Catalunya i Kosovo, res a veure

Kosovo, una antiga prov¨ªncia s¨¨rbia de majoria albanesa, va declarar la independ¨¨ncia el 2008 amb el suport d'una part de la comunitat internacional encap?alada pels Estats Units. Set anys despr¨¦s, s'assembla bastant a un Estat fallit: constants protestes ciutadanes per l'atur, abs¨¨ncia de futur per als joves i una migraci¨® massiva cap a Occident. Encara que hagi estat reconegut per m¨¦s de 100 pa?sos, continua sense ser acceptat per Estats com la Xina, R¨²ssia o Espanya. El Tribunal Internacional de Just¨ªcia de l'ONU, amb seu a la Haia, va confirmar que la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia no va ser il¡¤legal en una sent¨¨ncia no vinculant del 2010.

Avui Kosovo ha intentat, sense ¨¨xit, entrar a la Unesco perqu¨¨ en aquest organisme de les Nacions Unides no existeix el dret de veto, a difer¨¨ncia de l'ingr¨¦s a l'ONU, que ha de passar pel Consell de Seguretat, on cinc pot¨¨ncies poden vetar-lo. Un informe encarregat per la Generalitat proposa que Catalunya segueixi un cam¨ª similar per colar-se per la porta del darrere en el sistema de les Nacions Unides. Els paral¡¤lelismes entre Kosovo i Catalunya s'acaben aqu¨ª, tant des del punt de vista de la hist¨°ria, de la divisi¨® ¨¨tnica, del passat recent com del dret internacional. S¨®n casos que no tenen absolutament res a veure.

Kosovo ¨¦s el lloc on van comen?ar i van acabar les guerres que van castigar els Balcans als anys noranta. Iugosl¨¤via era un pa¨ªs format per sis rep¨²bliques, que en teoria tenien dret a l'autodeterminaci¨®, i dues prov¨ªncies aut¨°nomes que formaven part de S¨¨rbia: Kosovo, amb un 90% de poblaci¨® albanesa per¨° que, al seu torn, els serbis consideren el bressol de la seva hist¨°ria i religi¨®, i Voivodina, amb una minoria hongaresa. Quan despr¨¦s de la mort del mariscal Tito Iugosl¨¤via trontollava, Slobodan Milosevic, el mort cabdill serbi, va utilitzar Kosovo per atiar el nacionalisme i va convocar, el 1989, un aquelarre que va reunir centenars de milers de persones al Camp de les Merles, als afores de Pristina. El lloc no podia ser m¨¦s simb¨°lic: all¨¤, el 1389, els serbis van perdre la independ¨¨ncia despr¨¦s de ser derrotats pels turcs i des d'aquell dia, el 15 de juny, ¨¦s la seva festa nacional.

A mesura que es feien m¨¦s intenses les forces centr¨ªfugues a Iugosl¨¤via, Milosevic va voler augmentar el seu control sobre totes les rep¨²bliques i tamb¨¦ sobre les seves prov¨ªncies i va decidir suspendre el 1990 l'autonomia de Kosovo i Voivodina, una decisi¨® que molts historiadors veuen en l'origen de les guerres iugoslaves. Derrotat a Eslov¨¨nia, que va aconseguir la independ¨¨ncia despr¨¦s d'un breu conflicte de 10 dies, i a Cro¨¤cia, Milosevic va guanyar territori amb una neteja ¨¨tnica genocida a B¨°snia i va decidir fer el mateix a Kosovo. Quan va comen?ar una onada de repressi¨® brutal contra els albanesos, l'OTAN va llan?ar una campanya de bombardejos el 1999 que van provocar dos mesos despr¨¦s la sortida de les tropes s¨¨rbies de la prov¨ªncia, que va quedar en mans d'una missi¨® de les Nacions Unides, UNMIK, amb el suport de tropes internacionals coordinades per l'OTAN, KFOR.

