicials relacionades amb aquestes investigacions afirmen que no tenen dubtes que aqu¨ª neix part de l'explicaci¨® dels diners amagats a Andorra per aquesta fam¨ªlia.

La interlocut¨°ria, molt detallada, no va prosperar davant del vot majoritari del ple de la llavors Audi¨¨ncia Territorial. Un dels jutges signataris de la interlocut¨°ria recorda avui les pressions pol¨ªtiques que van arribar, fins i tot des de Madrid, perqu¨¨ s'arxiv¨¦s la causa, a la qual ells es van oposar, i que Pujol va emmarcar com un atac de l'Estat espanyol a la seva persona i, per extensi¨®, a Catalunya.

Les dilig¨¨ncies es van arxivar, per¨° els vuit magistrats ho tenien clar: en la interlocut¨°ria revelen l'entramat de societats, un total de 27, creades per Banca Catalana per desviar diners des d'aquesta entitat a les butxaques dels seus governants, entre ells Jordi Pujol i Soley. I com aquests van descapitalitzar l'entitat fins que la van deixar en bancarrota. La interlocut¨°ria descriu el suposat saqueig, i situa l'expresident Pujol com un dels ide¨°legs i executors a l'ombra de les decisions que van portar l'entitat a la fallida.

Els vuit jutges (el llavors president de l'Audi¨¨ncia de Barcelona, Antonio Do?ate, dos presidents de seccions penals d'aquesta ciutat, Jos¨¦ Presencia i ?ngel de Prada, i cinc magistrats m¨¦s d'aquesta inst¨¤ncia judicial, entre els quals l'avui magistrada del Tribunal Suprem Margarita Robles) donen per descomptat que Pujol es va incorporar el 1965, amb Franco com a cap de l'Estat, "a la direcci¨® de Banca Catalana".

Segons aquesta interlocut¨°ria, aquest ¡°grup dirigent¡± de Banca Catalana va prendre decisions ¡°que mai van ser plasmades en cap document¡±, entre les quals ¡°crear una caixa b¡± a l'entitat opaca al fisc, i desviar des d'aquesta caixa diners a societats fict¨ªcies al capdavant de les quals van col¡¤locar testaferros per conduir la destinaci¨® dels milions de pessetes desapareguts (llavors la moneda oficial d'Espanya). Els vuit jutges van sostenir que ¡°el senyor Pujol i Soley¡± tenia ¡°un paper essencial en la direcci¨® oficial del banc¡±, fins al punt que va ser ¡°el seu principal impulsor¡±. I malgrat que va dimitir com a conseller de l'entitat el 5 d'abril del 1977, va mantenir la seva condici¨® ¡°de principal accionista fins a l'¨²ltima operaci¨® de venda d'accions a la firma HOE, SA el 19 de gener del 1982¡±, aix¨ª com a "la posterior donaci¨® de 96.000 accions de l'entitat a l'anomenada Fundaci¨® Catalana¡±.

El grup dirigent de Banca Catalana encap?alat per Pujol va prendre decisions en ¡°benefici propi i de tercers¡± en detriment de les arques del banc. ?s a dir, el 1968 ¡°va constituir una caixa b tamb¨¦ coneguda en l'argot del banc com Cane o Mon K¡± que els va permetre ¡°tenir una doble comptabilitat oculta als accionistes i a les autoritats monet¨¤ries¡±. Per desviar fons de Banca Catalana a aquesta caixa b, el grup esmentat encap?alat per Pujol va atorgar ¡°nombrosos cr¨¨dits ficticis a favor de persones f¨ªsiques i jur¨ªdiques¡±. Els jutges van acreditar l'entrega d'almenys 300.000 pessetes a diversos testaferros que van ajudar a treure diners de Banca Catalana per la porta posterior. Entre ¡°el 1974 i el 1981¡±, afegeix la interlocut¨°ria, el grup dirigent va extreure ¡°la suma total de 78,5 milions de pessetes" (470.000 euros d'ara), un 11% ¡°dels recursos totals" de l'entitat durant "els anys 1974 i 1977", per¨ªode en qu¨¨ era "conseller executiu el senyor Pujol i Soley¡±, van subratllar els vuit magistrats.?