Les venjances dels albanesos contra els serbis, el poder que van aconseguir els antics guerrillers, la divisi¨® ¨¨tnica, el temor generalitzat en el qual vivien els serbis, els atacs contra les seves esgl¨¦sies (reconegudes per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat), les m¨¤fies que campaven a pler en un territori que es va convertir en un focus de tota mena de tr¨¤fics, la pobresa i l'atur van transformar Kosovo en un polvor¨ª. La situaci¨® va esclatar el mar? del 2004 amb una revolta contra la minoria de s¨¨rbia de Kosovo, durant la qual una muni¨® d'uns 50.000 albanesos radicals (segons una investigaci¨® de l'ONU) va assassinar en dos dies 19 serbis i va incendiar 4.000 edificis, entre els quals 39 esgl¨¦sies, davant la impot¨¨ncia de 15.000 soldats de la KFOR (va pujar despr¨¦s dels atacs fins als 19.000) i 3.000 policies de les Nacions Unides.

L'ONU va encarregar llavors al diplom¨¤tic finland¨¨s Martti Ahtisaari buscar una sortida, abans que el risc que la viol¨¨ncia ¨¨tnica torn¨¦s als Balcans. Va arribar a Pristina un dia de novembre del 2005 amb temperatures sota zero i sense calefacci¨®. Com en molts pa?sos de l'Est, era central per a tota la ciutat i no funcionava, tota una met¨¤fora de l'Estat general de la prov¨ªncia. Els l¨ªders kosovars van anunciar que no acceptarien una altra sortida que no fos la independ¨¨ncia i els serbis que no acceptarien la independ¨¨ncia de cap manera. S'assembla aix¨° en res a Catalunya? A mesura que van anar passant els mesos, molts representants de Belgrad, fins i tot dins dels partits nacionalistes, deien, en veu baixa, que estarien encantats que Kosovo se n'an¨¦s d'una vegada sempre que es fes sense grans escarafalls, una independ¨¨ncia de facto per¨° no de dret.

Ahtisaari va trencar el nus gordi¨¤ donant suport a una estranya f¨®rmula d'independ¨¨ncia tutelada i va presentar el seu pla el febrer del 2007, que esquivava el gran problema jur¨ªdic: Milosevic va acceptar la retirada de les seves tropes i l'entrada de les forces internacionals amb la condici¨® que Kosovo mai fos independent, com va quedar plasmat en la resoluci¨® 1.244 del Consell de Seguretat de l'ONU, que autoritzava aquesta operaci¨® i garantia la integritat territorial de S¨¨rbia. El pla va ser rebutjat per Belgrad, cosa que no va impedir que Kosovo declar¨¦s la independ¨¨ncia el 2008, amb el suport de gran part de la comunitat internacional.

El pla establia que "Kosovo ser¨¤ una societat multi¨¨tnica, que es governar¨¤ a si mateixa de forma democr¨¤tica i amb respecte a la llei, als drets fonamentals i als drets humans". El document decretava des del seu pre¨¤mbul que "una autoritat internacional civil" supervisar¨¤ les autoritats nacionals.

Kosovo ha aconseguit el reconeixement de m¨¦s de 100 pa?sos tot i que d'altres, com Espanya, R¨²ssia, la Xina, l'?ndia o Romania, s'hi neguen perqu¨¨ consideren que no es pot acceptar una independ¨¨ncia que no reconeix l'Estat del qual s'ha separat el nou pa¨ªs. Est¨¤ fora de l'ONU i l'entrada a la UE sembla una quimera, no nom¨¦s per motius pol¨ªtics sin¨® perqu¨¨ els criteris m¨ªnims per comen?ar una negociaci¨® estan molt lluny. La sent¨¨ncia del tribunal de la Haia va representar un gran suport per¨° no ¨¦s vinculant i, en qualsevol cas, deixava clar diverses vegades que Kosovo ¨¦s un cas ¨²nic i excepcional. Kosovo es va independitzar de forma unilateral sense tenir l'acord del pa¨ªs al qual havia pertangut fins llavors, per¨° ho va fer aplicant un pla de les Nacions Unides elaborat durant dos anys, amb el suport de la majoria dels pa?sos de l'ONU i sota el comprom¨ªs de sotmetre's a la supervisi¨® internacional. Els paral¡¤lelismes amb Catalunya s¨®n impossibles de trobar.