Per treure diners de Banca Catalana, el grup que encap?alava Pujol ¡°va crear successivament fins a 27 societats instrumentals, amb un minso capital que ni tan sols va ser desemborsat, i els accionistes i administradors del qual eren ordin¨¤riament funcionaris de la mateixa Banca Catalana¡±. Per exemple, va haver-hi ¡°desviaci¨® d'importants fons de la caixa b¡± per a la compra d'accions de Chasir 1879, firma en la qual Pujol i Soley ¡°era administrador¡±. Tamb¨¦ van sortir diners de Banca Catalana amb destinaci¨® a una societat presidida pel pare de l'expresident catal¨¤, Florenci Pujol Brugat. Precisament, Jordi Pujol va confessar el gener passat en un jutjat de Barcelona que la seva fortuna oculta a Andorra procedeix d'una deixa de 140 milions de pessetes que li va deixar el seu ascendent i que procedia de les seves activitats clandestines durant el franquisme.

En la interlocut¨°ria s'afegeix que "el grup dirigent" sabia que amb els seus tripijocs Banca Catalana s'estava ¡°empobrint¡±, i que per aix¨° van tenir ¡°bona cura de procurar desprendre's de les seves accions¡± abans que transcend¨ªs el seu estat comptable real. En la interlocut¨°ria consta el seg¨¹ent fet: ¡°Pujol va vendre 1.057 accions de la s¨¨rie b de Banca Catalana a HOE, SA el 19 de gener del 1982. El preu va ser concertat per l'aforat, com a venedor [Pujol ja era president de la Generalitat], a trav¨¦s del departament de valors de Banca Catalana, i aix¨° malgrat con¨¨ixer [els dirigents] que HOE, SA, a la qual s'havia concedit un cr¨¨dit per pagar [l'import de les accions], mai podria fer front a les seves obligacions [al cr¨¨dit] at¨¨s que la seva situaci¨® patrimonial era de -1.714 milions de pessetes¡±.

Els vuit jutges destaquen com el citat grup de Banca Catalana ¡°va proposar a la Junta General d'Accionistes, durant els exercicis econ¨°mics 1974/1980, un repartiment de dividends per import de 1.903 milions de pessetes [10,8 milions d'euros], dels quals Pujol va obtenir 84,3 milions de pessetes [507.000 euros]¡±, i tot aix¨° malgrat la situaci¨® de l'entitat, que ells ¡°coneixien¡±. I afegeix que, per exemple, el 1979 Pujol es va repartir 13,9 milions de pessetes en dividends, ¡°contribuint aix¨ª, de forma singular, a la ru?na de l'entitat¡±.

La interlocut¨°ria revela tota la trama que va ordir el grup encap?alat per Pujol perqu¨¨ les autoritats monet¨¤ries ignoressin l'estat financer de l'entitat i, de pas, lucr¨¦s personalment amb els fons de l'entitat. Fruit d'aquesta gesti¨® (es van concedir gaireb¨¦ 15 milions de cr¨¨dits ficticis a societats creades per ells mateixos i que mai van ser recuperats perqu¨¨ els seus destinataris ¡°eren absolutament insolvents¡±. El Fons Nacional de Garantia de Dip¨°sits Bancaris va haver de fer front, amb els diners de tothom, a 19 milions de pessetes m¨¦s de l'¨¨poca.

Aquests vuit jutges van exigir, sense ¨¨xit, processar Pujol i 17 persones m¨¦s pel saqueig de Banca Catalana. Per al cap del clan van demanar que prest¨¦s una fian?a de 35.000 milions de pessetes com a garantia del desfalc i que li fossin embargats els seus comptes si no ho feia. La majoria del ple de l'Audi¨¨ncia Territorial de Catalunya, l'antecessora de l'actual Tribunal Superior, va optar per no seguir investigant Pujol i va tancar el cas. "?s incre?ble tot el que va passar, i les pressions que van recaure sobre el president del tribunal perqu¨¨, com va passar, s'arxiv¨¦s el cas", recorda un magistrat que va intervenir en les deliberacions.

Les perquisicions que desenvolupa ara el jutge de l'Audi¨¨ncia Nacional Jos¨¦ de La Mata, que recentment va ordenar escorcollar la casa de diversos fills de Pujol, entre ells el primog¨¨nit, Jordi Pujol Ferrusola, acrediten que aquest va cobrar a trav¨¦s de societats instrumentals 11,5 milions d'euros d'empreses de la construcci¨® per serveis que mai es van prestar. El jutge creu que responen a comissions a canvi de contractes p¨²blics, i que aquests diners corresponen a tot el clan familiar. "No cal anar gaire lluny per deduir que part de la fortuna a Andorra de Jordi Pujol pare procedeix de Banca Catalana; els vuit jutges que signem la interlocut¨°ria ho vam veure molt clar", afegeixen les fonts judicials esmentades.